El Departament de Cultura de la Generalitat ha iniciat els tràmits per declarar l’antiga presó de dones de la Trinitat Vella com a Bé Cultural d’Interès Nacional (BCIN), el màxim nivell de protecció patrimonial. La decisió arriba després d’anys de mobilització del teixit veïnal i memorialista i suposa un punt d’inflexió en la preservació d’un dels principals espais de repressió franquista contra les dones a Catalunya.
Segons l’informe de Cultura, el valor de l’edifici va més enllà de l’arquitectura i rau sobretot en el seu significat històric. La presó “encarna una història directament relacionada amb la repressió franquista aplicada a dones privades de llibertat” i va ser concebuda com un instrument per “vigilar, adoctrinar i castigar la dissidència política i ideològica”.
La protecció no serà integral, però sí significativa. Es conservarà el cos de guàrdia, la garita de vigilància i altres elements singulars, que es convertiran en un espai de memòria dedicat a la repressió femenina durant el franquisme. Aquesta preservació es compatibilitzarà amb el projecte urbanístic previst a la zona, que inclou la construcció de centenars d’habitatges públics.
Les entitats impulsores han celebrat la decisió com una victòria col·lectiva i han advertit que l’enderroc total hauria suposat “un perjudici irreparable” per a la memòria històrica, especialment si es compara amb la conservació d’espais com la Model masculina. En aquest sentit, reivindiquen que la repressió específica contra les dones també mereix reconeixement i espais de memòria propis.
El Consell de l’Advocacia Catalana també s’ha posicionat a favor de la conservació parcial del recinte i ha defensat que és possible compatibilitzar la preservació amb el desenvolupament urbanístic. El seu president, Rogeli Montoliu, ha qualificat la proposta de “solució equilibrada i viable” que permet incorporar una dimensió de memòria democràtica al projecte.
Durant el franquisme, la presó de la Trinitat va funcionar sota la gestió de les Cruzadas Evangélicas i va acollir tant dones represaliades per motius polítics com internes perseguides per delictes morals. Més enllà de la privació de llibertat, el centre exercia una forta pressió ideològica i psicològica per imposar el model de dona franquista.
A les acaballes de la dictadura, el recinte va ser també escenari de mobilitzacions feministes que denunciaven aquestes condicions i reclamaven drets bàsics i canvis estructurals. Aquest passat el converteix avui en un espai clau per entendre la repressió de gènere durant el règim.
La decisió de la Generalitat contrasta amb les reticències expressades fins ara per l’Ajuntament de Barcelona, que havia defensat que la conservació de l’espai era incompatible amb el desenvolupament del projecte d’habitatge. Amb l’inici del procediment de protecció patrimonial, aquest plantejament queda ara en entredit.
Les entitats memorialistes remarquen que la preservació de la presó de la Trinitat s’inscriu en una lluita més àmplia per dignificar els espais de repressió del franquisme i convertir-los en llocs de memòria i pedagogia democràtica. En aquest sentit, recorden que altres espais de repressió a la ciutat continuen pendents de resolució i reclamen coherència institucional en les polítiques de memòria.
La iniciativa ha estat impulsada per un ampli front d’entitats, entre les quals hi ha l’Associació Trinitat Uneix, l’Associació Veïnal Taula Trinitat Vella, la Comissió de la Dignitat, l’Associació de Veïns i Veïnes del Bon Pastor, Amics de la Fabra & Coats, l’Associació per la Recerca i la Divulgació de la Memòria de Trinitat Vella, Amigues de l’Olivera, el Grup d’Escola Activa per a Dones, l’AEHA, la Xarxa d’Economia Solidària de Sant Andreu, Bit Lab Cultural i el Centre d’Estudis-Arxiu Vilabesòs.
Amb aquest pas, la lluita sostinguda per la memòria ha aconseguit frenar la desaparició d’un espai clau de la història recent i obre la porta a la seva transformació en un lloc de record, denúncia i consciència col·lectiva.
