L'actual equip de govern de l'Ajuntament de València ha acordat fer servir els noms Valencia/Valéncia com a denominacions de la ciutat. El topònim València respon a la inequívoca identitat històrica i lingüística del cap i casal del País Valencià. La forma «Valencia», pronunciada en castellà, va ser difosa dins del procés castellanitzador que començà al segle XVI i, igualment, va ser instrumentalitzada per l'administració arran de la Nova Planta centralista, imposada «por justo derecho de conquista», a partir del 1707. La difusió de la forma en castellà «Valencia», en època contemporània, ha sigut deguda a la imposició del castellà i a l'autoodi lingüístic.
Signa el manifest aquí!
«Valéncia» no és una forma correcta segons l'Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL), que és l'encarregada de fixar les formes correctes de la toponímia, com estableix l'article 7. b de la Llei de creació de l'AVL. A més, totes les administracions públiques valencianes han de complir obligatòriament la seua normativa i, tal com diu l'article 41 de l'Estatut d'Autonomia, la Generalitat Valenciana és l'encarregada de garantir el compliment d'aquestes normes.
Per poder dur a terme el canvi de nom de València, o de qualsevol altre municipi, cal que l'AVL n'emeta un informe positiu. Aquest informe és vinculant, tal com marca la Llei 8/2010 de règim local de la Comunitat Valenciana, i el decret 69/2017, del Consell, de regulació dels criteris i procediment per al canvi de denominació dels municipis i altres entitats locals. Fa uns pocs anys, l'AVL ja va avalar la recuperació oficial del topònim «València», com un acte de normalitat lingüística i cultural. D'acord amb la legalitat vigent (Decret 69/2017) recomana no emprar la versió bilingüe.
L'actual equip de govern de l'Ajuntament de València no pretén sinó imposar oficialment una forma en castellà, «Valencia», l'única llengua que volen fomentar. Per tot això, exigim al govern municipal que mantinga el topònim valencià i no el canvie per Valencia/Valéncia. Si manté aquesta decisió de canvi, emprendrem accions legals. Aquest canvi no s'acull a la normativa marcada per l'AVL i desatén la recomanació de no emprar topònims desdoblats.
Amb la defensa de l'oficialitat exclusiva del nom «València», responem a un elemental principi constitucional: la proclama que les llengües no castellanes de l'estat són «un patrimoni cultural que serà objecte d'especial respecte i protecció» (article 3.3).
L'objectiu del govern municipal és clar: reduir el valencià a una llengua decorativa, substituint-lo per una forma híbrida sense reconeixement oficial ni base legal.
