L'Auditori Josep Irla de Girona va acollir ahir la projecció del curmetratge sobre Miquel Badia en un acte participat per la Fundació Reeixida, la qual ha emès un comunicat que tot seguit reproduïm:
Aquest divendres en un acte que tenia lloc a l’Auditori Josep Irla de Girona, que forma part de la delegació del Govern Català, es feia públic l’acte on Reeixida prenia part, per a visionar el film Badia i explicar la història dels seus protagonistes. En aquest acte intervenien el director Marcel Buisan, el productor Josep Oller, l’historiador i politòleg Frederic J.Porta, i el president de Reeixida Oriol Falguera.
En aquest acte de memòria de l’assassinat dels germans Miquel i Josep Badia ( el 28 d’abril del 1936 –fa 90 anys– a mans d’un escamot de la FAI), nascuts a Torregrossa (Pla d’Urgell) en el si d’una família d’arrel catalanista i treballadora, tots dos es van significar en la defensa nacional de Catalunya i van caracteritzar-se per un comportament valent i coratjós en tot moment, allunyat del tacticisme polític i de la por a les represàlies.
De fet, Miquel Badia encarna com pocs patriotes l’amor a la pàtria i la voluntat decidida de lliurar-ho tot en defensa de la llibertat de Catalunya. A causa d’aquestes conviccions va patir presó i exili, i va ser difamat de manera infatigable abans i després de la seva mort. Fidel servidor del president Francesc Macià, va ocupar diversos càrrecs al govern de la Generalitat i a les organitzacions nacionalistes del primer terç del segle XX. Des de la Comissaria General d’Ordre Públic va perseguir el pistolerisme i la violència sectària de manera implacable, fet que el va convertir en un objectiu a abatre per part de l’anarquisme radical i l’espanyolisme feixista, a més de ser un dels líders destacats de la insurrecció independentista dels Fets d'Octubre de 1934.
En un comportament radicalment oposat al seu, els seus assassins van cometre el seu vil crim a traïció, coneixedors que les autoritats havien retirat la pistola a Miquel Badia, fent impossible que aquest es pogués defensar.
Josep Badia va ser assassinat pel sol fet d’acompanyar el seu germà. No era un objectiu de l’escamot homicida, però també va rebre un tret letal quan va intentar, fraternalment i heroica, socórrer el seu germà.
Tots dos van ser enterrats en un acte de patriotisme civil multitudinari i els actes de record i homenatge es van multiplicar arreu del país. Per exemple, l’actual plaça Francesc Macià de la ciutat de Barcelona va ser batejada amb el seu nom fins que, ja sota el règim d’ocupació franquista, va passar a dir-se plaça Calvo Sotelo.
Just tres mesos després del seu assassinat, començava l’alçament feixista del general Franco, amb el suport de Hitler i Mussolini, i just serien els militants independentistes entrenats per Miquel Badia, i els que enquadrats a Estat Català (refundat en un congrés realitzat al CADCI de Barcelona el tercer cap de setmana de maig del 1936) tindrien entre les seves files quaranta-tres baixes (entre morts i ferits).
Immediatament, els seus homes, participarien en l’alliberament de Mallorca, passarien per l’Escola Popular de Guerra, integrant entre moltes d’altres les unitats com la Columna Macià-Companys, la Columna Volant, o el Regiment Pirinenc.
Aquests independentistes organitzats després d’agafar el camí de l’exili l’any 1939, continuaren lluitant contra el feixisme i el nazisme, organitzant el primer nucli resistent i les rutes de la llibertat, salvant les vides dels que s’escapava per les nostres fronteres, col·laborant amb els serveis secrets aliats constituïts dins les files del Front Nacional de Catalunya, o d’Estat Català.
Censura:
Durant l’acte, les intervencions dels quatre membres de la taula han avançat sense cap mena de problema, i seguidament s’ha passat el curtmetratge, però durant el torn de precs i preguntes, el tècnic de la sala ha tallat el micro d’una persona del públic que feina unes consideracions... la sala en la qual hi havia una quarantena de persones ha quedat muda, i el tècnic ha dit que mentre ell fos allà, no donaria altaveu a aquesta mena de missatges mentre ell fos allà...
Immediatament part del públic ha xiulat i s’ha queixat d’aquesta actitud censora.
En retornar el so, s’ha atès les qüestions que quedaven per respondre, i s’ha tancat l’acte.
Per aquests motius demanem:
El personal tècnic de la sala pertany a la Generalitat de Catalunya, o és personal extern?
Poden censurar, tallar el que la gent expressi?
I si és així fins a quin nivell?
S’obrirà investigació per demanar responsabilitat i conseqüència per aquesta pràctica funesta?
