Desenes de milers de persones es van mobilitzar aquest dissabte a Bilbo per exigir la fi de la legislació i les pràctiques penitenciàries d’excepció que continuen afectant els presos i preses bascos. Convocada per Sare, la manifestació —que segons el recompte de NAIZ va aplegar unes 65.000 persones— es va celebrar sota una intensa pluja, que no va impedir que tornés a esdevenir la mobilització política més multitudinària de l’any a Euskal Herria.
La marxa, que va recórrer el carrer Autonomia des de La Casilla fins a l’Ajuntament de Bilbo, va reclamar “segellar definitivament les conseqüències del conflicte” amb tres eixos centrals: resolució, pau i convivència. Els manifestants van denunciar que, quinze anys després del final de l’activitat armada d’ETA, encara persisteixen mesures excepcionals que vulneren drets humans bàsics.
Abans de l’inici de la mobilització, representants polítics i sindicals van coincidir a assenyalar que no hi ha cap justificació política ni jurídica per mantenir l’excepcionalitat penitenciària. EH Bildu va reiterar el seu compromís amb la pau i va defensar que no pot haver-hi convivència plena mentre hi hagi presos polítics a les presons. En la mateixa línia, els sindicats ELA i LAB van reclamar l’aplicació ordinària de la legislació penitenciària i van exigir passos immediats per facilitar el retorn a casa dels presos i exiliats.
Des de els Països Catalans, diverses forces i entitats van expressar la seva solidaritat. Representants de Junts, ERC i la CUP van denunciar el caràcter repressiu del règim especial penitenciari i van defensar els drets fonamentals com a base de qualsevol solució democràtica. També hi van participar l’ANC i Òmnium Cultural, que van remarcar que sense autodeterminació i llibertat per als presos no hi pot haver justícia.
Durant l’acte final, els portaveus de Sare van recordar que actualment encara hi ha prop de 120 presos i preses, molts dels quals acumulen més de vint anys de condemna, i van advertir que bona part podrien accedir a règims oberts o a la llibertat condicional si no fos per l’aplicació de mesures excepcionals. També van alertar del risc que un canvi de cicle polític a l’Estat espanyol pugui endarrerir encara més el que van definir com “la recta final” del procés de resolució.
La mobilització, marcada per una capçalera plural que reflectia la diversitat social i política del suport a la reivindicació, va concloure amb una crida a no traslladar aquest conflicte a les generacions futures i a posar fi, d’una vegada per totes, a dècades de patiment, confrontació i vulneració de drets.
Ahir vam estar a Bilbao participant de la manifestació convocada per @sare_herritarra.
— Su Moreno 🇵🇸 (@SuCapellades) January 11, 2026
Davant un món on els drets humans són paper mullat, plantem cara a la repressió, defensem els drets de les preses i presos bascos i lluitem per la sobirania i la llibertat dels pobles. ✊🏽 pic.twitter.com/oBIZRZczci
Un año más, la ciudadanía vasca ha respondido de forma masiva al llamamiento de @sare_herritarra llenando las calles de Bilbo por una resolución integral y definitiva para los y las presas vascas.
— EH Bildu (@ehbildu) January 10, 2026
Urge poner fin a las medidas de excepción que sufren y avanzar en la convivencia. pic.twitter.com/zxbMoq7mHe
