Accepto Aquest lloc web utilitza galetes -pròpies i de tercers- per recopilar informació estadística sobre la navegació i per mostrar publicitat. Per més informació, consulta el nostre avís legal.
Un nou consens sobre la llengua? (i IV)
23/03/2022 Blanca Serra
Blanca Serra Puig, membre de la CUP Barcelona i de l'ANC Blanca Serra Puig, membre de la CUP Barcelona i de l'ANC

La comunitat educativa –sobretot estudiants, mestres i professors de secundària i universitats – ha mostrat el seu profund desacord amb la política imposada pel Departament d’Educació de la Generalitat del Principat, el Conseller Gonzàlez-Cambray i el seu equip. En reclamen la dimissió per manca d’esperit negociador i per haver obert un esvoranc difícil de tancar a les escoles, IES i Facultats. Són massa anys de retallades, d’incerteses sobre el futur, de canvis constants segons els governs de torn al Regne d’Espanya com a Catalunya i als Països Catalans. De fet estem vivint, des del punt de vista del sistema d’ensenyament de les lleis elaborades pel PP (Llei Wert) i més o menys corregides pel Psoe- Podem (llei Celaa); però l’esperit centralitzador, el seu espanyolisme rampant, el respecte envers el sistema privat/concertat en detriment d’un sistema públic general, els pressupostos congelats o semicongelats anys rere any, el menyspreu als treballadors de l’ensenyament i l’interinatge massiu i permanent, la presència persistent de la religió/religions a les aules  enlloc dels llocs on pertocaria (parròquies, temples, mesquites, sinagogues...), es manté invariable. I encara més ha aprofundit aquest divorci clamorós entre les famílies i el departament el tema de la llengua i la catalanitat de les nostres escoles, iES i Formació professional i universitària. Se’ns està enganyant dient que el català està blindat a la nova llei espanyola d’educació;  se’ns està enganyant dient que el català i les altres llengües que no són el castellà estan blindats a la pròxima Llei espanyola de l’audiovisual; se’ns està enganyant dient que el repartiment de fons europeus Next Generation dirigits a enfortir les tecnologies i la fortalesa de les llengües afavorirà també les llengües peninsulars que no són el castellà... mentida rere mentida els nostres responsables polítics –els del 52 %-  acoten el cap i diuen amen, amen.

 En aquestes condicions de quin pacte i de quin nou consens polític sobre la llengua estem parlant? D’acatar, un cop més la intrusió dels jutges i tribunals convertits en assessors pedagògics, i traslladar la responsabilitat a les escoles ¡, instituts, equips directius i professorat, mentre els dirigents del departament miren cap a un altra banda i parlen d’autonomia dels centres i flexibilitat dels projectes lingüístics de centre i context educatiu multilingüe i multicultural?  Es pot tenir tanta barra i que no passi res?

Ja hem vist que no tots els sindicats han demostrat sensibilitat i han aixecat la veu en defensa de l’escola catalana en llengua i continguts i han plantat cara contra el trencament del model d’escola catalana, que amb penes i treballs moltes famílies i treballadors de l’ensenyament, han mantingut fins ara. Només la Intersindical-CSC, l’USTEC.STES i la COS, el SEPC i la FENEC han convocat un dia de vaga i lluita –el 23 de març d’aquest 2022- amb aquest tema de protesta de forma preponderant, sense menystenir temes pedagògics i laborals. El tema de la imposició del castellà com a vehicular és una agressió, una qüestió d’estat per a nosaltres, que si no s’atura ara de forma explícita i contundent, donarà peu a més imposicions, més espanyolització i més reculada de la llengua catalana. Ens hi juguem el futur en el lloc més sensible i necessari per assegurar que la mainada i el jovent tingui totes les oportunitats d’igualtat i de futur justes, que és el sistema educatiu català des de parvulari a l’ensenyament superior.

I si l’escola en sentit general és el tema més sensible i central també el conjunt de la vida de la gent d’aquest país ha de poder desenvolupar-se plenament en català: en la diversió i el temps de lleure, en els negocis, en el treball i en l’esport, en els tribunals i en els papers i documents, a les botigues i a les xarxes socials, a la ràdio, al cinema i  a totes les plataformes, en la vida familiar i en el culte religiós, en la política municipal, parlamentària o internacional En definitiva TENIM DRET A VIURE EN CATALÀ a la nostra terra igual que un habitant de Salamanca (en castellà) o un de Cambridge (en anglès) o un de Gènova (en italià) o un de Reims (en francès)...

En aquest “dret a viure en català” sembla que des de l’autonomia no s’hi pot fer res i això és rotundament fals si es té la voluntat política com a mínim de fer complir les normes que nosaltres mateixos hem promulgat o tenim el poder de millorar. Quan es preparaven les darreres eleccions autonòmiques al Principat, el Grup Koiné i , després altres entitats que treballen per la llengua, van plantejar  un seguit de compromisos electorals respecte a la llengua que podien complir les candidatures que es proclamaven independentistes: tot eren normes , lleis i reglaments que fa anys que s’han estat florint al calaix dels incompliments o altres que fa anys que es reclamen: en el cas del grup Koiné es plantejaven 10 mesures que són perfectament assumibles amb una lluita i un compromís decidit dels partits parlamentaris: Ha passat més d’un any i no podem dir que el compromís hagi avançat gaire: l`únic que podem assenyalar és que hi ha alguns compromisos que només mencionar-los han aixecat la ira agressiva dels poders del regne d’Espanya en especial el seu aparells judicial i  legislatiu que s’està acarnissant amb l’escola, els mitjans de comunicació i la cultura i vida social en general. I  no obstant  és evident que compromisos com el requisit lingüístic del domini del català als treballadors de totes les administracions públiques i als que treballen de cara al públic es pot aconseguir; i el compromís de garantir que es respecten els drets lingüístics dels catalans en les atencions sanitàries de grans i petits també. I enlloc d’acotar el cap davant la intrusió judicial que imposa la presència del castellà a l’escola com a llengua vehicular, iniciar un nou procés de normalització que creï les condicions perquè es desenvolupi integrament una escola catalana en llengua i continguts per a tothom dins i fora de les aules, en les activitats de classe i en les de lleure i esportives. Fer complir el codi de consum i el seu article 128 (Llei de Catalunya 22/2010) és una obligació, igual que dissenyar i impulsar una política coherent de mitjans de comunicació públics (CCMA i cadenes locals) en la direcció de recuperar l’autocentrament nacional, no limitat a les quatre províncies de la CAC, sinó a tota la nació; aconseguir d’una vegada la reciprocitat de les emissions entre les ràdios i televisions dels Països Catalans està al nostre abast i pressionar al màxim per una llei espanyola de l’audiovisual respectuosa amb la diversitat lingüística i cultural del Regne d’Espanya també; una actitud pública i privada de respecte per la llengua per part de la gent que té responsabilitats socials i polítiques és el mínim que els podem exigir en les rodes de premsa, les intervencions, els col·loquis, al Congreso, al senado, i tots els organismes internacionals que són importants i més que  simbòlics.  Podem i hem de deixar clar que tenim el dret de viure en català.

Valora
Rànquings
  1. 1978-2024: Quaranta-sis anys de lluita contra la Constitució espanyola
  2. Difonem un decàleg dels drets lingüístics dels pacients a diferents centres de salut de Catalunya
  3. Poble Lliure celebra la seva V Assemblea Nacional
  4. Rebuig a la Constitució
  5. La grossa catalana del biogàs reparteix 12 milions en subvencions a empreses de Madrid
  6. Col·lectius de les Terres de l'Ebre organitzen una jornada solidària en suport al País Valencià el 14 de desembre
  7. La dinastia dels Assad cau després de més de 50 anys al poder
  8. La Plataforma Castelló per la Llengua commemora el 92è aniversari de les Normes de Castelló
  9. L'ANC proposa un nou full de ruta on manté la unilateralitat i defensa enfortir Catalunya per assolir la independència
  10. Decidim distribueix 65.000 euros en accions solidàries amb la campanya "Reconstruïm el País Valencià"
Segueix-nos
Subscriu-te al butlletí
(cc) 2006 - 2024 · Comitium Suite · Dissenyat per Fuksia · Equip de Llibertat.cat - Avís legal - correu@llibertat.cat · XHTML vàlid