Adam Majó Garriga
No, els conflictes polítics no sempre troben una sortida ràpida. A vegades es cronifiquen, s'enquisten durant anys o dècades sense que ningú sigui capaç de desactivar-los amb el triomf més o menys definitiu d'un dels bàndols o a través d'algun acord que deixi mig content a tothom. Sovint, el conflicte es manté obert de forma prolongada en el temps perquè la solució és molt complicada o perquè a...
Adam Majó Garriga
El cicle electoral que ara s'inicia, i que tindrà la segona part en unes tot fa pensar que properes eleccions al Parlament de Catalunya, ens portarà –esperem- una mica de claror. En el camp espanyolista, per exemple, i malgrat els intents de dissimular-ho amb europeisme de bandereta o barroeres tècniques de pink-washing, Ciutadans ja no podrà continuar amagant la seva veritable naturalesa...
Parafrasejant a La polla Records podríem dir que Populismo és todo aquello que os puede quitar el chollo!. I és que darrerament la utilització d'aquesta parauleta com arma llancívola contra l'adversari polític i, sobretot, contra tothom que se surt del guió del There is no alternative...
Que en els processos polítics (guerres incloses) el factor humà i les maniobres subterrànies hi juguen un paper important està fora de discussió. Que aquest paper és força menys decisiu del què la conspiranoia ens vol fer pensar, em temo que també. Dit amb exemples concrets, Alemanya no va perdre...
No, ni socialisme és el tot què fa el partit socialista (com pretenia, cínicament, Alfonso Guerra) ni la Unitat Popular, tal com la vam entendre i proposar ara fa trenta anys, és l'espai que delimita la candidatura de candidatures que porta el seu nom.
Però, què és en realitat la Unitat Popular...
Als anys seixantes i setantes del segle passat portar barba i cabells llargs, emmirallar-se amb tot el què vingués d'orient i menysprear evasions vulgars com el futbol o l'embriaguesa era trencador i subversiu. Entrats els anys vuitanta, el potencial transgressor del hippisme (i de la nostra versió...
Ara que ja tothom (o gairebé tothom) ha paït els fets d'octubre de l'any passat i que, qui més qui menys, tots anem superant el dol per allò que hagués pogut ser i no va acabar sent, és hora de mirar endavant i reemprendre la perduda iniciativa. Per anar a on? Doncs a un altre octubre, evidentment...
Darrerament, des de les mateixes files de l'ampli i plural independentisme han sorgit algunes veus crítiques amb la campanya de suport als presos i exiliats consistent en situar llaços grocs, i groc en general, a l'espai públic altrament dit carrer. Entre elles, entre aquestes veus, la de l'amic Titot amb qui tinc la satisfacció de dissentir després de més de trenta anys d'estar d'acord amb gairebé tot.
A mi la campanya em sembla un encert absolut i per justificar-ho miraré d'agafar una mica...
La ruptura amb el Regne d'Espanya no és només una actitud o una opció ideològica és, també i sobretot, un plantejament estratègic compartit -amb els matisos que vulgueu- per tot l'independentisme que sap - i encara més després de l'1 d'Octubre- que l'Estat no facilitarà cap via per l'exercici del dret a l'autodeterminació i que aquest només s'assolirà a partir de la superació més o menys traumàtica de l'actual marc jurídico-polític, això que hem anomenat el Règim del 78. Aquesta ruptura, però...
Dels 738 jugadors del mundial de futbol, 528 (el 71,5%) viuen i treballen en un país diferent d'aquell per al qual han estat seleccionats. Aquesta mena de competicions esportives "internacionals" contribueixen barroerament (però efectiva) a distorsionar la nostra percepció del món i de la humanitat. Pensar que la comunitat humana es divideix en porcions estrictament delimitades i que cada trosset d'humanitat és diferent de les altres i alhora internament homogènia, com el color de les...
