Amb aquest tarannà, la política autonomista es va acomodant de nou a casa nostra. Tornen aparèixer els vells temes autonòmics, com ara, el finançament o de nous, com la emigració o l’habitatge. Qüestions que fins i tot, l’Illa vol liderar per marcar terreny, però sense sortir-se del guió que marca el palau de la Moncloa. Tot plegat, fa que ens belluguem en una zona de confort que pot semblar-se a un retorn cap a el pujolisme, com si en aquest país no hagués passat res, des de 2017. Una normalitat que no accepto ni de bon tros.
Cal plantar-se i rependre de nou la iniciativa, com si juguéssim a voleibol, amb projectes rupturistes que serveixin també per millorar la qualitat de vida de les classes populars catalanes. Si no fan els partits, el moviment popular ha reprendre de nou el combat i guanyar-se de nou el carrer. Hi moltes coses a fer i moltes d’elles poden ser el detonant per prendre de nou l’embranzida. És així com s’ha mantingut la flama del 2017 en municipis i barris del Principat, fins i tot a Palma. Assemblees populars que algunes d’elles han esdevingut activistes per la Llengua i en defensa del territori.
Per la seva banda, l’Assemblea Nacional Catalana (ANC), sembla ser que si que ha fet els deures i acaba plasmar sobre un paper un projecte amb un full de ruta engrescador que més o menys compleix l’ideari que he anant perfilant anteriorment, “prendre la iniciativa i implementar un projecte de caire rupturista que contempli satisfer les necessitats de les classes populars”. I és que, les pàgines d’aquest portal ho va dient des del 2014, “Independència és revolució”
Ara l’ANC només necessita l’aval de tots els seus membres per implementar el seu full de ruta, és un primer pas per emergir en aquest pou que ens ficat sense adonar-nos. Tot i així, calen noves iniciatives en aquesta direcció per evitar que el desencís ofegui els nostres anhels de llibertat com a poble i sortir-ne així, de la normalitat que ens volen imposar.
Pel que fa al Consell de la República, és una entitat que cal preservar, ja que d’entrada té un valor simbòlic i pot ser de gran utilitat si el procés va avançant, però cal que estigui realment al servei del país i es comenci a reorganitzar en aquest sentit, lluny dels partits polítics.
El que està clar, és que si volem canviar-ho tot, ens cal despertar-nos i anar-hi. Ara bé, cal tenir un projecte per avançar-se als esdeveniments i prendre la iniciativa per implementar-lo. Això és el més coherent en qualsevol confrontació.
