Vilella de Cinca, 27 d’agost de 2025
Acaba l’agost i es fa imprescindible observar un dels incendis que recorre la Península. Parlo, concretament, del foc d’Oencia, una vall del Bierzo a Castella i Lleó. Certament, fugir del marc mental que ens imposa la metròpoli no implica, per se, no poder estudiar alguns moviments que son part de l’ideari d’aquells que mal governen des de la distància la nostra terra i el nostre pa.
Informen els mitjans autòctons castellans que la Junta d’aquesta comunitat acaba d’aprovar un nou projecte miner a aquesta vall. El projecte s’abraona sobre un terreny de gairebé 10 hectàrees i preveu una extracció anual de 9600 tones de roca que durarà dècades.
Aquest projecte, però compta amb un expedient que ha estat inundat per les protestes de la població i que ha despertat l’oposició veïnal i social. Segons informacions de la premsa local, el projecte va rebre 34 al·legacions de particulars i col·lectius, en les quals s’oposaven a la infraestructura pels danys irreversibles a l’entorn natural, els riscos per al patrimoni, les afectacions a la qualitat de vida dels habitants de la zona i per preservar una zona protegida coneguda com a LIC/ZEC Ancares-Courel.
I quin podria ser el secret, més enllà d’aquesta pugna entre el partit de govern a la junta castellana que volia aprovar el projecte i el teixit veïnal que s’hi ha oposat?
Doncs la primera sorpresa a tenir en compte és que aquesta junta va refusar totes i cadascuna de les al·legacions presentades al projecte. És un fet complicat que 34 al·legacions de particulars i de col·lectius, no continguin cap mena de raó jurídica, ni social, ni democràtica en relació amb la vida de la vall i dels seus habitants.
La segona sorpresa, permeteu-me’n la ironia, és que la seva aprovació definitiva s’ha publicat en ple mes d’agost, un dilluns estival, de pau i glòria silenciosa.
I la tercera sorpresa és que la vall ha estat arrasada pel foc. Justament aquest mes d’agost, amb la disputa ecològica en efervescència, el foc ha precipitat una solució per al paratge. L’empresa extractora té via lliure per convertir-se en la salvadora de l’economia.
És la voluntat dels déus.
