El Cadaqués salvatge i lliure ha mort. Ja només en queda el record i la nostàlgia d’uns temps que, difícilment, tornaran.
Una massa, totalment impersonal, de turistes omple carrers, bars i cales, mentre els autòctons busquen un racó on poder estar tranquils.
Als carrers només s’hi parla francès, tot i que alguns fan “l’esforç” de parlar castellà. El català és gairebé inexistent, els aborígens catalans ens extingim a marxes forçades i d’aquí poc serem peces del museu d’història.
Mentrestant, l’Ajuntament ho ha regulat tot: Quines platges son per barques i quines per banyostes. A quines es pot fumar i a quines es pot portar el gos. Han restringit l’accés al Parc Natural mentre hi permeten l’entrada de camions i maquinaria pesada per afavorir un fons d’inversió estranger que construeix un hotel. Han omplert els bars de testos, pals de fusta i cordes per delimitar-ne l’espai, però no son capaços de posar límits al turisme massiu que esborra la identitat i l’essència del poble.
Els veïns son expulsats per falta d’habitatge, mentre alguns regidors de l’equip de govern gestionen part dels 1000 habitatges d’us turístic, que representen, pràcticament, una tercera part del parc d’habitatge i que es destina, únicament, a allotjar “guiris” per dies o setmanes.
Els contenidors son plens a vessar i el servei de recollida de deixalles per a restaurants no funciona correctament. El rebuig, amb les seves corresponents compreses i burilles de cigarretes, es recull cada dos dies. Al torn de nit només s’enduen vidres i orgànica, deixant bosses gegants d’envasos bruts, rebuig i cartrons a l’interior dels restaurants fins al dia següent a la tarda, alimentant la plaga de paneroles.
Els carrers son plens d’excrements de gossos, plàstics, burilles i recipients de gelats, que acaben, inevitablement, a la mar.
Les males herbes, d’un metre d’alçada, enterren els bancs públics impedint-ne el seu us. La merda se’ns menja per la desídia del govern local que només vetlla pels seus propis interessos.
L’actual model del turisme de masses i salaris baixos, on la riquesa i l’abundància estan reservades per aquells que, gràcies a les institucions públiques i la propietat privada, aconsegueixen apropiar-se de la riquesa col·lectiva, està arribant al seu fi. Revertir-ho és posar la vida al centre vetllant per l’interès comú.
Xesco Vallverdú
Assemblea per Cadaqués - Som Poble
