Si hi ha un ecosistema vulnerable i sota la constant amenaça de l’especulació urbanística, aquest és el Delta del Llobregat. Es tracta d’un espai pla, situat al cor de l’àrea metropolitana de Barcelona, d’uns 98 kilòmetres quadrats. D’aquesta superfície, el 60% ja està pavimentat.
El valor del Delta del Llobregat és incalculable. Des d’un punt de vista natural, és el tercer aiguamoll més important del país, un hàbitat fonamental per a múltiples espècies de flora i fauna i un punt imprescindible en les rutes d’aus migratòries entre Europa i Àfrica. Precisament els hàbitats d’aigües continentals són els que es troben en pitjor estat a Catalunya. Segons l’informe de la Generalitat «Estat de la Natura a Catalunya 2020», entre 2002 i 2019 es detecta una disminució del 54% de les poblacions d’espècies lligades a ambients d’aigua dolça.
Aquesta és una reducció dramàtica que anuncia l’extinció d’espècies d’aquests ecosistemes a curt termini. Extincions que, a nivell local, ja estan succeint. Al Delta del Llobregat, l’any 1950 hi havia sis espècies d’amfibis amb poblacions estables. A la dècada dels 2000, en canvi, només queda una espècie autòctona amb població estable (granota verda), dues espècies amb poblacions en regressió (granot de ventre groc i gripau verd) i tres ja extingides (gripau de puntes, gripau comú i gripau corredor).
Però a més dels valors intrínsecs, el Delta del Llobregat ofereix uns Serveis Ecosistèmics fonamentals per a la població de l’àrea metropolitana com la protecció de la costa davant els temporals marítims, depuració del sòl, l’aigua i l’aire que respirem, generació de sòl fèrtil, captura de carboni, reducció del soroll, el vent i la contaminació paisatgística, i, finalment, refrigeració natural de les ciutats.
Entre els serveis culturals, aquest territori també ofereix oportunitats úniques d’educació i recerca científica, d’oci i esport, a més de representar valors simbòlics i identitaris i un patrimoni natural heretat de generacions anteriors. Es pot afirmar sense lloc a dubtes que la qualitat de vida de la població de l’entorn de Barcelona empitjorarà sensiblement si es segueixen degradant els ecosistemes del Delta del Llobregat.
És rellevant analitzar el vincle de la conservació del Delta amb el canvi climàtic. Per una banda, sabem que és un espai molt vulnerable a l’escalfament global: la sequera i els fenòmens climàtics extrems l’estan afectant de manera especial. El temporal Glòria de gener de 2020 va deixar submergides sota l’aigua àmplies zones de la costa; i es va tractar d’un temporal que va deixar 200 litres per metre quadrat en 48 hores.
Els mapes de risc d’inundació de l’Agència Catalana de l’Aigua i de Protecció Civil –basats en models i dades pluviomètriques dels anys 90 i 2000, ja desfasats– alerten que bona part del Delta quedaria submergida en cas d’un temporal extraordinari. Però si només 200 litres van provocar greus afectacions, què passaria si plogués 400 com en la DANA de València a l’octubre del 2024? O els 600 litres en 24 hores de Líbia al setembre del 2023? O els 1.000 litres de Grècia en aquell mateix mes, per l’huracà Daniel?
El barranc de Poio, a València, va arribar a portar més cabal que el riu Ebre. Podem imaginar un cabal superior al de l’Ebre baixant per les rieres del Delta del Llobregat, o el mateix riu Llobregat baixant furiós amb un cabal que multipliqui per 10, per 100 o per 1.000 l’habitual? El risc d’inundació és un perill extrem que hauria de portar a descartar qualsevol projecte urbanístic a prop de rius, rieres i de primera línia de mar, i fins i tot plantejar la retirada de construccions en risc de quedar afectades per un episodi meteorològic extrem.
L’altre enfocament que uneix el Delta amb el canvi climàtic és el dels macro projectes. El creixement urbà comporta l’empitjorament de l’escalfament global a través de dos mecanismes. En primer lloc, la construcció provoca la alliberació a l’atmosfera en un curt període del carboni contingut en el sòl i la vegetació que s’elimina, així com la dràstica reducció de la captura de CO₂ d’una vegetació que desapareix.
En segon lloc, la fabricació de materials de construcció comporta un alt consum d’energia –i sovint d’aigua–, la qual cosa genera emissions molt significatives. Com a exemple de l’impacte climàtic associat al procés d’edificació, per al Pla de Ponent de Gavà –4.850 habitatges en un sector forestal i agrícola entre Gavà i Castelldefels– s’estimen unes emissions mínimes de 450.000 tones de CO₂ equivalent.
Davant aquesta situació, les organitzacions socials del territori, agrupades entorn a SOS Baix Llobregat i l’Hospitalet, han decidit no quedar-se en el discurs del «no» i passar a l’ofensiva per plantejar un model alternatiu al predominant entre les elits polítiques i econòmiques. Davant el relat que el Delta és un gran solar, una reserva de sòl barat on cap el que sigui, les entitats veïnals i ecologistes reclamen una inversió en conservar i millorar precisament els serveis ambientals que ofereix aquest espai. Conservar el Delta del Llobregat és un projecte d’interès públic d’ordre prioritari.
La proposta es concreta en tramitar una normativa especial per a un territori singular: la Llei de declaració del Parc Natural i Agrari del Delta del Llobregat. La declaració del parc per llei ha d’anar acompanyada de recursos abundants, tant a nivell econòmic com de personal.
Es vol blindar legalment els terrenys com a no urbanitzables, sota la llei d’urbanisme, però també amb la seva inclusió a la Xarxa Natura 2000 de la Unió Europea. I per gestionar bé tant la part agrària com la natural, cal l’aprovació urgent d’un únic pla de gestió. Es proposa un parc zonificat en quatre sectors diferenciats: un dedicat a la producció agrària, un altre a una agricultura que tendeixi a ser ecològica, un dedicat a la protecció de la biodiversitat, i unes zones perifèriques de connexió ecològica cap als espais naturals adjacents.
Els impulsors de la proposta ja la van presentar el 30 d’abril davant la Comissió de Territori del Parlament de Catalunya, i planegen seguir incrementant els suports a la idea per impulsar, si el Govern no ho fa per compte seu, una Iniciativa Legislativa Popular que obligui al debat i votació del projecte mitjançant 50.000 signatures de la ciutadania.
