Sota el lema’ Hamaika Gara erreferendumaren alde‘ (Som una multitud a favor del referèndum), la plataforma Gure Esku Dago i altres entitats de la iniciativa ‘Hamaika Gara’ han dut a terme una jornada reivindicativa a l’Arenal de la capital de Biscaia que ha inclòs actuacions musicals des d’un vaixell que ha travessat la ria.
Amb grans cartells en els que es podia llegir ‘Som un poble, volem decidir’, tots els drets per a totes els persones’ o ‘volem viure en euskera’, milers de persones han participat aquesta tarda a la mobilització. L'acte ha comptat amb la presència de representants d’EH Bildu, entre els que hi havia Maddalen Iriarte, Jasone Agirre o Unai Urruzuno. També hi han participat representants sindicals, així com moviments populars de suport a l’euskera i membres de la xarxa ciutadana als drets dels presos d’ETA, entre d’altres.
Entre les cançons i les danses, la necessitat d’independència i les aspiracions i necessitats darrere de la demanda del referèndum s’han expressat a les pancartes i als missatges difosos des de l’escenari.
“No viurem en basc si no tenim capacitat per decidir la política lingüística sense límits. No garantirem ocupacions i pensions dignes si no tenim el poder per fer-ho. No serem un país d’acollida si no planifiquem una política que ofegui la gent al Mediterrani i al Bidasoa ”, va dir Josu Etxaburu, portaveu de Gure Esku.
Va afegir que "l'abast de la nostra competència no és suficient per afrontar els reptes públics que cal abordar".
Sincronització amb els catalans i la "línia vermella"
En el marc de la iniciativa Hamaika Gara, van recordar que continua la recollida massiva de signatures a favor del referèndum, que promouen diferents actors del País Basc. Aviat entrarà a la ronda final per completar el camí cap als parlaments de Pamplona i Vitòria-Gasteiz a finals d’any. L’objectiu és fer una crida a les institucions basques perquè regulin el dret a decidir. Van subratllar la necessitat d'activar aquesta majoria, a favor del dret a decidir a la societat, perquè les institucions puguin tenir el "suport ciutadà necessari".
Van destacar que hi ha una nova onada democràtica a Europa que està ajudant en aquesta direcció, que el tema continua actiu a Catalunya i que el debat sobre l'estatus polític al País Basc és el centre de l'agenda política i mediàtica. Veient aquest escenari, han deixat clar que no acceptaran interrupcions ni bloquejos i que el dret a decidir ha de ser el focus d’aquest debat, que hi posaran una “línia vermella”.
Prenent tots els vents de la dinàmica a favor del dret a decidir, també han anunciat que la sincronització s’afegirà a la melodia i que l’estiu del 2022 els ciutadans catalans i bascos faran la primera mobilització “junts”. Es preveu que es publiquin detalls el proper cap de setmana.
Assenyalen que set de cada deu ciutadans volen decidir el seu futur. Van preguntar si hi havia un "consens més ampli que aquest" sobre aquestes dades dels nacionalistes i van dir que fomentarien el debat públic per acordar els propers passos cap a la independència.
