Incomoda les institucions europees còmplices, els governs que blanquegen el sionisme d’Estat i la diplomàcia que, mentre parla de pau, permet la neteja ètnica sistemàtica a Palestina. Però també incomoda el règim del 78 i la seva perifèria autonòmica, que miren cap a una altra banda o reprimeixen quan la solidaritat es converteix en una interpel·lació directa al poder.
A les Illes Balears, més de 22.000 persones —16.000 a 53 pobles de Mallorca, 6.000 a les barriades de Palma i 250 a Eivissa— van sortir al carrer de forma simultània per dir prou. Prou a la impunitat d’Israel, prou al genocidi que ja ha causat més de 60.000 morts a Gaza, milers d’ells infants. Però també prou al silenci institucional, prou a la complicitat activa d’Europa i de l’estat espanyol, prou a l’intent d’apagar amb censura i criminalització una solidaritat que creix per tot arreu.
Aquest crit no s’ha expressat només en una gran manifestació centralitzada, sinó en 61 mobilitzacions descentralitzades, creatives, arrelades al territori. Tallers infantils, glosses, pancartes als ajuntaments, cassolades, recitals, marxes de torxes. Un veritable aixecament popular de consciència col·lectiva, impulsat des de baix, per xarxes veïnals, entitats culturals, clubs esportius, moviments feministes i assemblees d’activistes. Una mostra de poder popular que ha sabut esquivar l’aparell institucional per fer política real.
La mobilització de les Illes no és només una denúncia del genocidi a Gaza. És també una denúncia del sistema que el permet, que el tolera i que el sosté. Un sistema on l’economia de guerra, l’espoli colonial i el racisme estructural són part de l’ordre global. Quan la societat civil mallorquina i eivissenca alça la veu per Palestina, està assenyalant també la hipocresia de qui diu defensar els drets humans mentre ven armes a Israel i criminalitza la resistència.
L’estat espanyol, membre actiu de la UE i de l’OTAN, no és aliè a aquest genocidi: ven armament, ofereix suport diplomàtic i reprimeix a qui denuncia. I el règim del 78, que no va dubtar a enviar policies contra urnes l’1 d’octubre, tampoc dubta a criminalitzar la solidaritat quan trenca el seu consens. De fet, les Illes han viscut recentment intents de censura i persecució a activistes propalestins.
Per això, el que ha passat el 31 de juliol és molt més que una mostra de suport internacionalista. És una lliçó de sobirania popular. Una demostració que el poble organitzat pot bastir una política pròpia, més enllà dels governs, dels partits i dels mitjans del règim. I que aquesta política pot tenir com a centre no només les llibertats nacionals, sinó també la justícia internacional, la solidaritat entre oprimits i l’antifeixisme actiu.
Quan cridem "Palestina lliure", també estem cridant "Països Catalans lliures", "pobles sobirans", "estructures de poder alternatives". La lluita per Palestina és també una lluita per nosaltres. Perquè només un poble que sap solidaritzar-se pot ser un poble lliure.
I les Illes, avui, han fet un pas gegant.
A Mallorca avui ho hem deixat clar. Tots els pobles hem sortit al carrer demanant que s'aturi el genocidi del poble palestí #mallorcaperlapau. #Capdepera i #calarajada avui pic.twitter.com/wIOgGhcCvQ
— Maria Orts (@mariaortsr) July 31, 2025
