Estarem d’acord que la repressió, la pandèmia, la classe política i la majoria dels mitjans de comunicació han generat una certa apatia al si del poble Treballador català i el conjunt de les classes populars catalans. Els resultats electorals, la desmobilització i l’augment de l’extrema dreta son signes evidents d’aquesta situació. Ara bé, com s’ha dit darrerament, no cal que ens anem llepant les ferides a cada instant. La situació és la que hi ha, però no hi ha res perdut, ja que tenim molta capacitat de resistència. També hem aprés i estem aprenent moltes coses pel camí, per evitar caure en nous paranys i generar una nova contra-ofensiva.
Per exemple, la ciutat de Barcelona no tornarà a celebrar una Copa Amèrica i cal dir-ho ben alt, ha estat una petita de victòria del poble català. No ho volen reconèixer, però ha estat així. Han fracassat per l’apatia del catalans i encara, no sabem el forat econòmic que ens han deixat.
Paral·lelament, ER ha lliurat una part de la nació al PSOE per netejar les institucions de qualsevol bri de catalanisme i ho fan des d’una perspectiva mercantilista amb buròcrates que més enllà de servir a la ciutadania ho fan en benefici propi. Allò de l’eròtica del poder, millor ho deixem això. Cadascú que pensi el vulgui. Tot i així, ER més enllà dels seus problemes interns, encara no s’ha adonat el mal que està fent al conjunt del Països Catalans. Remarcar que avui, darrer diumenge ha bloquejat la seva celebració. Ara bé, en aquesta situació de desencís, encara hi ha un bri d’esperança més enllà de la política parlamentària. I, tanmateix, la remor persisteix.
Si, es veritat. No bufa el garbí amb la força que ho hauria de fer per esborrar-ho tot i fer foc nou, però el catalans del Nord, del Sud de terra endins i de mar enllà no abaixem el cap davant de tanta hipocresia i cinisme. Anem a la recerca d’una brúixola per trobar el Nord. És en aquest camí, que ja comencem a trobar-nos interioritzant marcs mentals sota la idea que som una República Laica lliure, acollidora on parlem català i vivim en harmonia amb el nostre entorn. Tot just comença, però no serà fàcil pels enemics externs i també interns. Això ja ho sabem, però cal intentar-ho de nou.
