Accepto Aquest lloc web utilitza galetes -pròpies i de tercers- per recopilar informació estadística sobre la navegació i per mostrar publicitat. Per més informació, consulta el nostre avís legal.
El racisme beneficia l’espanyolisme
28/04/2019 Manel Fantassin

El racisme a Catalunya sempre deriva de l’espanyolisme o tendeix a l’espanyolisme. Segles enrere, un cert racisme sociològic (des dels pogroms anti-jueus fins a la discriminació dels gitans transhumants i d’uns pocs subsaharians) era vehiculat a través de l’evidència visual pel color de la pell, però la posterior estigmatització s’explicitava en forma de clixés culturals i/o religiosos. Tanmateix, a Catalunya no hi havia prou presència de persones amb diferent color de la pell per a fer fàcil la consolidació de moviments socials obertament racistes.

Ara bé, a casa nostra la pulsió racista hi és tan ben arrelada com arreu del mon. Tanmateix, la seva expressió propagandística acostuma a ser usada de manera camuflada per part de partits que no es defineixen ells mateixos com a racistes sinó com a lliberals, demòcrates i constitucionalistes. Per desgràcia, els seus adversaris tampoc no els anomenen racistes, sinó populistes.

Malauradament, refiem que l’antiracisme es troba actualment reflectit en les lleis i és una ideologia central de la civilització occidental. Això vol dir que quan manen, els partits polítics ara denominats “populistes” no solament no poden actuar, com prometen als seus electors racistes, en contra de les minories, sinó que tampoc no poden ser gaire explícits fent propaganda racista.

Fem malament de badar, perquè l’ús del racisme serveix per a enverinar la societat, i la conseqüència directa és electoral, que vol dir econòmica. No és pas contradictori, només són negocis: si l’anticatalanisme és tan útil electoralment a Espanya, tot i enfortir com a conseqüència l’independentisme català, no us ha d’estranyar que els mateixos empresaris que importen ma d’obra barata aconsegueixin fer creure a l’electorat que qui està important ma d’obra barata és l’esquerra.

Però, per què dic que a Catalunya el racisme inevitablement deriva de l’espanyolisme o tendeix a l’espanyolisme? Perquè quan volen estigmatitzar aquell petit nombre de persones que a Catalunya destaquen per indumentària religiosa o per color de la pell, ningú no fa referència obertament a aquests trets externs, sinó a la seva condició d’estrangers.

Ara bé, si us n’adoneu, ni tan sols aquells escassos racistes catalans suposadament més de la ceba anomenen “estrangers” als Castellans. Els “estrangers” sempre són –com sempre ho han estat- els semites. Ara ja no són els semites jueus (perquè aquí ja no n’hi ha, raó per la qual a Espanya atribueixen als Catalans els trets estigmatitzats dels Jueus) sinó que ara es tracta d’atacar els semites àrabs musulmans.

Com ho fan per a detectar un estranger que a Catalunya no és un Castellà sinó un àrab ? Doncs, només per la seva vinculació legal amb l’Estat espanyol. Els racistes ataquen el “no-espanyol”. El problema que tenen els pocs catalans racistes explícits és que difícilment els independentistes catalans fan apologia de l’espanyolitat, raó per la qual el racista Català només pot tendir a l’espanyolisme, llevat que ja ho sigui.

Però, no ens enganyem: les institucions catalanes encara tenen molt d’espanyolisme. Ho podem veure diàriament a TV3 quan anomenen “França” a les comarques catalanes del nord. I tampoc no hem d’oblidar que el racisme sintonitza amb pulsions molt arrelades dins de tots els terrícoles. No debades ahir mateix , just abans de les eleccions, la premsa catalana ressaltava la nacionalitat no espanyola d’un violador de Barcelona y d’un parricida de Cornellà.

En aquests darrers casos, al nostra premsa no ha considerat interessants les referències a la salut mental d’aquestes persones, sinó a la nacionalitat algeriana o boliviana. Però, el racisme mediàtic no informa pas de la nacionalitat espanyola dels altres 2000 detinguts, i menys encara si, posem, el 90% d’aquests delinqüents espanyols són o no nascuts fora de Catalunya, o si havent nascut a Catalunya són fills d’andalusos, o si són Catalans de 40 generacions.

I nosaltres, com ximples, refiem de les lleis antiracistes, del mainstream ideològic europeu i de que la realitat obligarà els partits populistes a moderar-se quan manin. No ens adonem que l’objectiu racista del poder no és fer racisme explícit sinó que del que es tracta és d’anar atemptant contra la cohesió de Catalunya i en última instància contra l’independentisme.

Valora
Segueix-nos
Subscriu-te al butlletí
(cc) 2006 - 2019 · Comitium Suite · Dissenyat per Fuksia · Equip de Llibertat.cat - Avís legal - correu@llibertat.cat · XHTML vàlid