Per Adam Majó Garriga, Director General per a la promoció i defensa dels Drets Humans
S'acusa sovint a Vladímir Putin de voler construir una gran (encara més gran!) nació russa que inclogui no només l'actual Federació sinó també Ucraïna i Bielorússia. Ho justificaria a partir dels llaços històrics, culturals i humans existents entre els tres actuals països. Ens pot semblar més o menys ximple, la idea, però la proposta, com a tal, és perfectament legítima. Igual que ho és la...
Per Adam Majó Garriga, Director General per a la promoció i defensa dels Drets Humans
Les dades sobre l'evolució de l'ús social del català publicades per la Plataforma per la llengua poden tenir diverses lectures. La primera, esbiaixadament optimista, és que en nombres absoluts mai hi havia hagut tanta gent que utilitza la llengua catalana quotidianament, de forma activa (parlant-la i escrivint-la) o passiva (llegint-la o escoltant-la). Una enorme massa crítica que ens ha de...
Els partidaris de mantenir l'actual redactat del delicte de sedició al codi penal espanyol -o com a màxim rebaixar-ne una mica les penes previstes- argumenten que tots els països del nostre entorn (aka Europa) compten també amb alguna mena de delicte equiparable, amb aquest nom o amb un altre. I...
Si la masculinitat fràgil necessita autoafirmar-se recorrent a clixés i referents tancats, la catalanitat fràgil s'obsessiona en delimitar què és i què no és cultura catalana.
A grans trets, podem definir la cultura catalana de dues maneres. La primera, la que aquí defenso, parteix de la societat...
Yo soy español, español, español... Aquest és el lema oficiós de l'espanyolisme. Sembla estúpid però no ho és tant perquè connecta amb un fals sentit comú que vincula nació amb estat, identitat amb projecte polític. Itàlia seria el país dels Italians, Vietnam el dels vietnamites, i la RASD el que...
L'anomenat Procés i els fets de 2017 no van servir per allò que havien de servir, és evident, però sí que van ser útils per moltes coses, entre elles per contrastar teoria i pràctica, per comprovar fins a quin punt els plantejaments de l'independentisme (o dels independentismes) eren més o menys...
L'any 1987 des de l'MDT del Bages vam enviar un telegrama al Front d'Alliberament Nacional d'Algèria (és a dir al govern del país) felicitant-los pel 25è aniversari de la independència. No ens van contestar, d'acord, però això és el de menys. Amb aquest missatge el què preteníem era reforçar una...
Érem a la planta baixa de l'ajuntament de Manresa i un parell de turistes es miraven el taulell d'anuncis. De sobte un li diu a l'altre: è incredibile, tutto in catalano!. I és que a Itàlia, com a França o Alemanya, les comunicacions oficials es fan totes en la llengua de l'estat, no en llengües considerades regionals o, encara pitjor, dialectes.
Aquesta anècdota absolutament certa ve a tomb d'un fil de tuits de l'amic Titot en relació a la impossibilitat, segons ell, de continuar fent país...
Pregunto a l'Eulàlia si els nens i nenes de la seva classe (segon de primària) miren Eufòria i em diu que sí. Qui?. Molta gent!: el Pol, la Berta, el Quim...
Al món hi ha com a mínim cinc milions de persones que parlen català habitualment. És poc, si ho comparem amb les quinze o vint llengües més parlades del món, però està a la mitjana alta de les llengües europees. Per nombre de parlants, el català no tan sols no està en procés d'extinció imminent sinó que comparteix molts més paràmetres...
Un dels arguments tradicionals de l'espanyolisme ha estat presentar al catalanisme i l'independentisme com a ideologies anacròniques, vestigis medievals, forals o del nacionalisme vuitcentista. L'altre dia però, al Senat, Pedro Sánchez va assegurar que l'independentisme era una idea del segle passat, del que va acabar ara fa només 22 anys! La intenció era la mateixa, destacar-ne la suposada obsolescència, però el marc temporal té tota una altre significació i fins i tot bona part de raó. I és...