Fraga, 24 de juny de 2025.
Sense una política estrictament establerta per aquesta finalitat, els romans ja practicaven la substitució cultural i demogràfica per controlar els confins del seu vast imperi. Avui en dia, la política de substitució dels catalans és oberta i sense màscara. No cal dissimular-la perquè dona crèdit electoral, perquè ofereix una cortina de fum perfecta per la resta de malifetes penals i perquè uneix molt la caverna social que envolta la societat minoritzada.
Ha estat sempre la seva obsessió. Buidar de sentit el context autòcton per implantar el seu model de vida. Tots els recursos dels quals disposen s’han destinat a esborrar del mapa la catalanitat de la terra. La llengua ha esdevingut el focus central dels seus atacs des de fa segles i no sembla que tingui aturador.
Malauradament per nosaltres, la llengua ha desaparegut de moltes converses de carrer, de la botiga i de la plaça i és, com a molt, testimonial a l’escola. Aquest fet no és un fet anecdòtic ni és fruit d’una situació desconeguda. És una política feta a voluntat contra la unitat de la llengua, perquè la unitat de la llengua és la unitat de la cultura i perquè la unitat de la cultura és la unitat del territori i de la seva gent. Sembla obvi, però aquesta substitució ha arrelat en un gruix important de la població autòctona i ha facilitat que s’entengui com a normal que l’estructura forana esdevingui la nostrada.
Passen els segles i és cert que les llengües minoritzades estan tocades de mort. Malgrat això, malauradament per a ells, la seva obsessió s’ha convertit en la nostra obsessió. Som conscients d’aquesta farsa plurinacional i que no existeix coexistència quan una part no vol coexistir. Estem desperts davant aquest bilingüisme que ens condemna a ser substituïts i exterminats com a subjecte lingüístic, cultural i de dominació de territori.
El procés de substitució està molt avançat, però avui a les places d’Alacant i abans-d’ahir a les de Palma, s’ha aixecat un crit d’esperança per la nostra llengua, per la nostra cultura i pel nostre territori i la seva gent. Posar el focus sobre la llengua no amaga els morts ni la incompetència de cap govern.
