Gairebé 9 anys després del referèndum de l’1 d’Octubre de 2017, el reportatge The region where culture can be a weapon —La regió on la cultura pot ser una arma—, difós per la televisió francesa France 24, posa la mirada sobre la situació de l’independentisme a Catalunya Sud després del Procés i sobre el paper que hi juguen actualment la llengua i la cultura.
El documental parteix de l’1-O, quan més de dos milions de persones van participar en el referèndum malgrat la prohibició de l’Estat espanyol, i recorda la violència policial contra els col·legis electorals, la repressió posterior i la pèrdua d’impuls polític del moviment independentista.
Un dels protagonistes és Pau, de Celrà, vinculat a l’activisme independentista des del 2008 i que, com a membre d’un sindicat estudiantil, va participar en l’organització del referèndum. Ara explica que s’ha distanciat de l’activisme polític per la decepció amb els dirigents del Procés. «Els polítics no han estat on haurien d’haver estat», afirma, tot recordant la frustració que va provocar la suspensió de la declaració d’independència.
L’altre protagonista és Joan, conegut com a KZU Music, un DJ independentista que ha fet de la música una eina de defensa de la llengua i la cultura catalanes. Remescla cançons en català en clau electrònica i techno i ha aconseguit difusió a través de les xarxes socials i dels festivals.
El reportatge el segueix al Cabró Rock de Vic, on bona part dels artistes actuen en català. Joan defensa que és possible desenvolupar una carrera musical íntegrament en català, sense haver de passar al castellà o a l’anglès, i reivindica la cultura com un espai de resistència i reafirmació nacional.
La cultura després del desencís polític
El fil conductor del reportatge és el desencís posterior al 2017. Els seus protagonistes no formen part d’una generació posterior al Procés, sinó que el van viure i hi van participar. Davant la decepció amb la política institucional, la llengua, la música i la cultura apareixen com altres espais des dels quals mantenir viva la reivindicació nacional.
«Si nosaltres no parlem català, ningú no ho farà», afirma Joan, que reivindica l’ús quotidià de la llengua i defensa que les persones que arriben al país entenguin que el català n’és la llengua pròpia. El documental acaba amb el seu desig que algun dia Catalunya assoleixi la independència.
La mirada de France 24, però, queda circumscrita estrictament a Catalunya Sud. Tot i tractar sobre la llengua, la cultura i la identitat catalanes des d’un mitjà francès, el reportatge no fa cap referència a Catalunya Nord ni situa la llengua i la cultura en el marc més ampli dels Països Catalans.
Aquesta absència resulta especialment significativa en un reportatge que es pregunta com mantenir viva la identitat catalana: a l’altra banda de l’Albera, dins el mateix Estat francès des d’on s’emet aquesta mirada, també existeix una comunitat catalana que afronta els seus propis reptes de supervivència lingüística i cultural.
