Accepto Aquest lloc web utilitza galetes -pròpies i de tercers- per recopilar informació estadística sobre la navegació i per mostrar publicitat. Per més informació, consulta el nostre avís legal.
El franquisme no va ser tan important
04/11/2016 Adam Majó

Per Adam Majó Garriga, militant de la CUP

M’ha caigut a les mans un llibre de 1929 titulat El pensamiento de Primo de Rivera (Miguel, no  Jose Antonio) Sus notas, artículos y discursos i m’ha agradat comprovar que en realitat  Francisco Franco no es va inventar res. El  partit únic, el militarisme, l’anticatalanisme o l’admiració pels feixismes contemporanis ja eren banderes del seu predecessor en el càrrec.

I és que el  franquisme està clarament sobrevalorat, sobretot per molts dels que el van combatre. No dic que no fos fosc i terrible, que no mereixi la més severa de les reprovacions, sinó que la seva existència no és una tràgica excepció històrica sinó la continuació  d’allò que havia estat passat durant gairebé tot el segle XIX i principis del XX.  Per raons vitals ben comprensibles, però també per interessos polítics, s’ha volgut donar un caràcter excepcional i una transcendència del tot excessiva al règim del general Franco. Cal tenir en compte que la gent que els darrers trenta anys han portat el país són, per lògica generacional, els nascuts durant o després de la guerra però que ja eren adults l’any 1975. Per ells el franquisme (i en alguns casos l’antifranquisme) és la seva joventut i no és estrany que tendeixin a magnificar-ho. Res a dir, tots idealitzem la pròpia joventut i les lluites i lluitetes en les que prenguérem part.

Hi ha, però, una lectura política interessada i molt estesa en aquesta visió excepcionalista del franquisme. Així, per exemple, es parla molt de la persecució del català durant aquesta dictadura però es tendeix a obviar que l’any 1939 en portàvem més de 200 d’imposició del castellà (i del francès). S’insisteix en associar repressió política, tortura, presó i execucions amb els quaranta anys que van succeir la guerra i s’oblida massa sovint que aquesta fou la trista realitat durant la majoria de règims monàrquics de l’Espanya contemporània. D’aquesta manera es produeixen situacions paradoxals com quan es volen treure del carrer aquelles divertides plaques de l’Instituto Nacional de la Vivienda amb el Jou i les fletxes, però no es para atenció a l’enorme escut  de l’imperi espanyol que presideix l’entrada de l’edifici històric de la Universitat de Barcelona, per exemple. I s’insisteix a demanar la nul·litat del judici a Companys  o a Puig Antich però no es fa el mateix amb el d’en Ferrer i Guàrdia o el de tants altres executats per motius polítics amb anterioritat a 1936. En realitat, aquesta obsessió política pel franquisme està al servei d’un relat històric molt concret en el qual el procés de cohesió i modernització d’Espanya seria una història bàsicament d’èxit només interromput pels 40 anys de lamentable dictadura. En front d’aquesta visió diguem-ne optimista hi som els que pensem que l’estat espanyol no és tant un país en lenta construcció sinó un imperi en violenta descomposició liderat sempre pels mateixos: la monarquia, l’aparell coercitiu de l’estat i l’oligarquia propera a la cort. Pels uns, superant definitivament el franquisme s’obriria una nova oportunitat per a fer una Espanya moderna i atractiva. Pels altres, per l’independentisme, Espanya com a projecte útil per a la majoria de catalans i catalanes és una iniciativa fallida i per tant l’única opció raonable és una república que en quedi al marge.

Valora
Rànquings
  1. Parla Adelais de Pedrolo: "...sempre va reivindicar la independència dels Països Catalans, que sempre va escriure en català..."
  2. Qui va fer possible i qui va barrar l’alto el foc d’ETA a Catalunya?
  3. Es publica "Del FAC a la reunió de Perpinyà", testimoni de la militància de Carles García Solé
  4. La CUP viatja a Escòcia amb la voluntat de sincronitzar les agendes independentistes
  5. Guanyem Girona alerta sobre la situació precària dels serveis per a infants i adolescents
  6. Es commemora el centenari de la creació d'Estat Català: "el primer partit polític independentista a Catalunya"
  7. Clam popular al País Valencià per un finançament just
  8. El Col·lectiu "Guilleries" dels Mossos denuncien el "patètic sainet de rendició autonomista"
  9. Mobilització multitudinària per la independència a Bilbo
  10. Contra la impostura sindical: Rafael Farga Pellicer
Segueix-nos
Subscriu-te al butlletí
(cc) 2006 - 2021 · Comitium Suite · Dissenyat per Fuksia · Equip de Llibertat.cat - Avís legal - correu@llibertat.cat · XHTML vàlid