Aquests dies de menys activitat – llevat del tall de la #MeridianaResisteix – em permeten fer un esguard al conjunt de la lluita d’alliberament, reflexionar i escriure una mica (fa mesos que no escric res de res i tampoc no recordo haver tingut gaire temps per a reflexionar darrerament), i ara m’adono que amb una frase molt semblant a l’anterior vaig iniciar, ja fa més de tres dècades, l’article d’Eurosolidar a partir del qual alguns lectors francesos i italians començaren a anomenar-me “le fantassin Manel” i “il fantaccino Manel” (arran del títol de l’article en què reivindicava els soldats anònims caiguts en la lluita).
Aquells herois oblidats, soldats d’infanteria de totes les guerres, esclaus aixecats en armes, quadrilles de guerrillers resistents esdevinguts bandolers patriòtics, serfs insurrectes, proletaris revoltats, etc, havien estat -segons la tesi d’aquell article- el veritable motor dels grans canvis socials de la Història, malgrat que enmig de la batalla els protagonistes no haurien pogut reflexionar gaire. La mort sobtada de milers d’ells també els va privar d’un reconeixement històric individual, reconeixement que finalment els seria arrabassat pels líders o pels manaires de torn, que molt probablement devien ser prou espavilats però força més covards.
L’actual revolució de la comunicació social digital ha començat a democratitzar la capacitat de transcendència biogràfica, no sols dels “fantassins” sinó àdhuc de tots els habitants del món, ja siguin lluitadors o passius, i també ens ha armat amb la capacitat de difondre a nivell global la veritat dels opressors. Així, molts dels personatges que fins ara dominaven la informació, transmetent d’ells mateixos una imatge honorable malgrat ser autèntics miserables, no s’han assabentat encara que també han perdut aquest control i ja no podran evitar passar a la Història com allò que són realment. I quan se n’adonin, ja serà massa tard.
L’empoderament popular digital ha arribat a la Catalunya revolucionària quan la supèrbia l’espanyolista es manté ufanament ancorada en una cosmovisió que comença a Gibraltar i que acaba als Pirineus, perquè des de la seva perspectiva, és impossible que els Catalans puguem fer forat en l’opinió pública internacional sense passar per la premsa de Madrid o per damunt de la capacitat de pressió del cos diplomàtic espanyol. Tanmateix, ho estem aconseguint a través de les xarxes socials. L’experiència del “Cas Fresno” ens ensenya que l’opressor no estalvia recursos contra Catalunya (possiblement en l’actualitat els intents de suborns internacionals deuen ser enormes), però alhora ens esperona a nosaltres a ser creatius.
La revolució de la comunicació digital ha esdevingut una arma democràtica que ha començat a fer miques aquella impunitat que l’anticatalanisme es pressuposava, perquè el control espanyol de la premsa no ha servit de dic de contenció de la veritat, ni a fora (tot el mon ha vist la violència desfermada contra els votants), ni a dins (milions de consumidors de casa nostra saben quines empreses han traït Catalunya, i també milers de catalans castellanoparlants abans espanyolistes han sentit com, en tant que ciutadans del Principat, també eren insultats des de l’espanyolisme). Fins i tot els noms dels jutges de la causa penal contra els presos polítics han estat catapultats a la Història (i a la lupa de generacions i generacions de juristes i de futurs estudiosos).
En resum: no devem tant l’avenç dels nostres drets i llibertats a uns pocs líders i lletraferits, sinó a la sang vessada per milers d’herois anònims que, en diferents èpoques, indrets i fases, es van enfrontar en gran nombre a les forces armades dels opressors, fins desbordar-les. Actualment, les armes han evolucionat i també la comunicació digital és usada pel poder per a consolidar-se mitjançant la desinformació. Tanmateix, aquestes noves tecnologies en mans del poble són molt més efectives (perquè els herois també són massius però ja no són anònims), i ens permeten –com en totes les revoltes que ens han precedit- multiplicar la difusió de la veritat fins desbordar els sistemes de propaganda de l’espanyolisme i la seva capacitat d’obstaculitzar #LaForçaDeLaGent.
