Adam Majó Garriga
En relació a la recent davallada electoral, deixaré pels militants de la CUP i dels Comuns la identificació i anàlisi dels errors comesos. Prefereixo, en canvi, ubicar aquesta dificultat per sortir del minoritarisme en un context més ampli i vincular-ho a la crisi severa que està vivint l'esquerra de tradició revolucionària arreu del món; escombrada dels països àrabs per l'onada islamista...
Adam Majó Garriga
L'independentisme, i sobretot l'independentisme d'esquerres, s'ha debatut sempre entre dues estratègies. La que es base en la idea que en el mateix conflicte amb l'estat, en la dimensió patriòtica (en el millor sentit de la paraula) de la lluita, hi ha la clau per acumular forces, i que, per tant, el camp d'acció natural i allà on es juguen les hegemonies és en allò que abans en dèiem...
No, els conflictes polítics no sempre troben una sortida ràpida. A vegades es cronifiquen, s'enquisten durant anys o dècades sense que ningú sigui capaç de desactivar-los amb el triomf més o menys definitiu d'un dels bàndols o a través d'algun acord que deixi mig content a tothom. Sovint, el...
El cicle electoral que ara s'inicia, i que tindrà la segona part en unes tot fa pensar que properes eleccions al Parlament de Catalunya, ens portarà –esperem- una mica de claror. En el camp espanyolista, per exemple, i malgrat els intents de dissimular-ho amb europeisme de bandereta o...
Parafrasejant a La polla Records podríem dir que Populismo és todo aquello que os puede quitar el chollo!. I és que darrerament la utilització d'aquesta parauleta com arma llancívola contra l'adversari polític i, sobretot, contra tothom que se surt del guió del There is no alternative...
Que en els processos polítics (guerres incloses) el factor humà i les maniobres subterrànies hi juguen un paper important està fora de discussió. Que aquest paper és força menys decisiu del què la conspiranoia ens vol fer pensar, em temo que també. Dit amb exemples concrets, Alemanya no va perdre...
No, ni socialisme és el tot què fa el partit socialista (com pretenia, cínicament, Alfonso Guerra) ni la Unitat Popular, tal com la vam entendre i proposar ara fa trenta anys, és l'espai que delimita la candidatura de candidatures que porta el seu nom.
Però, què és en realitat la Unitat Popular...
Als anys seixantes i setantes del segle passat portar barba i cabells llargs, emmirallar-se amb tot el què vingués d'orient i menysprear evasions vulgars com el futbol o l'embriaguesa era trencador i subversiu. Entrats els anys vuitanta, el potencial transgressor del hippisme (i de la nostra versió local i light, el kumbayanisme) estava amortitzat i els barbuts ocupaven els llocs de poder (polític i mediàtic) en el nou règim post franquista. Feia 45 anys que la guerra s'havia acabat però la...
Ara que ja tothom (o gairebé tothom) ha paït els fets d'octubre de l'any passat i que, qui més qui menys, tots anem superant el dol per allò que hagués pogut ser i no va acabar sent, és hora de mirar endavant i reemprendre la perduda iniciativa. Per anar a on? Doncs a un altre octubre, evidentment, però amb els instruments, els aliats i la força per transformar un altre mandat democràtic (el de l'1 d'octubre va expirar el 21 de desembre, ho sento) en un nou marc jurídico-polític (en forma de...
Darrerament, des de les mateixes files de l'ampli i plural independentisme han sorgit algunes veus crítiques amb la campanya de suport als presos i exiliats consistent en situar llaços grocs, i groc en general, a l'espai públic altrament dit carrer. Entre elles, entre aquestes veus, la de l'amic Titot amb qui tinc la satisfacció de dissentir després de més de trenta anys d'estar d'acord amb gairebé tot.
A mi la campanya em sembla un encert absolut i per justificar-ho miraré d'agafar una mica...
