Tinc a dins un conegut, molt malpensat, que creu que els mitjans de comunicació dirigeixen la població. Li he intentat explicar que hom té dret a voler veure la lluna eclipsant el rei sol, ni que sigui per una vegada, en una mena de metàfora teatralitzada, popular i de gènere. Però ha arribat a la conclusió que això de l’eclipsi pot ser una cortina de fum per a tenir-nos entretinguts mirant bocabadats al cel. Ves que no sigui cosa d’aquell pèl-roig, que no pellroja, que domina el món amb falsedats, aranzels i bombardejos.
Els podia haver passat pel cap inventar una religió que esperés l’adveniment d’un pare salvador o haver ideat una selecció de joves que ens fessin sentir l’orgull de la pell de brau per posar una pilota a dins d’una xarxa. D’aquesta manera miraríem al cel, embadalits i estressats, per voler veure un déu barbut o una estanquera sense aviram per damunt dels nostres caps.
Però no. Van i s’inventen un eclipsi televisat i l’ofereixen a tort i a dret. Ja ho deia Manuel de Pedrolo, allò que no s’expressa no existeix. Ves que no sigui per això que cap mitjà no explica qui ha rebut la concessió d’aquella obra milionària. Ni qui ha rebut una feina pública sense cap mena de competició que la justifiqui. Tampoc no han informat qui hi ha darrere d’aquell treball de recerca que rep, any rere any, una subvenció de milers d’euros.
Perquè a Catalunya i més enllà, tots som astrònoms i no economistes. Segur que algú, en aquella aturada de l’eclipsi, va pensar que hi hauria moltes possibilitats de robar sense ser vist. Anem mirant l’entreteniment sistèmic que propaga el seu dispositiu tecnològic i anem perdent bous i esquelles. Observeu altars, banderes i jocs de mans, que ells van posant la mà a la caixa i es deslloriguen de riure.
Més panem et circenses.
https://www.llibertat.cat/2026/07/panem-et-circenses-60903
