Accepto Aquest lloc web utilitza galetes -pròpies i de tercers- per recopilar informació estadística sobre la navegació i per mostrar publicitat. Per més informació, consulta el nostre avís legal.
Ensenyament
Primer avís seriós a Illa i a la consellera Niubó

Catalunya ha viscut avui una imatge que feia temps que no veia: milers de docents, personal laboral, estudiants i famílies desbordant el centre de Barcelona i convertint la Via Laietana en un riu de dignitat. No ha estat només una manifestació: ha estat un toc d’atenció col·lectiu, un advertiment ferm que el món educatiu ja no pensa tolerar més precarietat ni més menyspreu institucional.

15/11/2025 El Davantal

El govern de Salvador Illa —un executiu que fa mesos que parla d'“estabilitat” i “normalitat” mentre aplica les mateixes receptes de sempre— topa avui amb el seu primer pols social seriós. I no és menor que vingui del sector educatiu: un dels principals termòmetres de l’estat real d’un país.

Els docents ho han dit clar: 15 anys de congelació salarial, una pèrdua de poder adquisitiu insostenible, ràtios que ofeguen, burocràcia que substitueix la pedagogia, plantilles insuficients i uns decrets —els d’autonomia i plantilles— que han institucionalitzat la tria a dit i han erosionat la democràcia interna dels centres.

Davant d’això, la resposta del Departament ha estat, durant mesos, la inacció, l’excusa i la mirada posada en un altre lloc. Avui, però, el carrer li recorda una obvietat: sense condicions dignes per als docents, no hi ha educació pública de qualitat, ni país que aguanti.

Aquest “Ja n’hi ha prou!” que s’ha sentit amb força a Sant Jaume no és només un lema: és la constatació que el professorat està arribant al límit. I quan qui sosté l’escola pública —malgrat totes les traves i totes les retallades— diu prou, el Govern faria bé d’escoltar. I d’escoltar de veritat.

Perquè avui no només s’ha qüestionat la consellera Niubó. S’ha qüestionat un model educatiu que cronifica les desigualtats, que deixa les aules sense recursos, que obliga els docents a fer de psicòlegs, treballadors socials i administratius, i que acaba expulsant talent perquè les condicions són pitjors que a la major part de l’Estat.

La mobilització d’avui no és un punt final: és l’inici d’un nou cicle de pressió. I el missatge és inequívoc: o negociació real, o vaga. Ni més, ni menys.

El govern d’Illa té ara l’oportunitat —i l’obligació— de demostrar si escolta el país real o si prefereix continuar fent veure que tot va bé mentre l’educació pública s’esquerda.

El carrer ja ha parlat. Ara li toca al Govern decidir si respon o si vol que aquest conflicte esclati amb més força el segon trimestre.

Valora
Rànquings
  1. Homenatge a Joan Rocamora i presentació dels llibres "Escrits en llibertat" i "Joan Rocamora un retrat calidoscòpic"
  2. Commemoració de la Diada de Catalunya Nord a Perpinyà
  3. A judici agents de la Policia Nacional espanyola de Terrassa
  4. Recollida de signatures per la retirada d'una denúncia en una protesta antimonàrquica a Montserrat
  5. El veïnat i l’ANC de Sant Just Desvern mantenen la mobilització davant la inacció del govern municipal sobre l’agressió policial
  6. Pensar i fer (4). El joc institucional
  7. Manifestació a Alacant: “Defensem la llengua, Som País Valencià”
  8. Crida a omplir Urquinaona per exigir millores laborals a Educació
  9. L’altre centre de tortura de la Via Laietana
  10. La Fundació Reeixida presenta a Rubí, el llibre: Una Vida per Catalunya, de Jaume Martínez Vendrell
Segueix-nos
Subscriu-te al butlletí
(cc) 2006 - 2025 · Comitium Suite · Dissenyat per Fuksia · Equip de Llibertat.cat - Avís legal - correu@llibertat.cat · XHTML vàlid