El PSC ha fet del lema “un govern per a tothom” el seu estendard polític. Sonen paraules com concòrdia, estabilitat i sentit comú. Però rere aquesta façana amable, el que hi ha és un projecte pensat per administrar l’autonomisme i desactivar el conflicte polític català sense abordar-lo. Governar per a tothom? Sí, però dins dels límits de l’Estat. Sí, però sense tocar res que incomodi Madrid. Sí, però amb la llibertat vigilada.
Diuen que governen per a tothom, però mentre hi hagi exiliats, represaliats, espionatge, causes judicials obertes i una llengua minoritzada, no ens governen a tots: ens gestionen, i prou. Siguem clars: un govern que accepta l’ordre imposat per l’estat espanyol no pot representar un poble que el vol trencar. El PSC pot parlar de convivència, però silencia la memòria de l’1 d’Octubre. Pot parlar d’igualtat, però nega el dret a decidir. Pot parlar de país, però defuig la sobirania.
Aquesta és la trampa del lema: convertir la desmobilització en virtut, la renúncia en diàleg, i la submissió en responsabilitat institucional. Però nosaltres no hi podem caure. No es pot governar per a tothom si no es permet que tothom decideixi. No es pot parlar de concòrdia si es parteix de la repressió i la tutela.
Necessitem una altra cosa. Un govern que no tingui por d’estar al costat del seu poble quan desobeeix per ser lliure. Un govern que assumeixi el conflicte com una oportunitat democràtica, no com un problema a amagar. Un govern que governi amb el poble i des del poble, sense subordinació ni disfresses.
Per això, davant d’aquest relat edulcorat i buit, afirmem amb claredat: volem un país lliure per a tothom. No una administració autonòmica per gestionar la rendició, sinó una república per construir futur, drets i dignitat.
No hi ha govern per a tothom mentre es nega el dret d’aquest poble a ser-ho tot.
I nosaltres no renunciarem a ser-ho.
