Els acusats han estat jutjats pels delictes de malversació de cabals públics per haver utilitzat fons de la Federació de Municipis de Catalunya (FMC) per a despeses personals i finalitats irregulars durant els anys 2011 i 2012.
Despeses personals i subvencions irregulars
Els fets provats inclouen:
-
Despeses de caràcter personal com àpats en restaurants, compres particulars, aparcaments, combustible i un viatge en avió a un congrés del PSOE a Sevilla.
-
Una subvenció irregular de 24.000 euros a la Fundació ACSAR, destinada a retribuir la responsable del Casal Latino de Sabadell, Ligia Castelo, persona afí al PSC.
-
El pagament de factures per treballs d’assessoria externa injustificats o inexistents.
Tot i que els fets havien de ser jutjats per un jurat popular, finalment els acusats han reconegut els delictes imputats en la vista celebrada i han retornat un total de 30.679,11 euros, fet que ha comportat una rebaixa de les penes.
Penes imposades
Les condemnes dictades han estat:
-
Manuel Bustos i Adolfo Moreno: 6 mesos i 1 dia de presó i 13 mesos d’inhabilitació especial.
-
Montserrat Costa: 23 dies de presó, substituïts per una multa.
-
José Antonio Cabanillas: pagament de 8.000 euros a la FMC en concepte de responsabilitat civil.
El jutge ha acordat suspendre l’ingrés a presó de Bustos i Moreno, condicionant-lo al fet que no reincideixin en un termini de 3 i 2 anys respectivament.
Oposició de l’acusació popular
L’acusació popular, exercida per Sabadell Lliure de Corrupció, s’ha oposat a la suspensió de la pena de presó de Manuel Bustos. En el seu al·legat, l’advocat Raül García Barroso ha argumentat que Bustos no pot ser considerat delinqüent primari, atès que té condemnes fermes prèvies per delictes contra l’Administració pública.
També ha denunciat que la suspensió de la pena a Adolfo Moreno, exsecretari de la FMC, transmet un missatge d’impunitat greu, tenint en compte el seu paper com a garant de la legalitat institucional i la participació en una malversació continuada de fons majoritàriament públics.
L’acusació ha recordat el precedent del cas Pallerols, en què l’Audiència de Barcelona va denegar la suspensió de penes inferiors a dos anys per evitar la sensació d’impunitat i reforçar la prevenció general de la corrupció.
El reconeixement dels delictes
La Plataforma destaca la transcendència del reconeixement dels delictes, especialment en el cas de Manuel Bustos, que durant anys havia negat qualsevol responsabilitat penal. Aquesta confessió confirma, segons l’entitat, l’ús del càrrec i del poder institucional per a benefici personal i polític.
Una trajectòria judicial marcada per la reiteració delictiva
Tot i la suspensió de la pena de presó, la Plataforma considera que la resolució reafirma la trajectòria delictiva de Bustos: de cinc judicis celebrats, ha estat condemnat en quatre, i encara resten pendents dues peces més, la 28 i la 33.
El caràcter públic dels fons transferits
La sentència també deixa clar que els diners públics transferits a entitats privades continuen tenint caràcter públic i no poden ser objecte de malversació. Aquesta peça havia estat arxivada l’any 2020 pel jutjat d’instrucció, decisió que va ser recorreguda per la Fiscalia Anticorrupció i l’acusació popular, i posteriorment revocada per l’Audiència Provincial.
Crítiques a la inhibició de la FMC
Finalment, Sabadell Lliure de Corrupció lamenta la inhibició de la FMC, que no es va personar com a part perjudicada ni va reclamar el retorn dels diners, ni tan sols quan la peça va ser inicialment arxivada. Segons la Plataforma, aquesta actitud evidencia una possible “llei del silenci” derivada d’equilibris partidistes que van en contra de l’interès públic i de la lluita real contra la corrupció.
