Accepto Aquest lloc web utilitza galetes -pròpies i de tercers- per recopilar informació estadística sobre la navegació i per mostrar publicitat. Per més informació, consulta el nostre avís legal.
En homentage
Mor la històrica militant independentista Blanca Serra i Puig

Referent de l’independentisme combatiu, va ser una de les impulsores del PSAN i del PSAN-Provisional, i va dedicar tota una vida a la lluita per la independència i el socialisme als Països Catalans. L'acte de comiat serà dilluns a les 12h30, al tanatori de les Corts. Vetlla (sala 3) diumenge a partir de les 16h i dilluns a partir de les 9.

11/04/2026 Política

Amb llàgrimes als ulls i el puny clos, Poble Lliure, Llibertat.cat i Edicions del 1979 han comunicat públicament la mort de la lluitadora independentista Blanca Serra i Puig, una de les figures més rellevants de l’independentisme combatiu contemporani.

Nascuda a Barcelona l’any 1943, Serra es va llicenciar en llengües clàssiques per la Universitat de Barcelona i va exercir com a catedràtica de llengua a l’ensenyament secundari, desenvolupant bona part de la seva trajectòria docent a l’Institut Narcís Monturiol.

La seva militància política es remunta a principis dels anys seixanta al Front Nacional de Catalunya (FNC), i es va consolidar amb la seva participació en la fundació del Partit Socialista d’Alliberament Nacional dels Països Catalans (PSAN), constituït el 1969. Posteriorment, va ser una de les impulsores del PSAN-Provisional (1974), així com d’altres espais clau del moviment independentista com Independentistes dels Països Catalans (1979) o l’Assemblea de Catalunya (1971).

Amb el pas dels anys, Serra va mantenir una presència activa en diverses iniciatives polítiques i socials, participant en la creació de la Plataforma pel Dret de Decidir (2005), l’Assemblea Nacional Catalana (2012), Poble Lliure (2014) i el Consell per la República (2018).

El seu compromís amb la causa independentista i socialista li va comportar episodis de repressió. Entre 1975 i 1976 es va haver de refugiar a la Catalunya Nord, i va ser detinguda en diverses ocasions entre 1977 i 1982. Recentment, la Fiscalia de Barcelona havia reconegut que va ser torturada durant tres dies el febrer de 1977 per la Brigada Politicosocial a la comissaria de Via Laietana, 43.

En l’actualitat, militava a Poble Lliure i a la Candidatura d’Unitat Popular (CUP), i formava part del Grup Koiné. La seva darrera intervenció pública va tenir lloc el 25 de març de 2026 a la Sala Sagarra de l’Ateneu Barcelonès, en la presentació del llibre La revolució pendent: Història i memòria del PSAN-Provisional, coescrit amb Carles Benítez i Baudés.

“La seva lluita és el nostre llegat. La memòria és una forma de victòria”, conclou el comunicat fet públic per les organitzacions.

Valora
Rànquings
  1. El SEPC convoca una vaga estudiantil el 26 de novembre en suport a les reivindicacions docents
  2. Mor Quim Mateu Barberà: el "Missatger" de l'independentisme dels anys vuitanta
  3. Arran i el SEPC irrompen a la seu de CCOO per denunciar el paper dels «sindicats grocs» davant la vaga general
  4. El sindicalisme combatiu convoca una manifestació alternativa per a la vaga general a Barcelona
  5. Guanyem Olot dona suport a la vaga general i reclama mesures municipals per millorar les condicions de vida
  6. El Sindicat de Llogateres crida els mitjans a secundar la vaga general i anuncia mobilitzacions arreu de Catalunya
  7. Més de 200 entitats es mobilitzaran a Móra d'Ebre contra l'especulació i en defensa d'un món rural viu
  8. Catalunya Nord reivindica esborrar la frontera imposada pel Tractat dels Pirineus
  9. Estat Català publica les biografies de 120 participants en els Fets de Prats de Molló
  10. La comunitat educativa convoca una manifestació unitària el 21 de novembre a Barcelona
Segueix-nos
Subscriu-te al butlletí
(cc) 2006 - 2026 · Comitium Suite · Dissenyat per Fuksia · Equip de Llibertat.cat - Avís legal - correu@llibertat.cat · XHTML vàlid