Coincidint amb el cinquantenari de la mort de mossèn Josep Armengou i Feliu, Reeixida, l'Ajuntament de Berga, el Casal Panxo, l'Assemblea Nacional Catalana (ANC) i Òmnium) retran homenatge a una de les figures més destacades del catalanisme contemporani. La commemoració recupera el llegat d'un home que va convertir la defensa de la llengua, la nació i la justícia social en el fil conductor de tota la seva vida.
Ara fa cinquanta anys, el setmanari Canigó ja va deixar testimoni d'un dels primers grans homenatges populars dedicats a Armengou. En el número 453, publicat el 12 de juny de 1976, el setmanari hi dedicava un extens reportatge sota el títol «Jornada d'afirmació nacional dels Països Catalans», en què descrivia l'acte celebrat a Berga el 30 de maig d'aquell any.
La publicació presentava aquell homenatge no només com un record al sacerdot berguedà, sinó també com una reivindicació nacional dels Països Catalans. L'article destacava la figura d'Armengou com un referent del catalanisme compromès i reproduïa unes paraules de mossèn Josep Ballarín, que el definia com un home que havia dedicat la seva vida a la supervivència de la comunitat nacional catalana. Segons la crònica de Canigó, la jornada va combinar un vessant institucional amb una notable mobilització popular. Berga es va omplir de pintades amb consignes com «Socialisme, Independència», mentre la Guàrdia Civil desplegava nombrosos controls a les carreteres d'accés a la ciutat, identificant i escorcollant els assistents.
L'acte central, celebrat al Teatre del Casino Berguedà, va reunir representants dels diversos territoris dels Països Catalans. Els parlaments coincidien a defensar la unitat cultural, històrica i nacional del país i denunciaven la fragmentació imposada pels estats espanyol i francès. L'acte es va cloure amb el cant d'Els Segadors.
La jornada també va estar marcada per la detenció del representant del País Valencià, Josep Guia del Partit Socialista dels Països Catalans (PSAN), fet que va provocar una concentració espontània davant la caserna de la Guàrdia Civil. Després d'una càrrega policial contra els manifestants, Guia va ser posat en llibertat.
Mig segle després, aquell reportatge de Canigó conserva un gran valor documental perquè testimonia com, encara en els darrers mesos del franquisme, la figura de mossèn Armengou es convertia en un símbol de la defensa de la nació catalana, de la llibertat i de la unitat dels Països Catalans. El nou homenatge impulsat enguany per Reeixida, l'Ajuntament de Berga, el Casal Panxo i l'ANC vol precisament mantenir viu aquest llegat i reivindicar la vigència del seu pensament cinquanta anys després de la seva mort.
