Per Adam Majó Garriga, Director de l'Oficina de Drets Civils i Polítics
Les derrotes àrabs de 1967 i 1973 van acabar, no només amb el control efectiu per part de d'Israel de tot el territori de l'antic mandat britànic de Palestina (i una mica més), sinó també amb l'acceptació general, tàcita o explícita, de l'existència irreversible de l'estat d'Israel. Des d'aleshores, hi ha hagut un consens unànime, entre tots els agents sincerament interessats en trobar una...
Per Adam Majó Garriga, Director de l'Oficina de Drets Civils i Polítics
Constatada la negativa dels governs i partits espanyols (amb excepcions cada cop menys excepcions i cada cop més irrellevants) a convocar, o si més no acceptar, un referèndum d'autodeterminació a Catalunya, sembla clar que aquesta sortida democràtica al conflicte polític que tenim plantejat sobre la taula no l'assolirem a , només, d'hàbils negociacions parlamentàries ni d'augmentar un punt o dos...
En relació a la recent davallada electoral, deixaré pels militants de la CUP i dels Comuns la identificació i anàlisi dels errors comesos. Prefereixo, en canvi, ubicar aquesta dificultat per sortir del minoritarisme en un context més ampli i vincular-ho a la crisi severa que està vivint l'esquerra...
L'independentisme, i sobretot l'independentisme d'esquerres, s'ha debatut sempre entre dues estratègies. La que es base en la idea que en el mateix conflicte amb l'estat, en la dimensió patriòtica (en el millor sentit de la paraula) de la lluita, hi ha la clau per acumular forces, i que, per tant...
No, els conflictes polítics no sempre troben una sortida ràpida. A vegades es cronifiquen, s'enquisten durant anys o dècades sense que ningú sigui capaç de desactivar-los amb el triomf més o menys definitiu d'un dels bàndols o a través d'algun acord que deixi mig content a tothom. Sovint, el...
El cicle electoral que ara s'inicia, i que tindrà la segona part en unes tot fa pensar que properes eleccions al Parlament de Catalunya, ens portarà –esperem- una mica de claror. En el camp espanyolista, per exemple, i malgrat els intents de dissimular-ho amb europeisme de bandereta o...
Parafrasejant a La polla Records podríem dir que Populismo és todo aquello que os puede quitar el chollo!. I és que darrerament la utilització d'aquesta parauleta com arma llancívola contra l'adversari polític i, sobretot, contra tothom que se surt del guió del There is no alternative...
Que en els processos polítics (guerres incloses) el factor humà i les maniobres subterrànies hi juguen un paper important està fora de discussió. Que aquest paper és força menys decisiu del què la conspiranoia ens vol fer pensar, em temo que també. Dit amb exemples concrets, Alemanya no va perdre la Primera guerra Mundial a causa d'una suposada punyalada per l'esquena (com asseguraven els Völkisch) sinó perquè comptava amb menys efectius humans i menys capacitat industrial que els seus...
No, ni socialisme és el tot què fa el partit socialista (com pretenia, cínicament, Alfonso Guerra) ni la Unitat Popular, tal com la vam entendre i proposar ara fa trenta anys, és l'espai que delimita la candidatura de candidatures que porta el seu nom.
Però, què és en realitat la Unitat Popular, més enllà d'una etiqueta amb més o menys punch? D'entrada, arreu on s'ha intentat, la Unitat Popular és o vol ser un projecte tàctic-estratègic. Tàctic perquè no recull els objectius finals d'alguns...
Als anys seixantes i setantes del segle passat portar barba i cabells llargs, emmirallar-se amb tot el què vingués d'orient i menysprear evasions vulgars com el futbol o l'embriaguesa era trencador i subversiu. Entrats els anys vuitanta, el potencial transgressor del hippisme (i de la nostra versió local i light, el kumbayanisme) estava amortitzat i els barbuts ocupaven els llocs de poder (polític i mediàtic) en el nou règim post franquista. Feia 45 anys que la guerra s'havia acabat però la...
