Accepto Aquest lloc web utilitza galetes -pròpies i de tercers- per recopilar informació estadística sobre la navegació i per mostrar publicitat. Per més informació, consulta el nostre avís legal.
Socarrats
319 anys de la crema de Xàtiva per les tropes de Felip V

L'extermini de Xàtiva és l'intent per part del rei borbó Felip V d'esborrar físicament, històricament i jurídica, la ciutat de Xàtiva. I tal dia com avui, el 2014, Felip VI de la casa dels borbons fou coronat.

19/06/2026 Política

El 19 de juny de 1707, Felip V va ordenar incendiar la ciutat, posteriorment els seus camps van ser sembrats amb sal per a condemnar-la a la pobresa, i finalment va canviar el seu nom pel de "Nueva Colonia de San Felipe". Ho va fer a causa de la resistència que es va trobar.

La ciutat després de l'incendi va passar de 12.000 habitants a només 400, i va tardar quasi 80 anys a tornar al mateix nivell demogràfic; el nom de Xàtiva va tornar amb les Corts de Cadis, més d’un segle després, en 1812. Però no va ser fins a 1940 quan la ciutat va assenyalar al culpable de la seua ignomínia. Aquell any, segons expliquen la majoria de cròniques, el director del Museu del Almodí va posar de cap per avall el quadre de Felip V, un quadre pintat per l’artista local Josep Amorós en 1719 per encàrrec del govern local al vigent rei. A més va encomanar que així romanguera la imatge del rei incendiari fins que un monarca successor seu demanara tres vegades perdó pels successos davant del quadre.

Cal recordar també que el 12 de febrer de 1939, en els últims moments de la Guerra civil espanyola, la ciutat va patir un bombardeig per part de l'aviació feixista italiana, conegut com a bombardeig de l'estació o bombardeig de Xàtiva. El bombardeig va deixar 129 morts i més de 200 ferits, molts d'ells dones i xiquets que abarrotaven les andanes de l'estació per a rebre l'arribada d'un comboi militar que en aqueix moment efectuava la seua entrada

Per saber-ne més

La crema de Xàtiva - Ab Origine Magazine
Valora
Per saber-ne més
Rànquings
  1. Neix 'Ràfec', una nova revista d'història social i cultural des de la perspectiva materialista
  2. Poble Lliure i La Forja rebutgen un front d'esquerres amb ERC, els Comuns i la CUP i aposten per reforçar l'independentisme rupturista
  3. Violacions greus de drets fonamentals de la policia contra els 600 cantaires
  4. Garzón es presenta com a víctima a TV3 i dona lliçons de democràcia
  5. Mor en combat un dirigent històric del Front Polisario enmig d'un conflicte cada cop més invisible
  6. Josep Termes rebutja identificar nacionalisme i burgesia en una entrevista a Canigó de 1975
  7. L'Hospitalet rememora el segrest de la Mare de Déu de Núria, una acció de resistència contra el franquisme
  8. L'aplec del Canigó, la primera cita per a la regeneració de la Flama
  9. Commemoració del 60è aniversari del segrest de la Mare de Déu de Núria
  10. Més d’un centenar d’entitats impulsen una campanya de suport a Roger Español davant el judici per les càrregues de l’1-O
Segueix-nos
Subscriu-te al butlletí
(cc) 2006 - 2026 · Comitium Suite · Dissenyat per Fuksia · Equip de Llibertat.cat - Avís legal - correu@llibertat.cat · XHTML vàlid