La capital nord-catalana commemorarà aquest dissabte, 7 de novembre una nova edició de la Diada de Catalunya Nord, una jornada de reivindicació nacional que recordarà la partició de Catalunya arran del Tractat dels Pirineus, signat el 1659 entre les monarquies hispànica i francesa.
Sota la crida «Vine a fer camí per la llengua i la cultura catalanes. Marxem pels Països Catalans!», les entitats organitzadores convoquen la ciutadania a participar en una mobilització que manté viva la reivindicació d'esborrar la frontera imposada fa 367 anys i reafirmar els vincles històrics, culturals i nacionals entre els territoris situats a banda i banda de l'Albera.
Una frontera imposada sense el consentiment dels catalans
El 7 de novembre de 1659, les monarquies hispànica i francesa van signar el Tractat dels Pirineus, que posava fi a la guerra entre totes dues corones i comportava la cessió a França del Rosselló, el Conflent, el Vallespir, el Capcir i una part de la Cerdanya. L'acord, emmarcat en les conseqüències de la Guerra dels Segadors, es va negociar sense la participació de les institucions catalanes i va establir una frontera política que dividia el territori català.
La incorporació d'aquests comtats a la monarquia francesa va comportar la supressió de les institucions pròpies i l'inici d'una política de francesització. Un dels episodis més significatius va ser l'edicte de Lluís XIV de l'any 1700, que imposava el francès en la documentació i els procediments oficials, desplaçant-hi el català.
Malgrat aquesta política d'assimilació, la llengua i la cultura catalanes han mantingut la seva presència a Catalunya Nord gràcies a la transmissió popular i a la tasca de nombroses entitats culturals, educatives i cíviques.
Una Diada recuperada per l'independentisme
Tot i que la commemoració recorda uns fets del segle XVII, la Diada reivindicativa actual té els seus orígens en la mobilització independentista de finals dels anys setanta.
L'any 1979, el Comitè de Denúncia del Tractat dels Pirineus va impulsar a Ceret una de les primeres jornades de recuperació d'aquesta memòria històrica. Posteriorment, els Independentistes dels Països Catalans (IPC) van promoure noves iniciatives de divulgació i denúncia, amb la voluntat de recuperar la consciència de la unitat territorial i nacional dels Països Catalans.
Aquella tasca va culminar el 1984 amb la primera gran manifestació unitària a Perpinyà, convocada pel Col·lectiu 7 de Novembre, que va reunir prop d'un miler de persones. La Diada es consolidava així com una jornada de denúncia de la partició de Catalunya i de reivindicació dels drets nacionals. Després d'una etapa de discontinuïtat durant els anys noranta, la vinculació amb el Correllengua, a partir del 1996, va contribuir a recuperar la mobilització i donar continuïtat a la commemoració.
Quaranta-dos anys després d'aquella primera gran manifestació, la Diada continua essent una cita de referència per a les entitats que treballen per la defensa de la llengua, la cultura i la identitat catalana a Catalunya Nord.
Els actes previstos per al 7 de novembre
La jornada començarà a les tres de la tarda amb una trobada de cultura popular a la plaça de Catalunya de Perpinyà. A les quatre de la tarda tindrà lloc la manifestació reivindicativa, que constitueix l'acte central de la Diada i que tornarà a recórrer els carrers de la capital nord-catalana.
A partir de les vuit del vespre, el Palau dels Reis de Mallorca acollirà el concert de cloenda, amb les actuacions de Molinet de Pebre, Combo Pacheco i Barrabam Selectors. Hi haurà servei de barra i menjar. La convocatòria d'enguany vol tornar a fer visible la continuïtat d'una reivindicació que uneix la memòria històrica amb la defensa actual de la llengua i els drets nacionals.
Més de tres segles i mig després del Tractat dels Pirineus, la Diada manté viva la voluntat de superar una divisió territorial decidida sense la participació de les institucions catalanes i de reforçar els vincles entre Catalunya Nord i la resta dels Països Catalans.
