El govern espanyol ha fet oficial l’inici del procediment per declarar l’edifici de la Prefectura Superior de Policia de Barcelona, situat al número 43 de Via Laietana, com a Espai de Memòria Democràtica. L’anunci ha aparegut aquest dimarts al Butlletí Oficial de l’Estat (BOE), que justifica la decisió pel fet que aquest immoble va ser escenari de greus violacions dels drets humans i perquè va funcionar com un dels principals centres repressius del franquisme a Catalunya.
Tot i aquest reconeixement formal, l’edifici continuarà en mans de la Policia Nacional espanyola. La resolució de la Secretaria d’Estat de Memòria Democràtica només preveu la instal·lació d’elements de senyalització i interpretació històrica, sense atendre la demanda de les entitats memorialistes i de drets humans que exigien la desafecció total de l’espai i la seva conversió íntegra en un centre de memòria.
Aquest fet ha generat una onada de reaccions crítiques. L’Ateneu Memòria Popular i altres col·lectius que han batallat durant anys per aquesta declaració han afirmat no haver estat informats de l’inici del procés i denuncien que no s’ha tingut en compte ni les entitats ni les víctimes. Òmnium Cultural ha qualificat la mesura com un “gest simbòlic que perpetua la impunitat” i ha denunciat que “la Policia Nacional continuarà operant-hi sense cap canvi real”.
Jordi Rabassa, exregidor de Memòria Democràtica de Barcelona, ha recordat que l’expedient del BOE ignora les sol·licituds oficials fetes l’any 2023 i ha reclamat que l’espai es converteixi en un veritable centre de memòria, cosa incompatible amb la presència de cossos policials que arrosseguen una llarga ombra repressiva.
La Comissió de la Dignitat de l’Assemblea Nacional Catalana, que ha organitzat 79 concentracions davant l’edifici durant 4 anys (Cada primer i tercer dimarts de mes) també reclamen la seva desafecció immediata. “No ens aturarem”, afirmen, davant el que consideren una maniobra propagandística que intenta rentar la imatge de l’estat espanyol sense desmantellar-ne els aparells repressius.
Els fonaments jurídics de la resolució reconeixen que Via Laietana 43 ha estat un centre emblemàtic de la repressió: durant la dictadura franquista amb tortures, empresonaments arbitraris i persecució sistemàtica. S’hi estima que només durant aquest període, més de 4.000 persones van ser-hi detingudes a Barcelona per raons polítiques. Entre les víctimes, també membres del col·lectiu LGTBIQ+, gitanos i treballadores sexuals.
Però, allò que no diu el BOE, és que la repressió no s’ha limitat al passat. La comissaria ha continuat sent escenari de tortures i abusos policials fins a l'actualitat. Durant l'anomenada Transició, que no va ser tan modèlica com diuen i des dels anys vuitanta, període que qualifiquen de democràtic. Casos com les detencions d’anarquistes, independentistes o manifestants, o les denúncies documentades d’agressions i vexacions, posen de manifest la continuïtat d’aquest espai com a instrument de control i por. Una de les últimes declaracions davant la Fiscalia ha estat la de Blanca Serra, històrica militant independentista, que hi va ser torturada l'any 1980 a Madrid i el 1981 a Via Laietana. Serra també ha denunciat la impunitat estructural actual.
Amb aquesta declaració d’espai de memòria, el govern espanyol no només manté l’ús policial de l’edifici, sinó que pretén imposar un relat parcial de la memòria que evita confrontar l’arrel del problema: la continuïtat de l’aparell repressiu de l’estat espanyol contra la dissidència política amb Pegasus, infiltracions policials als moviments populars que mantenen la flama de la llibertat per una terra Lliure.
