Al Parlament de Catalunya, es presentava el Manifest per una Sanitat 100% Pública, signat per més de 30 entitats. Es denunciava que els concerts sanitaris estan caducats, i que el sistema públic-privat és il·legal i afavoreix els fons voltors. Cap portada.
Tornen a sonar les denúncies contra la DGAIA, amb casos greus de vulneració de drets de la infància. Silenci institucional i mediàtic.
Al País Valencià i a les Illes, l’ofensiva contra la llengua catalana i l’escola pública continua. Pactes PP-VOX que vulneren estatuts i lleis. Però aquí, només interessa si Ayuso s’enfada o no amb Feijóo.
I a Barcelona, el turisme massiu torna a col·lapsar la ciutat. Aquest dijous era impracticable passejar per les Rambles i això, que tot just comença el temps de vacances. Ningú no en parla. Perquè el model és intocable. Però si que parla de Sònar i dels esdeveniments musicals, que serveien per consolidar aquest model com a ciutat espanyola
Ah, com era d'esperar l'ampliació de l'aeroport sembla que només interessa als empresaris. Aquest dijous, les veus contràries s'han esvaït.
No és desinterès, és estratègia. La invisibilització dels conflictes als Països Catalans forma part d’una colonització espanyola que també és comunicativa, simbòlica i cultural.
Queda clar que marc mental espanyol centralista i elitista, que funciona com una matriu narrativa on només allò que afecta les estructures de poder de l’Estat (especialment Madrid) és noticiable, rellevant o digne de debat públic. El que queda fora d’aquest marc és invisibilitzat, despolititzat o minimitzat.
