Accepto Aquest lloc web utilitza galetes -pròpies i de tercers- per recopilar informació estadística sobre la navegació i per mostrar publicitat. Per més informació, consulta el nostre avís legal.
Em homenatge
"La Flama" dedica la seva biblioteca a Joan Rocamora, referent de compromís, cultura i llibertat

El Casal Popular La Flama inaugurarà aquest dissabte un nou espai de lectura i formació que porta el nom del filòleg, professor, escriptor, un dels membres fundadors de Llibertat.cat i militant independentista Joan Rocamora, en reconeixement a una trajectòria marcada pel compromís amb la llengua, la cultura i la Independència dels Països Catalans.

01/06/2026 Política

El Casal Popular La Flama de Cerdanyola inaugurarà aquest dissabte 6 de juny, a les 12 del migdia, la Biblioteca Popular Joan Rocamora, un nou espai cultural que neix amb prop de 600 llibres i que vol esdevenir un punt de trobada per a la lectura, la formació i el pensament crític.

Durant l'acte, les persones assistents podran conèixer el funcionament de la biblioteca, consultar el catàleg en línia i informar-se sobre el servei de préstec per a les sòcies del casal. La inauguració comptarà també amb l'actuació musical en directe de Raconet i un vermut popular per celebrar la posada en marxa d'aquest projecte col·lectiu.

La biblioteca porta el nom de Joan Rocamora i Aguilera (1967-2024), filòleg, professor, escriptor, doctor en literatura catalana, un dels membres fundadors de Llibertat.cat i militant independentista. La iniciativa vol retre homenatge a una figura molt estimada a Cerdanyola i arreu dels Països Catalans pel seu compromís constant amb la llengua catalana, la cultura popular, la justícia social i la llibertat nacional.

Militant independentista des de ben jove, va participar en la Coordinadora de Col·lectius Independentistes d'Instituts (CCII), on va impulsar el Col·lectiu Independentista de l'Escola del Treball, i posteriorment al Moviment de Defensa de la Terra (MDT) i Terra Lliure. El juny de 1992 va ser detingut en el marc de l'Operació Garzón, desplegada poques setmanes abans dels Jocs Olímpics de Barcelona. Durant la seva detenció va denunciar haver estat torturat per agents de la Guàrdia Civil i va romandre empresonat fins al març de 1996.

Lluny d'abandonar la seva vocació intel·lectual, va iniciar els estudis de Filologia Catalana mentre era a la presó. Un cop en llibertat va completar la llicenciatura a la Universitat Autònoma de Barcelona i posteriorment es va doctorar amb una tesi dedicada al teatre de Rossend Arús, convertint-se en una referència en l'estudi de la literatura catalana del segle XIX. Va exercir la docència de llengua i literatura catalanes als instituts Gorgs i Banús de Cerdanyola, deixant una profunda empremta entre alumnat i companys.

Instal·lat al Vallès, va desenvolupar una intensa activitat en els moviments socials i polítics de Cerdanyola del Vallès. Va participar en iniciatives com Cerdanyola Decideix, la consulta del 9 de novembre de 2014 i el referèndum d'autodeterminació de l'1 d'octubre de 2017. També va formar part de l'Assemblea Nacional Catalana, dels Comitès de Defensa de la República, de la CUP, del MDT i posteriorment de Poble Lliure.

Paral·lelament, va impulsar una important tasca comunicativa i de reflexió política. Fou un dels membres fundadors de Llibertat.cat, portal de l'esquerra independentista, des d'on va desplegar una intensa activitat periodística, de recuperació de la memòria històrica i de defensa dels drets nacionals dels Països Catalans. A través dels seus articles va reivindicar el llegat de nombrosos lluitadors i lluitadores independentistes, alhora que analitzava críticament l'actualitat política i social del país.

Articulista, assagista i poeta, entenia l'escriptura com una forma de militància. «Escriure és una de les meves formes de militància política», afirmava en el pròleg d'Escrits en llibertat, el volum que recull una selecció dels seus articles publicats entre 2012 i 2024. La seva obra, tant periodística com literària, destaca per la defensa de la llengua catalana, la denúncia de la repressió, la reivindicació de la memòria històrica i un profund humanisme compromès amb la transformació social.

Amb aquesta iniciativa, La Flama vol mantenir viu el llegat de Joan Rocamora i reivindicar la cultura popular, la lectura i el coneixement compartit com a eines d'emancipació col·lectiva. La nova biblioteca és també un homenatge permanent a una vida dedicada al país, a la llengua catalana i a la lluita per una societat més lliure i més justa.

Com recordava Joan Salvat-Papasseit, en uns versos especialment estimats per Rocamora:

«L'estel d'un esguard
i el d'una senyera,
la guerra i l'amar:
la sal de la terra.
Al llavi una flor
i l'espasa ferma.»

 

Valora
Segueix-nos
Subscriu-te al butlletí
(cc) 2006 - 2026 · Comitium Suite · Dissenyat per Fuksia · Equip de Llibertat.cat - Avís legal - correu@llibertat.cat · XHTML vàlid