Accepto Aquest lloc web utilitza galetes -pròpies i de tercers- per recopilar informació estadística sobre la navegació i per mostrar publicitat. Per més informació, consulta el nostre avís legal.
Des de dins i des de fora: La CUP i la nova legislatura autonòmica
01/03/2021 Blanca Serra
Blanca Serra Puig, membre de la CUP Barcelona i de l'ANC Blanca Serra Puig, membre de la CUP Barcelona i de l'ANC

En resum, d’aquestes noves i forçades eleccions autonòmiques del Principat de Catalunya podem concloure que l’esquerra independentista no n’ha sortit malparada i sí amb una capacitat de maniobra política incrementada. L’acord CUP-Guanyem ha dibuixat un escenari amb guanys i sensacions de més obertura i renovació per al seu programa de ruptura democràtica, programa que suma en el tant per cent que traspassa el 50 % dels vots cap a l`independentisme, sense fer les trampes a què ens té acostumats el trio Sànchez-Iceta-Illa. Tan desesperats han quedat el tal trio que es passen les hores fent tripijocs, i jocs de mans per sortir a les notícies, més monàrquics que mai, més devots del 23 F i les seves conseqüències que mai, més amics dels amos de l’Íbex 35 que mai; es diu que, si hagués triomfat el cop d’Estat i el Borbó no ens hagués salvat, ara tindríem presos i exiliats polítics, una pila immensa d’acusats, incriminats, multats, inhabilitats i fent cua als tribunals, s’hauria aplicat el text de la Constitució que anul·lava la carcassa autonòmica (article 155) i estaríem tots sotmesos a estrictes lleis de seguretat ciutadana o fins i tot lleis mordassa, i patiríem un malestar de la gent molt agut amb rebomboris, bullangues, avalots, motins i revoltes vàries degut  a la pujada del feixisme postfranquista i la desocupació enorme de la gent  treballadora. Però el Borbó, cap suprem dels exèrcits, ens va salvar, i va salvar l’honor de la monarquia.

o no?

Al meu parer aquests resultats positius –que  es reflecteixen en una presència de la CUP-Guanyem en les quatre demarcacions i un augment de més del doble de diputades i diputats al Parlament autonòmic- ens donen una capacitat de maniobra que s’ha d’aprofitar. Hem d’aprofitar també els resultats de l’empat tècnic de psoe-Erc-JxC, i que els comuns apareixen afeblits, que la suma de les dretes de tota mena els dóna capacitat de destorbar i d’esgarriacries però al mateix temps una gran capacitat de fer entrar en contradiccions les dues forces del bloc constitucional –psoe i podemos que es presenten com “d’esquerres”.  Aquest panorama afavoreix la Unitat Popular , que si es decideix a negociar compromisos concrets que figuren al seu programa (pla seriós de rescat social, acords d’avenços cap a l’autodeterminació acords en la transformació del model econòmic cap a la col·lectivització i cooperativització o nacionalització, aturar la repressió, protegir l’ús de la llengua nacional, aturar el model patriarcal i afavorir el poder de les dones, treballar per la república fora de la Constitució espanyola...) afavorirà el pes relatiu de l’independentisme d’esquerres i incrementarà les contradiccions amb els altres actors ja sigui ERC ja sigui JxC, i secundàriament els propis Podemites.

És evident que les lluites i les corresponents contradiccions al si de la societat s’han de portar des de fora, és a dir des del carrer i des del moviments socials, els sindicats i les agrupacions de ciutadans i de professionals i des dins de les institucions és a dir, en aquest cas concret des dels Parlaments Autonòmics i els governs dels Països Catalans:

Ara, indubtablement de les eleccions del febrer n’ha de sortir un Govern, perquè una repetició d’eleccions és totalment desaconsellable.

La fórmula que compleix el que han reclamat majoritàriament els votants a través del vot als diferents grups independentistes és la d’un govern que desplegui un programa que s’encamini cap a una república sobirana i popular amb el suport explícit de CUP-G, ERC i JxCat. Si els Comuns s’entesten a fer de crossa del Psc de Sànchez-Illa i s’estimen més fer-ne de sucursal submisa i avançar en el seu paper de barrar el pas al sobiranisme com així ha triat el tàndem Colau/Collboni a l’ajuntament de la capital, el seu camí serà cap al no res perquè les crosses tenen poc recorregut en l’actual escenari d’un independentisme resistent i amb una pota fora de la Constitució  i de l’Estat, i aniran afeblint-se en un mar de contradiccions que els acosta inexorablement al tuf borbònic del 155 i a la política de repressió.

La CUP-G ha de tenir una iniciativa més potent tant des de fora com des de dins perquè no tindria sentit que contemplés un moment polític de canvi d’hegemonies amb un 52% de majoria independentista i uns programes de construcció d’estructures republicanes i un futur referèndum per al 2025 (final de la legislatura), més un pla de rescat social importantíssim, quedant-se fora de les possibilitats d’incidència que ens reclamen els nostres votants.

La CUP-G també ha de tenir una iniciativa més potent per conduir el cicle de  ràbia i de protestes que la situació social d’empobriment i de repressió fa preveure:no és casualitat que en el nostre vocabulari històric de malestar social hi hagi tantes paraules que indiquen avalot, bullangues, aldarulls, rebomboris, revolta, alçament popular, tumult, agitació... Per alguna cosa serà...

Valora
Segueix-nos
Subscriu-te al butlletí
(cc) 2006 - 2024 · Comitium Suite · Dissenyat per Fuksia · Equip de Llibertat.cat - Avís legal - correu@llibertat.cat · XHTML vàlid