Ciutat de Fraga, 24 de desembre de 2025.
Informo, abans de res, que deixo les explicacions sobre algoritmes per als entesos en matèria informàtica. La meva visita a les xarxes socials és més aviat pobre. Darrerament, però he intentat comprendre de primera mà que és el que passa amb el posicionament dels vídeos a les xarxes, com apareixen els comptes a X o quins són els continguts que s’hi remenen. És molt interessant observar, com a fenomen de masses, l’addicció que provoca veure passar vídeos absorbents, a priori inconnexos, o bé llegir comptes amb manifestacions de tots colors.
Veritablement, desconec quin és el letífer mecanisme que ens idiotitza com a societat, però qualque cosa em diu que és un dispositiu tan complex com fàcil d’intuir. La majoria dels continguts que han anat apareixent a la pantalla són, ras i curt, convencionalismes fets dogma: dones aplaudint el seu autoesclavatge, defensors a ultrança de fantasies religioses dignes de l’època medieval, comptes de suport irracional als líders agenollats a la invasió de Veneçuela per part de tropes estrangeres, proclames de subjectes que riuen obertament dels bombardejos a Gaza i discursos revestits de certa estètica intel·lectual, que ofereixen homilies parafeixistes i un extens recull de soflames paleolítiques.
D’aquesta manera, la potencialitat idiotitzadora de l’algoritme que opera és ingent i el converteix en una arma de destrucció massiva, cognitivament parlant. Imatge rere imatge, text rere text, l’estètica maquillada, la proximitat conductual i la teatralització que simula la difusió de coneixement són eines al servei de la pancarta de l’estupidesa.
Idò, mitjançant una ràpida inoculació, gairebé simpàtica, inofensiva a la mirada, els adolescents, els joves i els no tan joves, tenen a les seves mans una droga que els hipnotitza i els adoctrina en els interessos dels seus esbudelladors. En una societat de xais, els barris d’obrers són de classe mitjana, als cossos de les dones manen els predicadors, els serveis socials es desmantellen a marxes forçades i no hi queda cap espai de crítica ni de resistència.
A les xarxes socials, pel que sembla, s’ha abandonat la lluita ideològica que va aconseguir drets sindicals, drets per a les dones, la construcció de sensibilitat amb les diferències o, simplement, la comprensió d’un concepte universal i despolititzat dels drets humans.
No cal ni que hagis cercat cap paraula clau ni que el dispositiu ressegueixi els teus historials. La inversió de capital està feta i els esbudelladors van guanyant la partida als xais, que contents, escopinen als seus conciutadans famèlics de drets, mentre orgullosos s’encaminen a la fi de les ideologies i a la mort que suposarà el seu pensament únic, fanàtic, irracional.
Bateguem una societat de xais, mesells fanfarrons, que s’ofereixen com a carn de canó a l’amo, mentre aplaudeixen amb les orelles l’hora de la seva fi.
