Accepto Aquest lloc web utilitza galetes -pròpies i de tercers- per recopilar informació estadística sobre la navegació i per mostrar publicitat. Per més informació, consulta el nostre avís legal.
Memòria històrica
El bienni feixista (1988-1990) a Manresa

Una entrada al bloc “Històries manresanes” repassa els atemptats feixistes a Manresa durant els darres anys vuitanta

20/08/2012 Història

El bloc “Històries manresanes” ha dedicat fa pocs dies una entrada a l'activitat ultra que es va viure a Manresa durant els darrers anys vuitanta i començament dels noranta. Uns atacs adreçats al moviment independentista i amb cobertura policial.

Aquest bloc repassa un conjunt d'atemptats i agressions físiques realitzades per un nucli neonazi localitzat al Bages i que comptava amb impunitat governativa. La descripció d'aquesta entrada del bloc arrenca amb la greu agressió produïda el 16 de gener de 1988 contra l'aleshores militant del David Martínez, que tenia 18 anys, quan tornava sol cap a casa seva pel Passeig Pere III. Martínez, la victima de la brutal agressió feixista, anys després va ser un dels detinguts en l'Operació Garzón el 1992. El jove va resultar ferit greu amb una commoció cerebral i diverses fractures a les costelles i a l'esternó. Una agressió que encara es recorda en aquesta ciutat, i que va ser portada del diari Regió7. El covard atemptat feixista a la Sala Stroika d'aquest març es va vincular ràpidament amb l'agressió de 1988.

L'agressió contra Martínez va provocar una gran resposta popular, tal i com descriu aquest bloc; el gener de 1988 un total de 34 col·lectius cívics, polítics i culturals del Bages van sortir al carrer per donar suport a David Martínez.

L'article del bloc també intenta analitzar el fenomen de l'aparició de grups neonazis organitzats en un ciutat com Manresa, en què es refereix a atacs estudiats, analitzats i degudament programats, “en una ciutat de poc més de 65.000 habitants que veia com moria lentament la industria del tèxtil, com el barri antic es deteriorava sense que l'ajuntament actués per frenar-ho i molts joves es relacionaven dintre les tribus urbanes de diferent estètica i ideologia, tan característiques de les ciutats post-industrials de finals del segle XX”. Així com també la resposta a aquestes agresssions, que van actuar “com la benzina sobre el foc”, i que “va radicalitzar postures i les paraules pujades de to i amenaces es van convertir en atacs, la ciutat havia esdevingut un laboratori social, de 1988 fins a 1990, els atacs ultres serien tristament noticia en més d'una ocasió”.

En un apartat amb el títol El bienni dels "ultres" (1988-1990), el bloc de Jordi Bonvehí també fa un repàs del degoteig d'agressions feixistes a Manresa des de l'any 1987 i fins pràcticament a les acaballes del 1990: “agressions pels carrers i places públiques, davant els centres d'educació (alguns a les portes de l'institut Lluís de Peguera), a l'estació del Nord (Renfe), en concerts de caràcter anti-militarista i anti-repressiu, a l'entrada de bars manresans.”

En destaca, per últim, la bomba contra la seu de l'MDT de Manresa el novemebre de 1989, un atemptat reivindicat pel grup parapolicial Milicia Catalana, que també va col·locar explosius contra altres seus de partits independentistes i contra domicilis particulars de militants, sex-shops o saunes gais. En aquest sentit, es recorda que durant la concentració de rebuig a l'atemptat feixista contra el local del MDT la policia va carregar contra els assistents.

Valora
Rànquings
  1. Arran impulsa 65 comitès juvenils arreu dels Països Catalans per preparar la vaga general
  2. La vaga general de l'11 de novembre pren força amb una seixantena de comitès actius arreu de Catalunya
  3. 86 anys després de l'afusellament de Lluís Companys, continua pendent la reparació institucional de l'estat espanyol
  4. Els conductors dels autobusos de Girona anuncien que no faran els serveis especials de Fires per la manca de vehicles
  5. La reivindicació de memòria a Via Laietana 43 arriba a la concentració número 100
  6. Ecologistes en Acció alerta del risc d’allargar la vida de les nuclears catalanes, 37 anys després de l’accident de Vandellòs I
  7. La catalanofòbia continua afeblint l'ús social del català i obliga a repensar les polítiques de normalització lingüística
  8. Cent concentracions davant de Via Laietana 43 per exigir la fi dels usos policials i recuperar la memòria de la repressió
  9. La crisi crònica de l'estat espanyol i unes eleccions que no resoldran res
  10. «Enigma», un documental sobre la resistència de les nacions sense estat, inicia una campanya de micromecenatge
Segueix-nos
Subscriu-te al butlletí
(cc) 2006 - 2026 · Comitium Suite · Dissenyat per Fuksia · Equip de Llibertat.cat - Avís legal - correu@llibertat.cat · XHTML vàlid