Ciutat de Lleida, 15 de gener de 2025.
Han passat vint-i-cinc anys. Vint-i-cinc hiverns. Aquell hivern cru de 1999, una dotzena de persones entre actors i músics, tots ells molts joves, presentaven a la sala gran del Teatre de l’Escorxador de Lleida l’obra Pensament dissident. Avui, ja no tan joves, llegim algunes cartes creuades en aquelles dates amb un músic d’una altra contrada. Unes cartes plenes d’il·lusió i de passió, que certament ens ruboritzen per la seva innocència i puresa. Innocència i puresa que la vida s’ha encarregat d’anar esborrant d’alguna manera.
Malgrat això, ens fa reviure aquell moment en què encara observàvem els ídols i no els havíem mort a tots. Aquell moment en el qual vàrem obrir un sobre procedent d’Irun, ple de complicitat i generositat, amb una carta escrita a mà, cartells i discos. Una càrrega d’energia i d’estima irrefutable.
El divendres dia 24 de gener d’aquest 2025, el músic i activista Fermin Muguruza i els seus acompanyants, pugen a l’escenari del Palau Sant Jordi per celebrar quaranta anys de música i de lluita contra el pensament únic. Aquest cop, menys innocents i més conscients, tornarem a celebrar plegats una data tan important en el panorama cultural i polític de la nostra terra. Tenim l’oportunitat de retre un homenatge a la música dels colors vius contra les mil cares del botxí. D’aplegar-nos a la sala com si es tractés del Cinema Paradiso.
Per la música. Per l’agermanament entre pobles. Per la lluita entre classes. Per l’acolliment de les diferències. Per l’amor per les llengües. Per fer dels nostres fronts espais de pensaments dissidents. Per tot...
Sempre ens quedarà Irun.
¡Arriba los que luchan!
