Adam Majó Garriga
No, ni socialisme és el tot què fa el partit socialista (com pretenia, cínicament, Alfonso Guerra) ni la Unitat Popular, tal com la vam entendre i proposar ara fa trenta anys, és l'espai que delimita la candidatura de candidatures que porta el seu nom.
Però, què és en realitat la Unitat Popular, més enllà d'una etiqueta amb més o menys punch? D'entrada, arreu on s'ha intentat, la Unitat Popular...
Adam Majó
Als anys seixantes i setantes del segle passat portar barba i cabells llargs, emmirallar-se amb tot el què vingués d'orient i menysprear evasions vulgars com el futbol o l'embriaguesa era trencador i subversiu. Entrats els anys vuitanta, el potencial transgressor del hippisme (i de la nostra versió local i light, el kumbayanisme) estava amortitzat i els barbuts ocupaven els llocs de poder...
Ara que ja tothom (o gairebé tothom) ha paït els fets d'octubre de l'any passat i que, qui més qui menys, tots anem superant el dol per allò que hagués pogut ser i no va acabar sent, és hora de mirar endavant i reemprendre la perduda iniciativa. Per anar a on? Doncs a un altre octubre, evidentment...
Darrerament, des de les mateixes files de l'ampli i plural independentisme han sorgit algunes veus crítiques amb la campanya de suport als presos i exiliats consistent en situar llaços grocs, i groc en general, a l'espai públic altrament dit carrer. Entre elles, entre aquestes veus, la de l'amic...
La ruptura amb el Regne d'Espanya no és només una actitud o una opció ideològica és, també i sobretot, un plantejament estratègic compartit -amb els matisos que vulgueu- per tot l'independentisme que sap - i encara més després de l'1 d'Octubre- que l'Estat no facilitarà cap via per l'exercici del...
Dels 738 jugadors del mundial de futbol, 528 (el 71,5%) viuen i treballen en un país diferent d'aquell per al qual han estat seleccionats. Aquesta mena de competicions esportives "internacionals" contribueixen barroerament (però efectiva) a distorsionar la nostra percepció del món i de la...
De les 10 àrees més pobres del Nord d'Europa, 8 són al Regne Unit i totes van votar a favor del Brexit. Els votants van tenir molt poc en compte les polítiques neoliberals desplegades des de Londres els darrers 30 anys; els era molt més fàcil (i molt més còmode per Downing Street i la City) donar...
M'he passat sis mesos dient i escrivint que calia deixar temps als partits perquè païssin els fets d'octubre, es refessin de la patacada repressiva i tornessin a posar sobre la taula un horitzó independentista convincent. Reconec, però, que a hores d'ara la paciència se m'acaba i comença a no semblar-me acceptable la manca de concreció estratègica d'uns i altres. No em sembla suficient el debat monotemàtic (i que tots sabem com acabarà) sobre la investidura on s'han instal·lat ERC i JxCat ni la...
Recordo una manifestació contra la Constitució espanyola l'any 1988, no érem més de 50. I recordo perfectament la cara d'espant que va fer un company de la facultat que passava casualment per allà i m'hi va veure. Cara de no entendre res. De no entendre com algú "normal" podia estar en contra de la santa Constitució aprovada feia només una dècada.
Han passat 30 anys i a Catalunya sortosament el consens constitucional s'ha esvaït. Són minoria els que consideren que aquell marc legal aprovat...
Tenim motius de sobres per malfiar-nos de les potències europees. Ens han deixat tirats tres vegades, com a mínim, al llarg de la nostra història moderna. La primera vegada a l'Illa dels Faisans, on fou signat el tractat dels Pirineus l'any 1659, la segona a Utrech, l'any 1713 i la tercera en dues etapes, a Londres l'any 1936, amb el pacte de no intervenció que només van complir els que, de fer-ho, ens haurien fet costat, i a Potsdam, 9 anys més tard, quan els vencedors de la guerra permeteren...
