Accepto Aquest lloc web utilitza galetes -pròpies i de tercers- per recopilar informació estadística sobre la navegació i per mostrar publicitat. Per més informació, consulta el nostre avís legal.
Diplomàcia d’anar-se’n en orris
02/11/2024 Àngel Soro

Castellserà, 27 d’octubre de 2024.

El món sencer va plorar les morts que va produir la pandèmia de la Covid-19 i les performances socials de solidaritat amb els sanitaris esdevenien quelcom normalitzat. Es repetien de manera incessant les mostres de dol i record. 

Quatre anys després els edificis esfondrats dibuixen una silueta urbana de destrucció i mort. Les runes fan d’alberg de cossos inerts que mai tornaran a veure sortir el sol. Els finats s’amunteguen als dipòsits de cadàvers i les mares ploren desconsolades la pèrdua dels seus fills abatuts. 

La diplomàcia de les mascaretes s’ha tornat una diplomàcia de màscares dirigides a amagar el rostre dels desestabilitzadors de regions. Perquè els conflictes no esclaten del no-res, sinó que els amos del taulell mouen les peces en funció dels seus interessos. I els edificis esfondrats i les morgues plenes de cadàvers s’estenen pel territori del Iemen, per Síria i per Líbia. La mort s’escampa per Nigèria, Burkina Faso i Mali. Les bales xiulen al Karabakh, Ucraïna continua  devastada, el Sudan tremola i Birmània i Etiòpia ploren encara les seves respectives guerres internes. 

Com a l’Afganistan, al Vietnam o als anomenats Balcans, la diplomàcia s’ha convertit en un aparell dirigit a recomptar cadàvers. Lligada de peus i mans pels interessos dels qui venen armes i expropien veladament els recursos de la terra, la diplomàcia s’ha mostrat incapaç d’evitar massacres, conciliar pugnes i establir mediacions fructíferes que salvaguardin la població civil d’atemptats sagnants contra la humanitat. 

Malgrat que l’èxode és massiu i les morts són incomptables, els palestins viuen sota l’amenaça d’una mort segura a la qual ningú posa fre. Ningú atura el comptador. Ningú posa fi a aquesta barbàrie que es reprodueix sistemàticament i de forma molt variada arreu d’aquest malmès planeta. 

Però no són les nostres morgues. Queda lluny la cridòria posterior al bombardeig. Tant de bo fóssim capaços d’aturar-ho tot, però en el regne de l’individualisme no hi ha espai pel borboll de la solidaritat. 

Ha marcat el Barça. Tornen els bous a València. Postres i letargia. 

Valora
Rànquings
  1. Organitzacions de la Esquerra Indpendentista criden a mobilitzar-se aquesta Diada Nacional sota el lema “El combat és sempre ara”
  2. SOM POBLE-St. Martí Vell denuncia opacitat i il·legalitats de l’alcalde Robert Vilà
  3. Girona, pendent del retrat del Rei: mobilització antimonàrquica el 15 de setembre
  4. Marxes de torxes arreu del país en la vigília de la Diada Nacional (veure el llistat)
  5. Girona penja la foto de Felip VI al ple amb un mosaic de l’1-O i fa diverses accions de protesta a la ciutat
  6. Poble Lliure i La Forja fan una crida a “fer foc nou” i rellançar l’independentisme d’esquerres arreu dels Països Catalans
  7. Homenatge a Rosario Palomino, una catalana nascuda al Perú
  8. Catalanofòbia transversal i decolonial
  9. Jaume Martínez Vendrell. Una vida per Catalunya
  10. Terra, Classe, Llengua. Fem foc nou a l’independentisme d’esquerres
Segueix-nos
Subscriu-te al butlletí
(cc) 2006 - 2025 · Comitium Suite · Dissenyat per Fuksia · Equip de Llibertat.cat - Avís legal - correu@llibertat.cat · XHTML vàlid