Accepto Aquest lloc web utilitza galetes -pròpies i de tercers- per recopilar informació estadística sobre la navegació i per mostrar publicitat. Per més informació, consulta el nostre avís legal.
Núria
Homenatge als "Patriotes" que fa seixanta anys van segrestar la Mare de Déu de Núria per desafiar el franquisme

El santuari de Núria recorda els protagonistes d'una acció emmarcada en la campanya «Volem bisbes catalans», que es va convertir en un dels episodis més singulars de l'antifranquisme català.

12/07/2026

El santuari de Núria ha acollit la commemoració del seixantè aniversari del segrest de la Mare de Déu de Núria, una acció protagonitzada el 9 de juliol de 1967 per un grup d'activistes antifranquistes catalans que volien denunciar la ingerència del règim franquista en l'Església catalana i donar suport a la campanya «Volem bisbes catalans».

L'acte ha volgut retre homenatge als homes que van participar en aquella operació clandestina, especialment als excursionistes Xavier Margais i Ton Ribas, que van executar el segrest de la imatge, així com a Xavier Polo, Josep Almeda i Nemesi Solà, que van formar part del grup impulsor. Per als organitzadors, es tracta de recuperar de l'oblit un episodi que durant dècades va quedar silenciat per la por a les represàlies.

La commemoració ha reunit prop de dues-centes persones i ha inclòs una pujada a peu des de Queralbs fins al santuari, la inauguració d'una placa commemorativa i el lliurament d'una reproducció de la Mare de Déu de Núria que la família de Nemesi Solà ha donat al santuari. La figura havia romàs amagada durant molts anys i constitueix un testimoni més d'aquells fets.

Durant l'acte, Xavier Margais, un dels protagonistes de l'acció, es va mostrar emocionat i va recordar especialment els companys que ja no hi són. Per la seva banda, Aureli Solà, fill de Nemesi Solà, va afirmar que amb aquest homenatge «se salda un greuge amb uns patriotes que van defensar la cultura i el país». El president de la comissió organitzadora, Manel Daví, va destacar que l'objectiu principal era preservar la memòria d'uns fets que formen part de la història de la resistència catalana al franquisme.

El segrest de la imatge va tenir un gran ressò nacional i internacional. L'acció pretenia impedir que el règim franquista utilitzés la coronació de la Mare de Déu de Núria com un acte de legitimació política i, alhora, reclamar el retorn de l'abat Aureli Maria Escarré, la dimissió de l'arquebisbe Marcelo González i el nomenament de bisbes catalans. La imatge va ser retornada l'any 1972, una vegada s'havien produït alguns dels canvis que reclamaven els impulsors de la protesta.

Valora
Rànquings
  1. Dos anys d’Illa: el fracàs també té còmplices
  2. Carles Rebassa rebutja amb un poema la invitació dels reis espanyols a Marivent
  3. La IV Trobada de Dones dels Països Catalans debatrà a Prada sobre feminisme i construcció nacional
  4. La 58a Universitat Catalana d'Estiu combinarà memòria, llengua, cultura i debat polític
  5. Marc Puigtió renuncia a ser el candidat d'ERC a Girona després de l'escàndol dels àudios, nou episodi d'una trajectòria marcada per la polèmica interna
  6. Poble Lliure recupera un cartell del MDT de 1986 i el vincula a la crisi migratòria de Sabta
  7. Casa Macià convoca unes jornades d'història pel centenari dels Fets de Prats de Molló
  8. Habitatge o caos
  9. Celebren la renúncia de Marc Puigtió i rebutgen qualsevol pacte amb l’extrema dreta
  10. Una proposta d'alcaldes planteja reforçar les vegueries, eliminar els consells comarcals i reequilibrar el territori
Segueix-nos
Subscriu-te al butlletí
(cc) 2006 - 2026 · Comitium Suite · Dissenyat per Fuksia · Equip de Llibertat.cat - Avís legal - correu@llibertat.cat · XHTML vàlid