Davant l’allau de projectes de generació d’energia elèctrica mitjançant aerogeneradors a l’Albera i a tota la comarca, amb més de 30 aerogeneradors de 200 m d’altura presentats fins ara, i de la possible i probable reactivació dels projectes aturats fa uns deu anys, que podrien suposar la implantació de 100 aerogeneradors més, un grup de persones i entitats preocupades per aquest atac frontal al nostre patrimoni, que ens sentim i som alberenques i alberencs de tot cor, per tal de lluitar urgentment contra aquests projectes
MANIFESTEM:
PRIMER. El nostre ferm compromís amb un model energètic que aposti exclusivament per les energies renovables i per estratègies de planificació comarcal i nacional, però que alhora defensi que tots els espais d’interès natural i paisatgístic són incompatibles amb aquestes energies, a excepció de la microgeneració local.
SEGON. El nostre més enèrgic i contundent rebuig als projectes dels Parcs eòlics Galatea (10 molins), Cronos (4), Terrades (5), Querols (5) i Bosquerós (7), que afecten als municipis de la Jonquera, Cantallops, Capmany, Agullana i Biure, perquè són absolutament incompatibles amb la preservació del patrimoni geològic, natural i cultural d’aquesta part de l’Albera que anomenem peudemont occidental.
TERCER. Que aquest espai geogràfic està inclòs, en la seva major part, dins els termes municipals de la Jonquera, Cantallops, Capmany, Sant Climent Sescebes, Espolla i Masarac, i comprèn la zona intermèdia entre el Massís de l’Albera i la plana empordanesa. És un paisatge natural molt fràgil degut als sòls poc profunds que de seguida deixen entreveure la roca silícia i que havia rebut també el nom de Els Aspres d’Empordà.
QUART. Que el peudemont occidental de l’Albera es situa sobre granits pràcticament inalterats formant un batòlit que presenta un relleu rocós molt singular i més de 240 depressions geològiques que ocupen una superfície total de més de 190 hectàrees. D’aquestes depressions només trenta són estanys protegits, les altres són un reguitzell d’estanys temporanis mediterranis -sense cap tipus de protecció, tot i estar considerats hàbitats d’interès comunitari prioritari (HIC* ) per la Unió Europea-, prats de dall i estanys dessecats amb canals de pedra seca.
CINQUÈ. Que l’acció de la natura durant milions d’anys i la dels humans durant mil·lennis han creat en aquest espai un imbricat mosaic riquíssim de patrimoni natural i cultural: pobles medievals i masos antics; dòlmens, menhirs i jaciments arqueològics; vinyes i olivars; grans murs i cabanes de pedra seca; còrrecs i rieres; afloraments granítics amb grans boles i cadolles; camins públics i ramaders; suredes i vernedes; estanys temporanis i grans estanys dessecats; flora i fauna terrestre i aquàtica; l’asarina i els isoets; la tortuga mediterrània i el tritó verd; camps de conreu i prats de dall. Tots aquests elements paisatgístics creen una connectivitat biològica i cultural indestriable i que es veuria greument afectada per l’establiment d’aerogeneradors i les seves infraestructures associades.
SISÈ. Que donat el valor dels elements continguts dins d’aquest espai, és ben digne de formar part de ple dret del futur Parc Natural de l’Albera, que compendria tots els espais ja protegits, així com també el seu peudemont occidental que actualment només té protegides les rieres i els estanys més coneguts -PEINs Basses de l’Albera i Riu Llobregat-Riera de Torrelles- dins de petites zones disperses. Si s’arribessin a materialitzar els projectes de generació d’energia elèctrica esmentats, l’afectació a aquest espai seria irreversible, tant pel que fa a la seva futura protecció com pels efectes en la connectivitat entre els diferents elements, essencial per a la flora i fauna de les zones humides i especialment per a la tortuga mediterrània.
SETÈ. Que les afectacions al patrimoni i a qualitat de vida dels habitants i visitants del lloc que provocarien els macromolins serien: l’alt risc d’incendi, la contaminació acústica, lumínica i visual, els efectes negatius sobre la salut de les persones i el perill per a les aus migratòries i ratpenats. Adicionalment, els accessos (pistes de 6 a 10m d’amplada, moltes de nova creació), les plataformes de muntatge i instal·lació (superfícies terraplenades de 240x40m), i les línies d’evacuació d’Alta Tensió (en el macroprojecte en tràmit: 20km de llargada amb torres de MAT cada 200m), suposarien una degradació molt greu i a voltes irreversible d’aquest paisatge tan fràgil.
VUITÈ. Que les afectacions provocades a l’economia local i comarcal serien catastròfiques per l’ecoturisme, les rutes megalítiques i naturals, el turisme rural, l’hostaleria, l’enoturisme, els cellers i tot el sector agroalimentari, el desenvolupament rural i els preus de finques i habitatges, a més de limitar moltíssim, fins a la incompatibilitat, les possibilitats de projectes futurs lligats al turisme, motor econòmic de la comarca, i a la sostenibilitat.
PER TOT AIXÒ, DEMANEM:
1. L’aturada urgent de tots els avantprojectes que s’estan tramitant a l’Albera per part de la Ponència d’Energies Renovables, que ja ha acordat la viabilitat de l’emplaçament del P.E. Galatea i està estudiant la viabilitat dels altres avantprojectes presentats.
2. La moratòria de totes les instal·lacions industrials de generació d’electricitat mitjançant fonts d’energies renovables a l’Alt Empordà fins l’aprovació d’un Pla Comarcal de l’energia.
3. Que aquest Pla Comarcal aposti per al desenvolupament de les energies renovables sota criteris de descentralització i participació ciutadana i tingui en compte la preservació de tots els espais d’interès natural, cultural i paisatgístic.
PROPOSEM:
1.Una nova visió del peudemont occidental de l’Albera basada en la seva revalorització i revitalització per posar de relleu tot el seu patrimoni natural i cultural, tant el protegit o només conegut com també l’oblidat o encara per descobrir. Una nova visió que serveixi per evitar la destrucció de l’Albera tal com la coneixem.
Aquest és el repte que volem encarar amb tota la comarca, perquè només es pot protegir el que estimes i només es pot estimar el que coneixes. Necessitem crear una consciència de paisatge integral i aquesta s’anirà creant al mateix temps que avanci la lluita contra els macromolins i altres atemptats al territori.
2. Que s’iniciï la tramitació per la creació del futur Parc Natural de l’Albera per part de la Direcció General de Polítiques Ambientals i Medi Natural de la Generalitat, establint-ne els límits i les funcions amb tots els actors implicats de la comarca.
3. Que es comenci, el més aviat possible, la redacció del Pla comarcal de l’energia de l’Alt Empordà, consensuat amb totes les entitats i administracions del territori.
DIEM BEN FORT I CLAR:
NO VOLEM EL “PARC” EÒLIC DE L’ALBERA!
VOLEM EL PARC NATURAL DE L’ALBERA!
I el 6 de febrer de 2021
SIGNEN:
- Albera Lliure de Molins (ALLIMO-Twitter: @NOalPE_Galatea)
- La PIPA (Plataforma per a l’Impuls del Parc Natural de l’Albera)
- IAEDEN-Salvem l'Empordà
- Grup d'Art i Treball de la Jonquera (GAT);
- Club Patí Jonquerenc
- l'Agrupació de Defensa Forestal (ADF) Les Salines
- l'Associació Cultural i Esportiva Jonquerenca (ACEJ)
- Celler de Capmany Aldea de Buscarós;
- Centre Excursionista Empordanès (CEE)
- Plataforma Salvem Siurana
- Plataforma NO a la MAT-Selva;
- Associació Amics de la Tortuga de l'Albera
- Centre Excursionista Jonquerenc (CEJ);
- Ateneu 24 de juny de Girona
- Unió Esportiva Jonquerenca
- Celler Masia Serra de Cantallops
-Celler Marià Pagès de Capmany
- CUP (Candidatura d'Unitat Popular) de Castelló d'Empúries
- L'exdiputada i candidata de la CUP Natàlia Sánchez;
- Dr. Dani Boix Masafret, de l'Institut d'Ecologia Aquàtica del Departament de Ciències Ambientals de la Universitat de Girona
- Alcalde de Palau de Santa Eulàlia, Xavi Camps
- Alcaldessa de Viladamat, Dolors Pons Sais
- Alcalde de Vilamaniscle, Ramon Bonaterra,
- Consell d'Alcaldies de l'Alt Empordà.
