La iniciativa, impulsada per Irídia, Stop Bales de Goma, Alerta Solidària, Novact, Òmnium Cultural, Assemblea Nacional Catalana i CIIVO, reclama veritat, justícia, reparació i garanties de no repetició davant la violència policial exercida durant el referèndum de 2017, que va deixar 1.066 persones ferides.
Les entitats han destacat que el cas de Roger Español és l’única causa derivada de la repressió policial de l’1 d’Octubre que ha arribat a judici. Durant la presentació de la campanya s’ha fet públic un manifest signat per més d’un centenar d’organitzacions i desenes de personalitats, entre les quals Jordi Évole, Marc Giró, Olga Rodríguez, Juliana Canet, Manel Vidal, Sergi López, Clara Peya, Judit Neddermann, Yolanda Sey i Jordi Borràs.
El manifest denuncia que la intervenció policial va respondre a un «patró estandarditzat i sistemàtic» orientat a reprimir drets fonamentals i reclama la condemna dels responsables de la mutilació d’Español i de la violència exercida durant aquella jornada.
Durant l’acte, la directora d’Irídia, Anaïs Franquesa, va remarcar que arribar a judici ha estat una «cursa d’obstacles» i va denunciar la impunitat que sovint envolta els casos de violència policial. Per la seva banda, Roger Español va afirmar que el procés judicial representa també totes les víctimes que no han pogut accedir a la justícia ni a la reparació.
El president d’Òmnium, Xavier Antich, va destacar que el judici manté oberta una possibilitat de justícia davant la impunitat de les actuacions policials de l’1-O, mentre que el president de l’ANC, Josep Vila, va denunciar que les víctimes hagin hagut d’esperar gairebé una dècada perquè un cas arribi als tribunals.
Roger Español va perdre un ull a causa de l’impacte d’una bala de goma disparada per la Policia Nacional durant les càrregues de l’1 d’octubre de 2017 a Barcelona. Els quatre agents acusats —l’autor material del tret i tres comandaments— seran jutjats per presumptes delictes de lesions amb pèrdua d’òrgan principal i tortura. La Fiscalia, en canvi, considera que els fets quedarien emparats per l’eximent de compliment del deure.
Segons la investigació judicial, l’agent va efectuar fins a tres trets i el que va causar la mutilació es va disparar a només 14,12 metres de distància, una actuació que, segons l’acusació, vulnerava de manera clara els protocols d’ús d’aquest tipus d’armament. El judici pot esdevenir un precedent rellevant en l’àmbit dels drets humans i de la responsabilitat policial per les actuacions de l’1 d’Octubre.
