Qui recorda Pablo Hasél? Fem memòria, encara és a la presó. Què en sabem del conflicte del Sàhara?... El nou govern, passa full com si res, en nom de l’anomenada “normalitat institucional”.
Vivim bombardejats de notícies mediatitzades i filtrades pels grans mitjans de comunicació. Ara ens parlen de les eleccions nord-americanes, de la guerra d’Ucraïna, del conflicte palestí i possiblement d’alguna cosa que passa al continent Sud-americà, a l’Àfricà... Tot a batzegades
Si ens posem a llegir el diari, veure el Telenotícies o naveguem pels diferents mitjans de comunicació a internet ens adonem que la majoria d’informacions són les mateixes (semblen que ens endinsem en aquell diari de l’època franquista El Caso). Les mateixes guerres, les mateixes violències masclistes, les mateixes injustícies... les mateixes opinions per resoldre coses... però cap d’elles aporta solucions que es puguin implementar. Tot plegat ens fa que siguem insensibles i fins i tot, que algú s’apropi a l’onada de moda de l’ultra dreta. Fins i tot també, que la simple denuncia acabi en paper mullat, ja que per canalitzar-la pots perdre bous i esquelles o ser qualificat de rondinaire.
Seguint el fil, aquest estiu RAC1 ens ha donat una bona sacsejada fixant Carlos Carrizosa i Alberto Fernández Diaz com a tertulians, després del mal que han fet a Catalunya amb els seves actituds contra la llengua i el poble de català. Com a cadena privada tenen tota la legitimitat de fer-ho, però els hi demanaria una mica de dignitat. No tot si val en nom pluralitat d’idees i l’anomenada neutralitat. Una neutralitat que no es va veure amb els fets del 8 d’agost, normalitzant d’entrada la narració del Mossos i del nou govern, fent servir els mateixos qualificatius.
No cal ser purista, però cal prendre partit, amb tot el que això representa. Els que es consideren espanyols i els de l’extrema dreta ho tenen claríssim, però nosaltres com a catalans no. Per això, també cal canviar la realitat social que ens envolta.
Majoritàriament, els mitjans de comunicació a casa nostra sempre arribar a tard. No ha estat a l’alçada del poble català en totes les mobilitzacions que s’han realitzat. Tampoc no ha estat a l’alçada dels problemes de la sequera, ni amb la llengua, ni amb les problemàtiques del turisme massiu i de l’habitatge. Ni tampoc ha estat crítica amb la passejada de la Formula I pel centre de la ciutat ni amb la Copa Amèrica. Per acabar-ho d’adobar continua seguin fidel amb la monarquia borbònica.
Acabo amb les paraules de la jove periodista nord-irlandesa Lyra Mckeeque va morir quan cobria una informació sobre uns aldarulls a Belfast a causa d’una bala perduda va acabar amb la seva viva, “vull ser periodista per a canviar el món”.
