El recordo amb aquell aire esquiu, una mica esquerp, però que en el fons amagava la tendresa del revolucionari. Vam coincidir poc en la militància, jo vaig deixar el Front Nacional de Catalunya (FNC) el 1968 per engruixir les files del PSAN. Sí que ens trobàrem en aquella primera manifestació de l’Onze de Setembre del 1964, de després de la guerra. Per a mi i d’altres joves fou el baptisme de foc, i el inici d’un llarg periple de militància independentista.
Ell era un home ferreny, poc amic de subtils disquisicions teòriques i era així perquè, com molts militants d’aquella època, estava amarat d’un intens i apassionat amor per la Terra. Al llarg de la seva vida sempre el trobarem a la primera línia de combat,en el lloc de més perill, amb els amics defensant la Terra de les agressions de l’Estat
Expert muntanyenc s’especialitzà en els passos de frontera. Soldat disciplinat, patriota coherent, actuà d’acord amb la seva ideologia de defensa de la nació i la classe treballadora.
Visqué tot sol, només amb l’objectiu de servir a la Pàtria catalana, hereu de l’esperit insurreccionalista dels militants d’Estat Català de primera hora, dels voluntaris catalans de Prats de Molló del 1926 i del FNC, del qual fou activista destacat, així com d’EPOCA i Terra Lliure.
Sense el seu esforç i el d’altres herois anònims, el poble català no hauria arribat al nivell de consciència patriòtica que ha assolit.
En la futura República Catalana, tindrà un lloc d’honor entre els altres lluitadors per a l’alliberament nacional i social del nostre poble.
Recordarem el teu exemple patriòtic.
