I El País no és una excepció. La detenció per part dels Mossos d’Esquadra de fins a 16 militants d’extrema dreta ha estat àmpliament als mitjans de comunicació, però l’agressió que la va motivar a penes sí ho va fer i, com en el cas del diari de PRISA, tard i a remolc de les xarxes socials i els mitjans locals. Altres, com EFE, van limitar-se a dir que que “no es descartava” la vinculació de l’atac amb la ideologia dels grups que anaven a tocar aquella nit a l’Stroika i en cap moment es va explicar la gravetat de les ferides causades a un menor, que en aquell moment es trobava ingressat a l’UCI. En canvi ara, aquesta mateixa agència, sí inclou aquestes dades així com altres detalls de l’atac, com les armes emprades pels agressors.
Tot i la millora de la cobertura general, molts mitjans –sobretot els que reprodueixen comunicats d’agència i no publiquen històries pròpies- mantenen importants mancances. La més òbvia és la condemna prèvia dels detinguts, als que poques vegades se’ls identifica com a “presumptes” autors. Però també la dependència total de les fonts policials a l’hora de redactar la notícia –una falla habitual del periodisme anomenat de “successos”- podria explicar que s’hagi minimitzat la militància dels detinguts en organitzacions legals ultres –un d’ells va ser candidat per la Plataforma x Catalunya-, inexplicable tenint en compte que el seu va ser un atac de caràcter polític.
També és discutible l’explicació de l’atac nazi com una simple revenja per una manifestació antifeixista prèvia amb atac inclòs contra un concert de bandes feixistes –tal com es pot llegir al comunicat policial- sense donar una informació de context sobre l’activitat violenta de l’extrema dreta, ja que si no es corre el risc de reduir un conflicte polític a una simple enemistat de “skins i antifeixistes”.
