Accepto Aquest lloc web utilitza galetes -pròpies i de tercers- per recopilar informació estadística sobre la navegació i per mostrar publicitat. Per més informació, consulta el nostre avís legal.
marc mental mutilat
Sense les Pitiüses, els Països Catalans es buiden de sentit

El 5 d’agost a Formentera i el 8 d’agost a Eivissa no són dies qualsevol: són jornades que commemorem que, fa 790 anys, aquestes illes es van incorporar a la nació catalana amb la conquesta de 1235. Però mentre a les Pitiüses es fan ofrenes i actes reivindicatius, a la resta del Països Catalans el silenci és gairebé absolut.

10/08/2025 El Davantal

Aquesta amnèsia no és casual. És el resultat d’anys de renúncies, d’un provincianisme disfressat de pragmatisme i d’un marc mental mutilat. Encara hi ha qui pronuncia Països Catalans amb la boca petita, com si fos una idea incòmoda, un record incert o un somni d’uns pocs. Mentrestant, l’espanyolisme i el centralisme econòmic converteixen les Pitiüses en un aparador turístic, arrasant territori, encarint la vida i asfixiant la llengua.

A Formentera, el Kol·lectiu Bassetja va entendre ja fa dècades que Santa Maria no podia ser només missa i processó: la va convertir en una jornada de lluita per la identitat, la cultura i el medi ambient. A Eivissa, entitats com Joventuts d’Esquerra Republicana o la Plataforma per la Llengua denuncien que sense un model econòmic digne i arrelat, aquestes illes no tenen futur. Però aquestes veus, massa sovint, ressonen només dins del seu terme municipal, mentre la resta del país mira cap a una altra banda.

Això és inadmissible. Les diades de les Pitiüses no són folklore local, són part del nostre calendari nacional, igual que l’11 de Setembre, el 25 d’Abril, el 9 d'Octubre, el 31 de desembre o el 7 de Novembre. Oblidar-les és amputar la nostra història, és fer més feble la nostra identitat, és regalar als enemics del país la victòria que no han aconseguit a cop de repressió.

 

Si volem uns Països Catalans lliures i complets, hem de començar per combatre l’oblit i la indiferència. Posar aquestes diades al mapa mental, al calendari i a les places. Fer-les nostres, arreu. Perquè només quan cada illa, cada comarca, cada poble, i cada ciutat del nostre país celebri les fites de tots, podrem parlar de nació sencera. I això, o ho fem nosaltres, o no ho farà ningú.

Valora
Rànquings
  1. La clandestinitat ignorada: Rafael Renyé, àlies Aleix Renyé
  2. Judici contra un llogater per convertir casa seva en un coliving
  3. La pagesia torna a tallar carreteres arreu de Catalunya contra les polítiques que ofeguen el camp
  4. Quan la lletra petita amaga la renúncia a la sobirania
  5. El Correllengua Agermanat posa en marxa una web per difondre la iniciativa arreu dels Països Catalans
  6. Ressenya de “Lenin i Gramsci”, editat per Joan Tafalla
  7. Els pagesos mantenen els talls viaris i reclamen garanties polítiques
  8. "Menorca per viure", una crida col·lectiva per una illa viva i amb futur
  9. Barcelona no pot respirar: continuen les mobilitzacions veïnals contra l’excés de trànsit
  10. Manifestació a Barcelona: "Prou agressions imperialistes. Ni a Veneçuela ni enlloc"
Segueix-nos
Subscriu-te al butlletí
(cc) 2006 - 2026 · Comitium Suite · Dissenyat per Fuksia · Equip de Llibertat.cat - Avís legal - correu@llibertat.cat · XHTML vàlid