La IV Trobada de Dones dels Països Catalans, organitzada des de les Illes Balears i acollida per la Universitat Catalana d’Estiu, ha permès ampliar i consolidar la xarxa del Col·lectiu de Dones dels Països Catalans amb la incorporació de dones de Catalunya Nord.
Més de seixanta dones procedents d’arreu del país s’han reunit a Prada de Conflent per compartir les diferents realitats territorials, posar en comú la seva visió de la nació i escoltar especialment les dones nord-catalanes. La seva incorporació reforça el caràcter nacional del Col·lectiu i permet donar continuïtat i més estabilitat a una xarxa que vol articular les lluites de les dones del conjunt dels Països Catalans.
L’organització ha valorat molt positivament tant l’assistència com el grau de participació. La trobada ha creat un espai segur perquè les participants poguessin expressar lliurement les seves anàlisis, experiències i propostes, sense interferències.
Una anàlisi compartida del país
El primer punt del plenari ha estat el debat i l’aprovació del document d’anàlisi social, política, cultural i lingüística treballat durant les quatre trobades del curs 2025-2026. El text recull una diagnosi compartida sobre la situació de les dones i del conjunt dels Països Catalans.
L’aprovació del document i l’ampliació de la xarxa amb dones de Catalunya Nord representen un nou pas en la consolidació del Col·lectiu com un espai estable de coordinació, reflexió i actuació en l’àmbit nacional.
L’emergència lingüística a Catalunya Nord
Una part central de les jornades s’ha dedicat a analitzar la situació lingüística de Catalunya Nord. Les participants han remarcat la necessitat urgent d’impulsar accions que facin possible la recuperació i la normalització del català en aquest territori.
El debat també ha posat de manifest les conseqüències personals i familiars de la minorització lingüística. Sobre les mares recau sovint la responsabilitat de decidir si mantenen i transmeten la llengua als fills, una elecció especialment difícil per a les dones que ja han patit la substitució de la seva llengua materna pel francès.
Davant aquesta situació, les participants s’han compromès a promoure que les mares que viuen i treballen als Països Catalans emprin habitualment el català amb els fills i els nets. També han defensat la necessitat de desenvolupar estratègies que facilitin el manteniment de la llengua entre els parlants i n’evitin l’abandonament en les relacions quotidianes.
La trobada ha assenyalat igualment la necessitat que, almenys, una part dels Països Catalans aconsegueixi la independència. La constitució d’un estat propi permetria disposar d’un nucli d’irradiació de catalanitat capaç d’enfortir la llengua al conjunt del país.
Feminisme, llengua i alliberament nacional
Durant la segona sessió, les participants han conclòs que la lluita feminista no es pot desvincular de la defensa de la llengua ni de l’alliberament nacional. Les tres lluites estan intrínsecament relacionades i formen part d’un mateix projecte de país.
El Col·lectiu defensa que només l’alliberament nacional permetrà construir les condicions necessàries per avançar cap a una igualtat efectiva de drets i oportunitats, base d’una societat veritablement democràtica i cohesionada.
La trobada de Prada representa així un pas endavant en l’articulació de les dones dels Països Catalans. Amb una xarxa més àmplia, estable i territorialment completa, i amb la incorporació de les dones nord-catalanes, el Col·lectiu reforça la voluntat de convertir el feminisme, la defensa del català i l’alliberament nacional en eixos inseparables d’un mateix combat.
