La manifestació —convocada de manera unitària per USTEC·STEs (IAC), ASPEPC·SPS, CCOO, CGT i UGT, i amb el suport d’una vintena d’organitzacions socials i educatives— ha superat totes les expectatives: 30.000 persones, segons els sindicats; 8.500, segons la Guàrdia Urbana. Sigui quina sigui la xifra, la imatge de la Via Laietana plena de gom a gom i una plaça Sant Jaume absolutament desbordada ha parlat per si sola.
Un crit unànime: dignitat i recursos
El professorat denuncia que porta 15 anys de pèrdua de drets, amb salaris pràcticament congelats i una davallada del poder adquisitiu que se situa ja prop del 25%. A això se suma una situació insostenible a les aules: ràtios massa altes, manca d’atenció educativa, burocràcia desbocada i un model de direccions que, segons els sindicats, ha imposat la tria a dit i ha laminat la democràcia interna dels centres.
Iolanda Segura, portaveu d’USTEC·STEs, ha estat contundent: “Avui és un punt d’inflexió. Si el Departament no mou fitxa, convocarem vagues a partir del segon trimestre.” Un missatge clar adreçat a la consellera Esther Niubó i, per extensió, al govern d’Illa, que acumula ja diversos fronts oberts des que va arribar a la Generalitat.
La protesta desborda Barcelona
La columna ha sortit a les 12 del migdia de la plaça d’Urquinaona i ha avançat per la Via Laietana enmig d’un ambient combatiu:
“Prou precarietat, prou maltractament”,
“Niubó, què passa? Tu sí que cobres massa”,
“Si no s’apanya, vaga, vaga, vaga”.
Quan la capçalera arribava a Sant Jaume, els organitzadors informaven que encara hi havia gent sortint d’Urquinaona. La plaça ha quedat saturada, amb centenars de persones concentrades als carrers adjacents.
La protesta ha tingut un clar caràcter transversal: a banda de mestres i professors, hi han participat vetlladores, monitores, TEIs, personal administratiu, conserges i tècnics d’integració, molts dels quals denuncien contractes precaris, externalitzacions i càrregues de feina impossibles de sostenir.
Testimonis d’un sistema al límit
“A la meva classe hi ha 38 alumnes. Així no es pot fer escola”, denunciava Jordi Martí, docent del Baix Penedès. El Marc, professor d’institut, hi afegia: “Fem de docents, de psicòlegs i de serveis socials, però cobrem igual que fa 20 anys”.
El personal laboral també ha pres la paraula. Elena Rosillo (UGT) ha avisat: “Si no hi ha canvis, hi haurà vaga del personal laboral. Som essencials i estem al límit.”
Decrets de plantilles i autonomia: el punt més calent
Una de les reclamacions més contundents és la derogació del decret de plantilles, que permet a les direccions escollir docents per entrevista per a la meitat del claustre. Els sindicats denuncien que aquesta pràctica afavoreix la discrecionalitat, erosiona el sistema públic i provoca desigualtats internes. També denuncien que els currículums han estat imposats sense consens i reclamen una negociació real i immediata.
La Intersindical: la mobilització és un punt d’inflexió i cal una resposta unitària
Al marge de la manifestació, la Intersindical ha emès un comunicat en què celebra “l’èxit rotund” de la mobilització del 15N i destaca que la resposta del personal educatiu “consolida un punt d’inflexió decisiu” per al futur de l’educació pública a Catalunya. El sindicat defensa la necessitat d’una mobilització “forta i sostinguda” que no accepti acords parcials ni rebaixes en les reivindicacions, especialment en un moment en què es debaten qüestions clau sobre les condicions laborals, la qualitat del sistema educatiu i la continuïtat del català com a llengua vehicular.
Segons la Intersindical, la contundència de la jornada obre també la porta a “redefinir la unitat sindical” amb un model inclusiu que representi tots els actors del sector educatiu. L’organització considera que la manifestació del 15N no és un final, sinó “l’inici d’un camí de lluita col·lectiva i sostinguda”, i reclama una estratègia conjunta que situï el personal educatiu al centre de totes les decisions polítiques a partir d’ara.
Un conflicte que s’intensificarà
La protesta d’avui es llegeix com un ultimàtum. Els sindicats ho tenen clar: si la conselleria no convoca negociacions serioses, el segon trimestre pot començar amb vagues generals al sector educatiu.
L’educació pública catalana, que s’ha sostingut durant anys per l’esforç d’uns professionals cada vegada més esgotats, arriba a un punt de saturació evident. Avui, al carrer, s’ha expressat no només el malestar del professorat, sinó també el de tota una comunitat educativa que reclama dignitat, qualitat i recursos per al futur del país.
La pilota és ara al terrat del Govern.
