El ple del Parlament ha aprovat, a proposta de la CUP, diverses mesures per avançar cap a un model de transició energètica distribuïda, local i participativa, que garanteixi la participació efectiva dels municipis i de la ciutadania en la planificació del PLATER (Pla Territorial Sectorial per a la Implantació de les Energies Renovables).
La iniciativa es va debatre en el darrer ple del 2025 mitjançant una moció presentada pel diputat i vicepresident de la Comissió de Transició Ecològica, Dani Cornellà, i va comptar amb el suport de més d’una trentena de càrrecs electes de municipis del Gironès i l’Empordà, entre els quals hi ha La Tallada, Verges, Parlavà, Bellcaire, Albons, Sant Jordi Desvalls, Sant Joan de Mollet, Serra de Daró, Ultramort, Girona, Garrigoles, Viladasens, Torrent, Saus-Camallera-Llampaies, Jafre, Juià, Foixà i Sant Martí Vell, entre d’altres.
Durant la seva intervenció, Cornellà va denunciar la situació que han patit molts municipis rurals a causa de la manca de planificació territorial del desplegament de les energies renovables. Des del 2019, nombrosos ajuntaments han rebut una allau de macroprojectes, fet que els ha obligat a destinar recursos limitats a elaborar al·legacions o a judicialitzar-los. “Els municipis tenen pocs recursos i la Generalitat els obliga a gastar-los en tècnics o advocats, en lloc de destinar-los a millorar la qualitat de vida de la ciutadania. És una vergonya”, va afirmar.
La CUP va defensar una moratòria d’un any fins a l’aprovació definitiva del PLATER, prevista per al gener de 2027, amb l’objectiu de permetre una participació real dels ajuntaments en la definició del model energètic sense la pressió dels macroprojectes. Aquesta proposta, però, no va prosperar, amb la CUP quedant sola en la seva defensa, mentre que la resta de grups parlamentaris hi van votar en contra.
Cornellà va insistir en la necessitat d’un model basat en criteris d’equitat i justícia territorial, que eviti la concentració de macroinstal·lacions en determinades comarques i garanteixi un repartiment equilibrat de les renovables a tot el país. També va criticar la consellera Sílvia Paneque per l’opacitat i la manca de participació en l’elaboració del PLATER, advertint que la participació “no es pot reduir a una reunió amb una fotocòpia per a cada alcalde o alcaldessa”, sinó que ha de suposar un treball conjunt amb ajuntaments, entitats i sectors productius.
Tot i el rebuig a la moratòria, el Parlament sí que va aprovar els punts que estableixen l’obligació d’incloure els municipis en els processos de planificació i decisió del PLATER i que aposten per un model de transició energètica distribuïda, local i participativa. En aquest sentit, Cornellà va subratllar que “cal un model que promogui l’autogeneració, impulsi les comunitats energètiques i prioritzi els sòls ja antropitzats —com cobertes, polígons industrials o infraestructures existents— per preservar el patrimoni natural, cultural i agrícola”.
Finalment, el diputat va remarcar la necessitat de garantir que els projectes renovables tinguin retorn social i una màxima participació pública, tot aprofitant el paper de l’Energètica Pública com a eina clau per invertir en projectes que beneficiïn directament la ciutadania.
