Roser Valverde, portaveu de Poble Lliure, ha fet una crida a la mobilització malgrat que ens trobem en un moment de replegament polític que s’agreuja pel desgavell estratègic i la manca de lideratge que viu l’independentisme d’esquerres. “Se’ns plantegen grans reptes que, com a independentistes d’esquerres, hem de poder afrontar en aquesta nova fase del camí cap a l’alliberament del nostre poble” i, tanmateix, això requereix una reflexió profunda que permeti sortir del moment de crisi. És amb aquesta voluntat que va néixer la campanya “Fem Foc Nou”, amb l’objectiu de posar sobre la taula la voluntat d’obrir una nova etapa en aquest espai que pugui revertir la situació de desànim col·lectiu i de manca d'estratègia i de lideratge. “Ens referim, doncs, a aquesta necessitat en la renovació de les formes, de les eines de les quals disposem, dels discursos que teixim i, sobretot, de creació de nous lideratges capaços de fer front a aquesta etapa que es va obrir a finals del 2019 i que ens situa en l’atzucac en el qual ens trobem”, ha remarcat.
Una dinàmica s’ha vist agreujada per la normalització política de l’extrema dreta. “Ens calen nous independentistes, per guanyar cal ser més, i això només serà possible si arraconem la patuleia d’Aliança Catalana i tota la seva comparseria, si insistim en el projecte acollidor de l’independentisme i busquem la reflexió conjunta de quin país volem ser allunyats de l’agenda política que proposa l’extrema dreta”, ha afirmat la portaveu de la formació. Valverde ha refermat el compromís de Poble Lliure d’emplaçar l’independentisme d’esquerres, totes les organitzacions, associacions, partits i persones a títol individual que se senten part d’aquest espai que entén la ruptura amb l’estat espanyol com l'oportunitat de teixir una vida digna per a la majoria social del país, independentment del seu lloc de naixement, de la llengua primera, dels ingressos que tinguin, del lloc del país on visquin, del seu nivell formatiu o de la seva identitat de gènere. A construir un espai de trobada ampli que entomi els grans reptes i aconsegueixi marcar quina és la direcció política a seguir per recuperar la iniciativa.
“Llancem avui una crida per ampliar la Unitat Popular. Una Unitat Popular molt més àmplia i que no defugi responsabilitats, capaç de construir alternatives palpables i que arraconi les consignes fàcils que ens fan petits i no ens deixen avançar”. Tot plegat, “foragitant, també, els cants de sirena de les propostes polítiques que releguen la nació a un segon terme, en pro d’unes conquestes socials irrealitzables sense una perspectiva independentista”. “Hem heretat l’esperança d’aquells i aquelles independentistes que es van enquadrar al Front durant el franquisme, per retrobar-se al Partit Socialista d’Alliberament Nacional i que el 1974 fundaven el PSAN Provisional i van sembrar la llavor que ens porta on som ara, a aquest independentisme revolucionari que té la voluntat de ser moviment de masses, que té molt clar que l’alliberament nacional és també social”, ha subratllat.
La cita ha comptat també amb les intervencions d’Adrià Aragonès, professor i exmilitant del SEPC; Martí Claret, sindicalista i exsecretari nacional de l’ANC; Berta Calvera, activista feminista i portaveu de la Forja; i l’Ortésia Cabrera-Espuny, escriptora i artista multidisciplinar i activista pels drets de les persones LGTBIAQ+ i neurodivergents. Núria Alcaraz, sociòloga especialitzada en polítiques de gènere i exsecretària nacional de la CUP ha estat l’encarregada de presentar l’acte.
L’hora de reorganitzar-se per vèncer
“Ara és l’hora d’organitzar-se, de refundar-nos, de tornar a lluitar per a vèncer”, ha afirmat Ortésia Cabrera-Espuny. Perquè malgrat les diferents formes de repressió dels poders econòmics i polítics dels estats espanyol i francès, “mai hem sigut del tot aixafats”. Després de l’1-O i la virulència de l’Estat, amb la seva infinita crueltat a l’hora d’aturar la revolta democràtica, “avui, la societat catalana ha entès majoritàriament contra qui lluitem”, ha afirmat Cabrera-Espuny, però també és conscient que sense la independència “mai podrem aplicar polítiques socials, ni sense competències ni sense els diners que mos foten cada dia Espanya i França”. És per aquest motiu que cal un aplegament de l’independentisme d’esquerres, perquè sense l’alliberament dels Països Catalans “mai podrem aprovar lleis revolucionàries sense ser aixafades pel 155 o el Constitucional de torn; no podrem tenir cura de la gent del país sense eines de país”.
Per a Cabrera-Espuny, cal que l’independentisme d’esquerres torni a unir forces per honestedat, responsabilitat, coherència i patriotisme. Després de l’esclat de 2017, “ni podem seguir com si res, ni el poble català ens ho permetrà”. Cal recuperar la unió amb els que han sentit que es quedaven fora, aconseguir deixar enrere l’estafa de les polítiques d’odi i començar a caminar cap a les polítiques de creació de comunitat. “La independència comença amb les independentistes, a cada comarca, a cada barri, a cada poble, a cada vegueria”, ha afegit.
Sobre la taula d’aquest congrés que proposa Poble Lliure hi ha d’haver respostes a la crisi climàtica, una reflexió sobre l’estratègia sindica, unes propostes per fer rebrotar la nostra llengua arreu dels Països Catalans, com endreçar el territori escoltant i donant protagonisme a la veu de la pagesia o com ha de guanyar l’independentisme d’esquerres les eleccions. Les conclusions d’aquesta iniciativa de represa d’unitat també han de fer propostes sòlides sobre acollida o el desplegament d’un model energètic respectuós amb el medi ambient. “Recuperem la política real de carrer, recuperem la comunitat, recuperem la unitat de l’independentisme d’esquerres” ha conclòs l’activista de les Terres de l’Ebre en el decurs d’una intervenció dialogada amb Núria Alcaraz.
Unitat, també, en el camp sindical
“No podem construir la Unitat Popular des de la sopa de sigles i “sigletes” de tota la vida”, ha afegit Martí Claret en la seva intervenció a l’acte d’aquest dissabte. En aquest sentit, ha remarcat, la unitat del moviment polític independentista d’esquerres ha d’anar acompanyada d’una referència sindical.
A l’acte del Pati Llimona s’hi ha constatat que en aquest país hi ha una majoria de treballadors i treballadores amb consciència nacional catalana. “Són la nostra gent i tenen feines més o menys precàries, formen famílies que van amb l’aigua al coll”, ha explicat Claret. Moltes d’aquestes persones o bé no participen del món sindical o bé ho fan per sindicats hispanocèntrics que no defensen els interessos de la gent treballadora de Catalunya i dels Països Catalans. Ha insistit que “la lluita per la millora de les condicions salarials i de vida dels treballadors de Catalunya no ens arribarà des de fora”, i ha fet una aposta per la conflictivitat acompanyada de negociació: “cal continuar treballant la consciència de classe de la nostra gent i implementar-nos al territori: ser un moviment sindical, nacional i de classe”. Per a Claret, combatre el capital que expulsa la gent de les ciutats bé mereix un moviment sindical com el proposat. Un sindicat que defensi la la llengua als centres de treball i als centres educatius, l’accés a un habitatge digne, a treballar sense por de perdre de la feina o que vetlli en la prevenció dels riscos laborals. “Els treballadors i treballadores de Catalunya ens hem de defensar i ens hem de protegir entre nosaltres”, ha conclòs.
Vertebrar un veritable moviment conjunt de defensa de la llengua
“Des de Poble Lliure emplacem el conjunt de forces polítiques, socials i culturals del país a vertebrar un veritable moviment en defensa de la llengua, que tingui en la mobilització l’element fonamental, i ens permeti deixar d’estar a la defensiva i amb mobilitzacions reactives per passar a l’ofensiva”, ha explicitat Adrià Aragonès. “No s’hi val quedar-se a casa, defensar la llengua és defensar el país i avançar cap al seu alliberament”, ha remarcat. Aquest acord, però, ha d’abordar radicalment l’origen del problema de la llengua catalana: l’ocupació dels Països Catalans per part de l’estat espanyol i l’estat francès.
Des del Pati Llimona, Poble Lliure ha llançat dues propostes de treball com a un repte de país. D’una banda, un dia anual de mobilització de país a Barcelona, vestint tota una xarxa territorial de difusió les setmanes prèvies que permeti marcar nous objectius cap als quals avançar. I aquesta proposta cal fer-la extensiva a Palma, Perpinyà i València, ja que la llengua és atacada a tots els territoris. De l’altra, instar al conjunt de la ciutadania conscienciada en la defensa del català que treballi en la constitució de Grups de Defensa de la Llengua arreu del país. “Grups que s’encarreguin d’una defensa activa i política del català, assenyalant i denunciant les administracions i grans empreses i cadenes que cometen agressions lingüístiques”, ha proposat.
Per a Poble Lliure, el país és ric en experiències de lluita i desobediència en defensa de la llengua catalana, durant el franquisme o en els primers anys del Règim del 78. És necessari fer valdre aquestes praxis, ja que només amb una defensa política de la llengua netament independentista i d’esquerres podrem realment avançar cap a la construcció d’una nació plena.
La formació ha alertat del creixement d’un perillós discurs xenòfob que assenyala les persones nouvingudes com a culpables també dels mals del català. Per contra, el catalanisme té, una vegada més, el deure i l’oportunitat de treballar per obrir-se a les persones arribades d’arreu del món a través de la llengua. I sumar-les “per continuar combatent el genocidi cultural que busquen perpetrar l’estat espanyol i francès”, ha assenyalat Aragonès.
Sumar els joves a construir el seu futur.
Salaris baixos, feines temporals o parcials, dificultat d’accedir a l’habitatge, estrès econòmic i inestabilitat i un context que barra el pas a l’emancipació són alguns maldecaps que pateixen avui els joves dels Països Catalans. Berta Calvera ha denunciat que els partits independentistes no els han resolt i això ha generat desafecció política entre el jovent. Per contra, ha afirmat, “l’extrema dreta catalana està apuntant a les persones migrades com a màximes responsables de la precarietat en què ens veiem submergides i això fa que la gent jove trobi en el seu discurs un gran atractiu”.
Davant d’això, ha apostat per apel·lar a la memòria històrica i recordat en què han derivat aquests discursos. “La història recent queda al final del temari de l’ensenyament, es tracta de manera ràpida o superficial o es prioritzen etapes molt antigues per damunt de períodes polítics moderns”, ha lamentat. Per aquest motiu, considera que “cal apropiar-nos de les xarxes socials i generar contingut atractiu per la gent jove”. I junt amb això, facilitar la participació horitzontal, els espais oberts de decisió, els canals de comunicació digitals més directes i els projectes culturals i referents juvenils nacionals. “No es tracta només de ser a xarxes socials, sinó de comunicar de manera clara, obrir-nos a la participació juvenil i connectar amb referents culturals, visuals i digitals propis de les noves generacions”, ha remarcat Calvera en una de les darreres intervencions.
