Accepto Aquest lloc web utilitza galetes -pròpies i de tercers- per recopilar informació estadística sobre la navegació i per mostrar publicitat. Per més informació, consulta el nostre avís legal.
Diplomàcia d’anar-se’n en orris
02/11/2024 Àngel Soro

Castellserà, 27 d’octubre de 2024.

El món sencer va plorar les morts que va produir la pandèmia de la Covid-19 i les performances socials de solidaritat amb els sanitaris esdevenien quelcom normalitzat. Es repetien de manera incessant les mostres de dol i record. 

Quatre anys després els edificis esfondrats dibuixen una silueta urbana de destrucció i mort. Les runes fan d’alberg de cossos inerts que mai tornaran a veure sortir el sol. Els finats s’amunteguen als dipòsits de cadàvers i les mares ploren desconsolades la pèrdua dels seus fills abatuts. 

La diplomàcia de les mascaretes s’ha tornat una diplomàcia de màscares dirigides a amagar el rostre dels desestabilitzadors de regions. Perquè els conflictes no esclaten del no-res, sinó que els amos del taulell mouen les peces en funció dels seus interessos. I els edificis esfondrats i les morgues plenes de cadàvers s’estenen pel territori del Iemen, per Síria i per Líbia. La mort s’escampa per Nigèria, Burkina Faso i Mali. Les bales xiulen al Karabakh, Ucraïna continua  devastada, el Sudan tremola i Birmània i Etiòpia ploren encara les seves respectives guerres internes. 

Com a l’Afganistan, al Vietnam o als anomenats Balcans, la diplomàcia s’ha convertit en un aparell dirigit a recomptar cadàvers. Lligada de peus i mans pels interessos dels qui venen armes i expropien veladament els recursos de la terra, la diplomàcia s’ha mostrat incapaç d’evitar massacres, conciliar pugnes i establir mediacions fructíferes que salvaguardin la població civil d’atemptats sagnants contra la humanitat. 

Malgrat que l’èxode és massiu i les morts són incomptables, els palestins viuen sota l’amenaça d’una mort segura a la qual ningú posa fre. Ningú atura el comptador. Ningú posa fi a aquesta barbàrie que es reprodueix sistemàticament i de forma molt variada arreu d’aquest malmès planeta. 

Però no són les nostres morgues. Queda lluny la cridòria posterior al bombardeig. Tant de bo fóssim capaços d’aturar-ho tot, però en el regne de l’individualisme no hi ha espai pel borboll de la solidaritat. 

Ha marcat el Barça. Tornen els bous a València. Postres i letargia. 

Valora
Segueix-nos
Subscriu-te al butlletí
(cc) 2006 - 2024 · Comitium Suite · Dissenyat per Fuksia · Equip de Llibertat.cat - Avís legal - correu@llibertat.cat · XHTML vàlid