Accepto Aquest lloc web utilitza galetes -pròpies i de tercers- per recopilar informació estadística sobre la navegació i per mostrar publicitat. Per més informació, consulta el nostre avís legal.
D’institucions, desobediència i ruptura
Adam Majó Garriga
Per Adam Majó Garriga 06/08/2018
La ruptura amb el Regne d'Espanya no és només una actitud o una opció ideològica és, també i sobretot, un plantejament estratègic compartit -amb els matisos que vulgueu- per tot l'independentisme que sap - i encara més després de l'1 d'Octubre- que l'Estat no facilitarà cap via per l'exercici del dret a l'autodeterminació i que aquest només s'assolirà a partir de la superació més o menys...
Més enllà del debat identitari
Adam Majó Garriga
Per Adam Majó Garriga 28/06/2018
Dels 738 jugadors del mundial de futbol, 528 (el 71,5%) viuen i treballen en un país diferent d'aquell per al qual han estat seleccionats. Aquesta mena de competicions esportives "internacionals" contribueixen barroerament (però efectiva) a distorsionar la nostra percepció del món i de la humanitat. Pensar que la comunitat humana es divideix en porcions estrictament delimitades i que cada trosset...
A qui fa por la Construcció Europea?
Per Adam Majó Garriga 14/06/2018
De les 10 àrees més pobres del Nord d'Europa, 8 són al Regne Unit i totes van votar a favor del Brexit. Els votants van tenir molt poc en compte les polítiques neoliberals desplegades des de Londres els darrers 30 anys; els era molt més fàcil (i molt més còmode per Downing Street i  la City) donar...
Nous horitzons
Per Adam Majó Garriga 03/05/2018
M'he passat sis mesos dient i escrivint que calia deixar temps als partits perquè païssin els fets d'octubre, es refessin de la patacada repressiva i tornessin a posar sobre la taula un horitzó independentista convincent. Reconec, però, que a hores d'ara la paciència se m'acaba i comença a no...
Fora, fora, fora
Per Adam Majó Garriga 05/04/2018
Recordo una manifestació contra la Constitució espanyola l'any 1988, no érem més de 50.  I recordo perfectament la cara d'espant que va fer un company de la facultat que passava casualment per allà i m'hi va veure. Cara de no entendre res. De no entendre com algú "normal" podia estar en contra de...
Explicar-nos bé a Europa
Per Adam Majó Garriga 09/03/2018
Tenim motius de sobres per malfiar-nos de les potències europees. Ens han deixat tirats tres vegades, com a mínim, al llarg de la nostra història moderna. La primera vegada a l'Illa dels Faisans, on fou signat el tractat dels Pirineus l'any 1659, la segona a Utrech, l'any 1713 i la tercera en dues...
L’esquerra ploramiques
Per Adam Majó Garriga 13/02/2018
Rutger Bregman, l'autor d'Utopia per a realistes, els anomena socialistes-amb-la-cua-entre-les-cames. A mi m'agrada més el concepte esquerra ploramiques. Es tracta, en tot cas, de propostes polítiques instal·lades en la queixa i el testimonialisme que solen tenir dues característiques. La primera...
Per Adam Majó Garriga 04/01/2018
No, l'any 2018 que acabem de començar no serà un any tranquil. El conflicte obert entre Catalunya i el Regne d'Espanya persistirà i viurà episodis de tensió i incertesa. No és descartable que un fet inesperat, un error de càlcul  des d'algun despatx de Madrid o l'aparició d'un nou actor en escena, precipiti els fets a curt termini. No obstant això, en principi, el més probable és que aquest any sigui, en relació a l'anterior, d'una certa transició i calma tensa. Una calma tensa que hem...
Per Adam Majó Garriga 07/12/2017
A mitjans del segle passat, la poderosa maquinaria ideològica del  PSUC llança el concepte Catalunya, un sol poble que de seguida és assumit pel conjunt de l'antifranquisme. La idea tenia (i té) dues potes: La primera, que els catalans i catalanes som un poble (una nació). La segona, que en aquest poble hi cap tothom, al marge del seu origen geogràfic, de la llengua que parla a casa o dels cognoms heretats. Es pretenia, amb aquest plantejament, combatre dos fantasmes, el del lerrouxisme...
Per Adam Majó Garriga 25/11/2017
En política hi ha una cosa pitjor que la sang, la sang inútil. El passat 27 d'octubre teníem la legitimitat per desplegar la república, però no prou força. S'hauria d'haver- fet de forma més contundent i solemne (i arriar la bandera de palau!!), s'hauria pogut, ni que fos simbòlicament, tornar a validar els decrets suspesos pel TC, però amb el feixisme al carrer i les forces d'ocupació a punt per sortir del port i les casernes, segurament no estàvem en condicions de prendre el control efectiu...
Segueix-nos
Subscriu-te al butlletí
(cc) 2006 - 2018 · Comitium Suite · Dissenyat per Fuksia · Equip de Llibertat.cat - Avís legal - correu@llibertat.cat · XHTML vàlid