Accepto Aquest lloc web utilitza galetes -pròpies i de tercers- per recopilar informació estadística sobre la navegació i per mostrar publicitat. Per més informació, consulta el nostre avís legal.
Diplomàcia d’anar-se’n en orris
02/11/2024 Àngel Soro

Castellserà, 27 d’octubre de 2024.

El món sencer va plorar les morts que va produir la pandèmia de la Covid-19 i les performances socials de solidaritat amb els sanitaris esdevenien quelcom normalitzat. Es repetien de manera incessant les mostres de dol i record. 

Quatre anys després els edificis esfondrats dibuixen una silueta urbana de destrucció i mort. Les runes fan d’alberg de cossos inerts que mai tornaran a veure sortir el sol. Els finats s’amunteguen als dipòsits de cadàvers i les mares ploren desconsolades la pèrdua dels seus fills abatuts. 

La diplomàcia de les mascaretes s’ha tornat una diplomàcia de màscares dirigides a amagar el rostre dels desestabilitzadors de regions. Perquè els conflictes no esclaten del no-res, sinó que els amos del taulell mouen les peces en funció dels seus interessos. I els edificis esfondrats i les morgues plenes de cadàvers s’estenen pel territori del Iemen, per Síria i per Líbia. La mort s’escampa per Nigèria, Burkina Faso i Mali. Les bales xiulen al Karabakh, Ucraïna continua  devastada, el Sudan tremola i Birmània i Etiòpia ploren encara les seves respectives guerres internes. 

Com a l’Afganistan, al Vietnam o als anomenats Balcans, la diplomàcia s’ha convertit en un aparell dirigit a recomptar cadàvers. Lligada de peus i mans pels interessos dels qui venen armes i expropien veladament els recursos de la terra, la diplomàcia s’ha mostrat incapaç d’evitar massacres, conciliar pugnes i establir mediacions fructíferes que salvaguardin la població civil d’atemptats sagnants contra la humanitat. 

Malgrat que l’èxode és massiu i les morts són incomptables, els palestins viuen sota l’amenaça d’una mort segura a la qual ningú posa fre. Ningú atura el comptador. Ningú posa fi a aquesta barbàrie que es reprodueix sistemàticament i de forma molt variada arreu d’aquest malmès planeta. 

Però no són les nostres morgues. Queda lluny la cridòria posterior al bombardeig. Tant de bo fóssim capaços d’aturar-ho tot, però en el regne de l’individualisme no hi ha espai pel borboll de la solidaritat. 

Ha marcat el Barça. Tornen els bous a València. Postres i letargia. 

Valora
Rànquings
  1. 40è Aniversari de la mort de l'independentista i comunista Quim Sànchez
  2. Poble Lliure llança la proposta d’aplegar les forces de l’independentisme d’esquerres
  3. Dues mobilitzacions a l’Hospitalet contra la visita de Felipe VI en ple centenari imposat pel PSC-PSOE
  4. Protestes i crítiques a Girona per l’acte de la Fundació Princesa de Girona amb presència d’Illa
  5. L’estat espanyol reconeix Txiki i Otaegi com a víctimes i anul·la el seu Consell de Guerra
  6. La llengua com a motiu de sanció: Josep Costa denuncia una actuació abusiva de la Guàrdia Civil
  7. Una cita per pensar el futur del país sota l’horitzó de la ruptura
  8. 50è aniversari de la plantada de Xirinacs per l’amnistia
  9. En memòria de Glòria Aguilera, companya i referent
  10. 14 anys que ens va deixar Josep de Calassanç Serra "Cala"
Segueix-nos
Subscriu-te al butlletí
(cc) 2006 - 2025 · Comitium Suite · Dissenyat per Fuksia · Equip de Llibertat.cat - Avís legal - correu@llibertat.cat · XHTML vàlid