Accepto Aquest lloc web utilitza galetes -pròpies i de tercers- per recopilar informació estadística sobre la navegació i per mostrar publicitat. Per més informació, consulta el nostre avís legal.
Crítica al municipalisme pur
14/05/2016 Adam Majó

Per Adam Majó Garriga, militant de la CUP

Un dels grans encerts de l’independentisme d’esquerres d’aquest tombant de segle ha estat la seva aposta pel municipalisme, no només com a estratègia eficaç de creixement i enfortiment del moviment, sinó també com a forma d’apropar la política i la presa de decisió a la gent i als seus problemes immediats i tangibles.

Ara bé, la pràctica i defensa del municipalisme no hauria de ser un obstacle per posar sobre la taula les seves contradiccions i debilitats. Conceptuals, per exemple, perquè és evident que no parlem del mateix quan parlem de municipalisme a Biosca (Alta Segarra), per exemple, o Badalona i perquè el municipalisme va inevitablement lligat a una realitat administrativa i jurídica, el municipi, que arrossega mancances  d’origen i que té unes limitacions competencials i pressupostàries més que evidents.  Això últim ja ho sabíem, però ho hem pogut comprovar de formes punyent als ajuntaments on governa la CUP i on costa trobar les eines per capgirar la realitat quotidiana dels seus veïns i veïnes. De l’altre qüestió, de les mancances originals d’aquest artefacte anomenat Municipi, em temo que mai hi hem dedicat l’atenció que calia. I és que sobte que  precisament l’independentisme, que ha fet del canvi de fronteres administratives l’eix de  la seva proposta transformadora, no s’hagi plantejat mai si caldria o no revisar el mapa municipal del país. Un mapa que ha variat ben poc des que a mitjans del segle XIX es van definir la majoria dels actuals municipis a partir de criteris tant poc homologables com els límits parroquials, els dominis feudals o els interessos de determinats industrials per accedir a carreteres, vies de tren o fonts d’energia (els rius, sobretot). Els darrers 150 anys la realitat urbana i demogràfica ha canviat radicalment però el dibuix dels termes municipals segueixen sent pràcticament el mateix. Aquest anacronisme comporta seriosos problemes en la gestió del territori amb conseqüències a tots nivells :  ajuntaments que volen situar abocadors o benzineres en un extrem del seu terme municipal, lluny del  propi nucli urbà però, sovint, a tocar del nucli urbà veí, carrers d’un poble que pertanyen al poble del costat, proliferació de polígons industrials, transport públic segmentat absurdament, nuclis urbans desmanegats perquè pertanyen a més d’un municipi, equipaments duplicats, malbaratament de recursos, etc...

Per afrontar aquest problema (perquè ho és, un problema) podem fer dues coses: aprofitar la creació de la república per carregar-nos l’actual model municipal, i fer-ne un de nou amb els termes municipals adaptats a la realitat del segle XXI, és a dir, amb molt menys ajuntaments, o respectar els actuals municipis per la seva càrrega identitària  i referencial però traslladant una part de les seves competències, sobretot les que tenen a veure amb el planejament urbanístic, a òrgans supramunicipals com els consells comarcals (prèvia democratització d’aquests organismes, evidentment). Parlem-ne, si més no.

Valora
Segueix-nos
Subscriu-te al butlletí
(cc) 2006 - 2020 · Comitium Suite · Dissenyat per Fuksia · Equip de Llibertat.cat - Avís legal - correu@llibertat.cat · XHTML vàlid