Accepto Aquest lloc web utilitza galetes -pròpies i de tercers- per recopilar informació estadística sobre la navegació i per mostrar publicitat. Per més informació, consulta el nostre avís legal.
Retrat de Barcelona (2)
30/07/2022 Blanca Serra
Blanca Serra Puig, membre de la CUP Barcelona i de l'ANC Blanca Serra Puig, membre de la CUP Barcelona i de l'ANC

Barcelona té molts problemes com a ciutat i en l’article anterior n’assenyalava un de gros – la gentrificació i consegüent expulsió de barris de la ciutat dels barcelonins humils- i un de més anecdòtic però també preocupant – la creixent despersonalització, carrincloneria i lletjor estètica, sobretot d’aquelles zones considerades turístiques (exemple, a dreta i esquerra de la Rambla i a la pròpia rambla, on pràcticament ja no queden veïns particulars).

Un tema que preocupa al comerç de barri en particular és tota la nova filosofia del transport i la distribució de mercaderies que impera des de la Casa Gran i el seu equip directiu: les restriccions horàries i d’espai que es van imposant poc a poc en àrees molt sensibles de la ciutat, sembla que vagin dirigides a crear impediments de mobilitat als comerços petits i mitjans i que afavoreixin els “amazons” i altres macrocomerços que carreguen els costos sobre consumidors i repartidors, aquests quasi en règim d’esclavatge. Així van proliferant les cuines fantasma, els comerços que per poder sobreviure fan a més de punts de repartiment dels “amazon” de torn i tot plegat contribueix a una precarització dels treballadors de repartiment i una degradació general de la qualitat del servei; una ciutat com Barcelona i tota la seva àrea d’influència, que és molt gran i  vital per al comerç quotidià, queda escanyada en la seva mobilitat perquè no prospera igualment el servei de transport públic: trens de rodalies, metro extens, autobusos de gran recorregut i freqüència de pas, connexions àgils entre poblacions i polígons industrials  són mancances molt difícils de superar si al mateix temps vols disminuir l’ús i la importància vital del cotxe o furgoneta particular per mor de la “no pacificació” de la mobilitat i la contaminació ambiental que provoquen. El port i l’aeroport de Barcelona no tenen ni la governança i poder de decisió propis ni les connexions ràpides amb l’entorn i entre sí que caldrien: mentre es discuteix si pista llarga o pista curta, si cal ampliar el port, i altres instal·lacions logístiques estratègiques que tenen a veure amb les energies renovables que afecten tota la nació, o el fantasma del corredor mediterrani que apareix i desapareix quan es vol,  no es centra el debat polític en allò que importa realment: com ens traurem de sobre l’escanyament planificat de Renfe-Adif, d’AENA i altres sangoneres espanyoles i catalanes i com tallem de soca-rel l’espoliació fiscal sistemàtica que perjudica la capital tant com a tots els Països Catalans.

Si no mirem Barcelona com un problema global de Catalunya i, fins i tot, dels Països Catalans amb una constant vinculació entre ciutats grans (Palma, Girona, Tarragona, Lleida, Castelló, València, Alacant, Perpinyà...), ciutats mitjanes (Elx, Alcoi, Dènia, Vila-Real, Benidorm, Manresa, Sabadell, Vic, Terrassa, Puigcerdà, Ciutadella, Maó, Ceret, Peníscola, Ripoll, Mollerussa, Sagunt...) i el teixit de ciutats i pobles al llarg dels Països Catalans, amb menys habitants potser, però molt vius, estem condemnats, tal com insinuen les actuals autoritats, a ser la capital de segona d’un estat –el Regne d’Espanya- que viu de xuclar els diners i les energies sobretot dels Països Catalans. Ara, el model maragallià de Barcelona, reconvertit en la “marca Barcelona”, s’esforça patèticament a reeditar “l’esperit Olímpic del 92” però aquella màquina tan ben lubrificada que Julià de Jodar remarca en un recent article a Vilaweb “partia de les premisses d’un creixement ordenat sota planificació tecnocràtica il·lustrada i un poder per damunt de les classes i del país...” i “l’esmalt culturalista i la ben greixada propaganda dels agents maragallians, procedents de les capes mitjanes, amagaven conflictes urbans i socials que van saltar pels aires (...) amb fets com el violent assalt, desallotjament i batalla campal dels okupes de l’Assemblea d’Okupes del cinema Princesa del 1996 o l’esfondrament del Carmel del 2005, o un llindar de pobresa entorn del 20% que no ha fet més que créixer. Desigualtats i injustícies que son impossibles d’amagar després que les eleccions municipals del 2015 van semblar que podien canviar les tornes. No va ser així, sinó  que el vell model ha tornat , més atrotinat però també més desacomplexat i despòtic, i  pel camí s’ha quedat una classe mitjana acovardida i espantada que ha anat tancant empreses i establiments comercials de tot tipus (podríem posar d’exemple el tancament de la botiga Vinçon al passeig de Gràcia amb totes les seves pretensions i prestigi) o la fugida de l’emblemàtica Caixa  de Pensions per a la Vellesa i d’Estalvis, que aparentment se`n va anar a València però que té el centre d’operacions a Madrid.

Què podem fer perquè aquest retrat de Barcelona recuperi vitalitat, força, confiança i sigui un fidel reflex d’una regeneració de tota la nació?

 

Valora
Rànquings
  1. L'empresari gironí Josep Campmajó s'exilia arran del cas Tsunami
  2. Agustí Barrera: "...el seu legalisme burocràtic no els va permetre entendre que una declaració d’independència és un acte revolucionari"
  3. Sant Jordi era guerrer...
  4. Acte antirepressiu de la Coordinadora Antimonàrquica de les Comarques Gironines (CACG)
  5. “Catalunya serà, CRISTIANA O NO, serà!”
  6. La “proposició de llei per la qual es regula la llibertat educativa”, del PP i VOX, empeny cap a la irlandització del valencià
  7. La CUP–Defensem la Terra presenta la llista per les eleccions del 12 de maig per la demarcació de Girona, afirmant que surten a guanyar
  8. «Saps què? Que llegint aquest tros de diari...»
  9. Els candidats de la CUP a comarques gironines proposen una transformació ferroviària de la mobilitat a la demarcació de Girona
  10. La República laica contra les ideologies de la desigualtat i el fanatisme embrutidor
Segueix-nos
Subscriu-te al butlletí
(cc) 2006 - 2024 · Comitium Suite · Dissenyat per Fuksia · Equip de Llibertat.cat - Avís legal - correu@llibertat.cat · XHTML vàlid