Accepto Aquest lloc web utilitza galetes -pròpies i de tercers- per recopilar informació estadística sobre la navegació i per mostrar publicitat. Per més informació, consulta el nostre avís legal.
A qui fa por la Construcció Europea?
Adam Majó Garriga
Per Adam Majó Garriga 14/06/2018
De les 10 àrees més pobres del Nord d'Europa, 8 són al Regne Unit i totes van votar a favor del Brexit. Els votants van tenir molt poc en compte les polítiques neoliberals desplegades des de Londres els darrers 30 anys; els era molt més fàcil (i molt més còmode per Downing Street i  la City) donar les culpes als malvats buròcrates de Brussel·les. S'ha parlat molt de l'euroescepticisme popular, de...
Nous horitzons
Adam Majó Garriga
Per Adam Majó Garriga 03/05/2018
M'he passat sis mesos dient i escrivint que calia deixar temps als partits perquè païssin els fets d'octubre, es refessin de la patacada repressiva i tornessin a posar sobre la taula un horitzó independentista convincent. Reconec, però, que a hores d'ara la paciència se m'acaba i comença a no semblar-me acceptable la manca de concreció estratègica d'uns i altres. No em sembla suficient el debat...
Fora, fora, fora
Per Adam Majó Garriga 05/04/2018
Recordo una manifestació contra la Constitució espanyola l'any 1988, no érem més de 50.  I recordo perfectament la cara d'espant que va fer un company de la facultat que passava casualment per allà i m'hi va veure. Cara de no entendre res. De no entendre com algú "normal" podia estar en contra de...
Explicar-nos bé a Europa
Per Adam Majó Garriga 09/03/2018
Tenim motius de sobres per malfiar-nos de les potències europees. Ens han deixat tirats tres vegades, com a mínim, al llarg de la nostra història moderna. La primera vegada a l'Illa dels Faisans, on fou signat el tractat dels Pirineus l'any 1659, la segona a Utrech, l'any 1713 i la tercera en dues...
L’esquerra ploramiques
Per Adam Majó Garriga 13/02/2018
Rutger Bregman, l'autor d'Utopia per a realistes, els anomena socialistes-amb-la-cua-entre-les-cames. A mi m'agrada més el concepte esquerra ploramiques. Es tracta, en tot cas, de propostes polítiques instal·lades en la queixa i el testimonialisme que solen tenir dues característiques. La primera...
La batalla del 2019
Per Adam Majó Garriga 04/01/2018
No, l'any 2018 que acabem de començar no serà un any tranquil. El conflicte obert entre Catalunya i el Regne d'Espanya persistirà i viurà episodis de tensió i incertesa. No és descartable que un fet inesperat, un error de càlcul  des d'algun despatx de Madrid o l'aparició d'un nou actor en escena...
Un sol poble, encara
Per Adam Majó Garriga 07/12/2017
A mitjans del segle passat, la poderosa maquinaria ideològica del  PSUC llança el concepte Catalunya, un sol poble que de seguida és assumit pel conjunt de l'antifranquisme. La idea tenia (i té) dues potes: La primera, que els catalans i catalanes som un poble (una nació). La segona, que en aquest...
Per Adam Majó Garriga 25/11/2017
En política hi ha una cosa pitjor que la sang, la sang inútil. El passat 27 d'octubre teníem la legitimitat per desplegar la república, però no prou força. S'hauria d'haver- fet de forma més contundent i solemne (i arriar la bandera de palau!!), s'hauria pogut, ni que fos simbòlicament, tornar a validar els decrets suspesos pel TC, però amb el feixisme al carrer i les forces d'ocupació a punt per sortir del port i les casernes, segurament no estàvem en condicions de prendre el control efectiu...
Per Adam Majó Garriga, militant de la CUP 31/10/2017
Ja mai sabrem què hagués passat si l'octubre de 2017 haguéssim anat a totes. No sabem què hagués passat si el divendres 27 a la tarda haguessin arriat totes las banderes espanyoles dels edificis de la Generalitat, començant per la del Palau, si dissabte s'hagués anunciat un paquet de decrets destinats a implementar la República i si, al mateix temps, s'hagués fet una crida a la mobilització general per protegir les institucions i els seus representants polítics. La tensió s'hagués disparat...
Per Adam Majó Garriga, militant de la CUP 05/10/2017
L'altra dia en David Fernández va fer un twitt en el qual acusava al projecte UE (anteriorment Mercat Comú) de tolerar Franco. Em va semblar (ho sento, David) una mica trampós. No perquè no fos cert –amb un aïllament i un boicot de veritat el franquisme no hagués durant 40 anys- sinó perquè la sentència obviava que, de fet, tot Déu va tolerar Franco. O és que hem oblidat que la URSS, a Potsdam, va acceptar deixar Franco al poder i que l'any 1956 va impulsar, de la mà del PCE, la proposta...
Segueix-nos
Subscriu-te al butlletí
(cc) 2006 - 2018 · Comitium Suite · Dissenyat per Fuksia · Equip de Llibertat.cat - Avís legal - correu@llibertat.cat · XHTML vàlid