Més d’un centenar de persones amb l’Alcaldessa de la població al capdavant, que era acompanyada a la taula per l’historiador figuerenc Alfons Romero, per la Montserrat Vilà (filla d’un els primers militants que entren cap a l’interior de Catalunya, el juliol de 1939, per tal d’activar aquestes rutes per a salvar del nazisme i el feixisme a tothom que se n’escapés), i per Oriol Falguera, president de Reeixida, que és qui ha activat aquest projecte de recuperació de la memòria històrica i nacional de Catalunya.
També durant tot el dia, la filla del passador com el president de Reeixida, compartiren entrevistes per Radio Televisió Espanyola, per TV3 i per el canal TF3 Francès, cosa que demostra de la importància del projecte.
La proposta consisteix en:
Complementar les rutes existents dels camins de llibertat i d’evasió, fent conèixer la dels militants independentistes catalans que, un mes abans que els nazis entraren a París, formaren l’“Organització” que més tard esdevingué el Front Nacional de Catalunya (Moviment de resistència davant l’ocupació de l’estil d’altres moviments contemporanis a la resta del món davant la invasió dels règims totalitaris als quals combatien). Operaren de 1939 fins al 1945.
Els seus integrants col·laboraren amb els serveis dels aliats i amb els governs francès, britànic, polonès (el Govern polonès a l’exili va reconèixer el dret de Catalunya a la secessió i va donar per vàlida la seva lluita en l’àmbit internacional) i nord-americà durant la Segona Guerra Mundial, per la qual cosa van ser reconeguts i guardonats per aquests governs amb medalles i certificats per la seva lluita contra el feixisme. Un dels integrants de les cadenes d’evasió és l’únic català designat “Just entre les nacions” per l’estat d’Israel, guardonat per De Gaulle, el rei d’Anglaterra i el president dels EUA.
La notícia i la detenció del president Lluís Companys per la Gestapo i el seu lliurament als franquistes i posterior assassinat al castell de Montjuic, encara feu activar més fort les ganes d’acció dels joves que prenien part en els passos de frontera.
La ruta de l'Alt Empordà
Aquesta “ruta de la llibertat”, que començava el recorregut a Banyuls de la Marenda i Cervera i seguia per Portbou, Colera, Llançà, Rabós i Vilamaniscle, és avui encara un camí que forma part de la memòria històrica col·lectiva i que cal recordar i divulgar, més enllà de l’innegable atractiu paisatgístic com a sender de gran interès turístic. Per aquests motius ha de ser un patrimoni a valorar i a dignificar per part dels Ajuntaments de banda i banda de la frontera, per la comarca de l’ Alt Empordà i pel Memorial Democràtic, entre altres administracions i entitats.
