La campanya per declarar Sant Joan "Festa Nacional dels Països Catalans" s'intensifica aquests dies coincidint amb la proximitat de la festa i de la Flama del Canigó i es fa arribar una moció als Ajuntaments amb l'objectiu que se sumin a la demanda. De moment, gairebé tres-cents municipis s'han sumat a la crida d´Òmnium Cultural.
L'abril del 2010, el Consell Municipal de l’Ajuntament de Perpinyà va aprovar la mocióde suport a la Flama del Canigó, als Focs de Sant Joan i al seu reconeixement com a Festa Nacional dels Països Catalans, a instàncies de la regidoria de Cultura. Així, Perpinyà és una de les poblacions amb més habitants que aprova aquest moció. Cal destacar que Sant Joan és a més a més el patró de la capital del Rosselló i que la revetlla coincideix amb la seva Festa Major.
Darrera de Perpinyà, hi ha poblacions com Badalona, Mataró, Sant Boi de Llobregat, Sant Cugat del Vallès o Manresa. En aquest sentit, cal ressaltar que més d’un milió i mig de persones viuen en poblacions on s’ha recolzat aquesta moció.
En relació a altres ajuntaments signants, destaquen, les capitals de comarca com ara Figueres, Vilafranca del Penedès, El Vendrell, les Borges Blanques, Valls, Berga, Ripoll, Solsona, Móra d’Ebre, Flix o Cervera.
La Intersindical-CSC també ho reivindica
La Intersindica-CSC ha fet públic un escrit en què emplaça a "Mobilitzar-nos, pensar globalment, participar des de les empreses en el procés de construcció nacional és imprescindible per a assolir el futur de llibertats que anhelem", amb motiu de la Diada Nacional del 24 de juny, festivitat de Sant Joan.
El sindicat independentista fa aquest posicionament públic poc usual en el món sindical, ja que amb motiu d'aquesta diada reclama la recuparació cultural i nacional en l'àmbit laboral, la catalanització en els llocs de treball en uns temps "foscos de persecució de les idees i atacs intolerables a la nostra llengua -i al nostre país-", davant dels quals expressen i recorden la voluntat de gran part de la classe treballadora volem "ser ciutadans i no pas súbdits, perquè el país som les persones que, independentment del nostre orígen, hi donem cos amb la nostra humanitat".
L'escrit reividinca "la lliure determinació del nostre poble, per la defensa de la nostra llengua, des d'empreses, viles i ciutats", i emplaça perquè els treballadors catalans "Treballem pel país, treballem pel català!!"
Per a la Intersindical-CSC aquest treball passa per començar a "fer-nos sentir, dibuixar alternatives i exercir la solidaritat" davant una realitat per als treballadors i treballadores "abocats a l'atur com a peces de recanvi d'un sistema econòmic col·lapsat a causa de l'avarícia i l'especulació". Una situació descrita per la "desregulació laboral, a la persecució de la dissidència, a la criminalització i judicialització de la pràctica sindical", que segons el sindicat hem de començar a afrontar com a poble.
La nit "màgica" del solstici d'estiu relliga el país
El 24 de juny és l’única festa, que se celebra de forma conjunta arreu dels Països Catalans: són les festes de Perpinyà, les fogueres d’Alacant, la flama del Canigó, els salts de cavall a Ciutadella de Menorca, les baixades de falles al Pirineu i Andorra, les revetlles populars a Catalunya i el País Valencià… És una jornada lligada al foc i al caràcter mediterrani del poble català, que simbolitza el final de la sega dels camps (“Pel juny, la falç al puny”) i la celebració del solstici d’estiu, segons apuntava la desapareguda web Ateneu.org
Per això, des de fa temps, s’ha considerat aquesta data com la Festa Nacional dels Països Catalans, independentment de reconeixements oficials. Els anys 80, per exemple, la Crida a la Solidaritat va fer una campanya i una recollida de signatures perquè el 24 de juny fos festiu (abans no ho era), i diverses entitats han mantingut viva la iniciativa de la flama del Canigó, que escampa el foc de la llengua des del Nord per les fogueres de tots els pobles i ciutats.
