El territori del Baix Ter torna a mobilitzar-se en defensa del paisatge i de la terra fèrtil. Vuit ajuntaments i la plataforma veïnal Defensem l’Empordanet han aixecat la veu contra el projecte del parc eòlic Pla de la Tallada I, II, III i IV, impulsat per Eòlica Alta Anoia SL (grup RWE Renewables Iberia), que preveu instal·lar quatre aerogeneradors de fins a 200 metres d’alçada entre Verges, la Tallada i Bellcaire d’Empordà, així com una línia elèctrica soterrada de 25 kV.
Es tractaria dels aerogeneradors més alts projectats fins ara a Catalunya. La proposta es troba actualment en fase d’exposició pública i ha encès l’alarma entre veïns i alcaldies per l’impacte sobre el paisatge del Montgrí, els aqüífers, les espècies vulnerables i les terres agrícoles de regadiu.
Una plataforma en creixement i el rebuig institucional
La plataforma Defensem l’Empordanet, nascuda fa només dos mesos arran de la presentació del projecte a la Tallada d’Empordà, ja aplega prop de 400 persones, equips tècnics i jurídics, i treballa de manera coordinada amb ajuntaments i entitats locals. Paral·lelament, els consistoris d’Albons, Bellcaire d’Empordà, Garrigoles, Jafre, Ventalló, Verges, Viladamat i la Tallada d’Empordà han fet públic el seu rebuig i preparen una estratègia conjunta de defensa del territori.
A la Tallada, el consistori ha anunciat la celebració d’una consulta popular no referendària perquè la població decideixi la posició del municipi davant del projecte.
Roura: “No entenem com la Generalitat permet que s’acceptin aquests projectes”
En declaracions al Supermatí, Jordi Roura, president de Defensem l’Empordanet, ha denunciat que la promotora ha fragmentat el projecte en quatre expedients, fet que redueix el termini d’al·legacions a 30 dies i “dificulta enormement” la resposta social i institucional. “No entenem com la Generalitat de Catalunya permet actualment que s’acceptin aquests projectes.”
Segons Roura, l’impacte seria sever en àmbits ambientals, agrícoles i paisatgístics:
-
afectació de terres fèrtils vinculades a la modernització del regadiu de Colomers
-
risc per als aqüífers situats a l’antiga llera del Ter
-
interferència en rutes migratòries i espècies vulnerables com l’àguila cuabarrada
-
degradació del paisatge identitari davant del Montgrí
La plataforma també posa en dubte la viabilitat energètica del projecte: “Les dades de vent no són correctes. La producció real podria ser fins a un 40% inferior. El vent a l’Empordà és cada cop menys constant.”
Roura remarca que no es tracta d’oposar-se a les renovables: “Som favorables a les energies renovables, però pactades amb el territori i en espais adequats. No en una de les zones agrícoles i paisatgístiques més valuoses de l’Empordà.”
Un debat de model: macroparcs o transició energètica de proximitat?
Tant els ajuntaments com la plataforma denuncien que el projecte respon a un model energètic basat en grans corporacions i instal·lacions industrials que no retornen beneficis al territori ni transformen el model productiu. “No és transició energètica, és especulació sobre sòl agrícola.” afirmen.
Mobilització en marxa
Els ajuntaments treballen una moció conjunta i preparen una mobilització davant la Delegació del Govern a Girona. Paral·lelament, la plataforma continua recollint adhesions, elaborant al·legacions i organitzant assemblees informatives als municipis del Terraprim i el Baix Ter. “Defensarem el territori amb arguments tècnics, legals i socials. L’Empordanet no és un espai lliure per a macroprojectes industrials.” conclou la plataforma.
